Clàudia Mas Carulla –

Glosant es pot glossar? és un treball que pretén analitzar els diferents corrents de la literatura catalana establint un fil conductor temporal, des de la Decadència fins a la postguerra, des d’un punt de vista folklòric; és a dir, a través de la cançó improvisada o la glosa: una eina cultural la qual pot tenir diverses melodies on el glosador composa i canta una lletra; tot i que els darrers anys ha quedat soterrada, actualment torna a agafar una gran embranzida i reneix. Conseqüentment les arrels culturals es podran percebre, ja que prové de la literatura tradicional, però aquest treball té la voluntat de modernitzar-la.

Per ser més concrets, em vaig plantejar una qüestió: és possible que una literatura, coneguda com a codi escrit, sigui transmesa a través d’una via d’oralitat, en aquest cas la glosa? Per donar-hi una resposta he estudiat els dos fonaments principals del treball: la literatura i la glosa. Dos grans temes que personalment m’han apassionat i he volgut aprofundir-los.

Així doncs, he dividit el cos del treball en tres parts.

Primerament, he analitzat bona part de la literatura catalana, valorant els seus moments àlgids (Renaixença, la narrativa romàntica i realista, el Modernisme i les avantguardes) i de decadència (Renaixement, barroc, el neoclassicisme i la Il·lustració, i la literatura de postguerra); comprovar que la història és cíclica, recordant que el treball comença amb una guerra (Guerra de Successió) i acaba amb una altra (Guerra Civil). Aquest treball és únicament una petita mostra de la literatura catalana, hem de ser conscients que podria ser molt més ampli però m’he basat únicament en aquelles lectures i autors que he considerat més rellevants.

En segon lloc, he pogut ampliar els coneixements del món de la glosa, les seves utilitats, quins significats té arreu del país, la seva importància, el procés que cal seguir per glosar, aprendre les diferents melodies, estudiar els seus orígens i la seva evolució al llarg dels segles. He descobert que la cançó improvisada és més coneguda del que realment pensava. Ha estat un intent d’apropar-me cap a una cultura pròpia, a través de la realització d’entrevistes, la visualització de documentals, vídeos, mostres, concursos, així com la recerca d’informació a través de diferents mitjans.

I, per finalitzar, a la tercera part he volgut posar en pràctica la primera i la segona part: l’eina que encaixava perfectament per unir aquests dos conceptes va ser la creació i gravació d’un disc en el qual cada melodia de glosa correspon a un corrent literari, al corrent on regnava la misèria, la censura i les guerres, una melodia melancòlica i trista; en un corrent de màxima esplendor i ple d’esperança, una melodia alegre.

Així mateix he pogut comprovar que bona part de la literatura és bàsicament escrita i he volgut transmetre-la a través d’un altre mitjà no escrit: la glosa, per comprovar que pot ser explicada de manera molt diferent, ja que aquesta comporta uns requisits que trenquen amb la formalitat de la literatura escrita en un llibre o explicada en una aula.

D’aquesta manera, he volgut demostrar que és possible passar d’una literatura clàssica a una literatura glosada: trencant la barrera de l’escriptura per anar més enllà. Glosar significa incloure l’humor, tenir capacitat de síntesi, aplicar una mètrica i sobretot transmetre, és a dir, arribar a la gent, ja que només ho aconsegueix qui sent. És així com he pogut realitzar la creació del CD. Cal fer créixer la glosa, fer-la viva; ser conscients de la seva existència i poder aconseguir normalitzar-la.

Tutor: Roc Casagran Casañas.

Save