(Una vegada més comprovem la relacióentre la situació històrica i política i la lingüística)

Tres etapes:

• fins l’any 1939: normalització institucional i lingüística
• 1939-1977 (franquisme): supressió institucions i persecució lingüística.
• 1977 ara: normalització institucional i lingüística

1. Recuperació de les institucions: Mancomunitat i Generalitat

• Mancomunitat de Catalunya (1914-1925). Tot i que havia de tenir funcions purament administratives, i les seves competències no anaven més enllà de les de les diputacions provincials, va adquirir una gran importància política: representava el primer reconeixement per part de l’estat espanyol de la personalitat i de la unitat territorial de Catalunya des del 1714. Estava integrada per una assemblea que aplegava els noranta-sis diputats de Catalunya a les Corts espanyoles, i pel Consell, format per vuit consellers i el President. La seva acció política va estar regida pel consens entre les diferents orientacions presents, fossin o no catalanistes. Va ser presidida per Enric Prat de la Riba (1914 – 1917) i després per Josep Puig i Cadafalch (1917 – 1925), tots dos de la Lliga Regionalista, i va dur a terme una important tasca de creació d’infraestructures de camins i ports, obres hidràuliques, ferrocarrils, telèfons, beneficència o sanitat. També va emprendre iniciatives per augmentar els rendiments agrícoles i forestals introduint millores tecnològiques, de serveis i educatives i va potenciar els ensenyaments tecnològics necessaris per a la indústria catalana.
• Generalitat de Catalunya (1931) i Estatut d’Autonomia 1932. Les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, suposaren la victòria dels partits d’esquerres i la implantació de la República a Espanya. A Catalunya, el recentment format partit Esquerra Republicana de Catalunya, obtingué una victòria aplastant. Este fet conduí al seu lider, Francesc Macià, a la proclamació de la República Catalana dins la Federació de Repúbliques Ibèriques i la formació del Govern de la República Catalana, presidit per ell mateix. Transcorreguts 3 dies de govern, Macià rep la visita dels ministres Fernando de los Ríos, Marcel·lí Domingo i Lluís Nicolau d’Olwer. Després d’una llarga negociació, el president acceptà la reconversió del Govern de Catalunya en el Govern de la Generalitat de Catalunya i la tramitació d’un estatut d’autonomia per a Catalunya. A banda, l’Estatut donava a la Generalitat una ampla llista d’atribucions fins llavors impensables, com foren el control de l’educació i la sanitat, i la creació d’un tribunal de justícia català. Els tràmits parlamentaris a les Corts espanyoles retallen el projecte inicial, titllant-lo d’ambiciós i excesivament pretenciós. Després del colp d’estat fallit del general Sanjurjo, les Corts generals aproven l’estatut Català (una volta aplicades les reformes al projecte inicial), i oferixen la seua ratificació per referèndum. El referèndum,celebrat al 2 d’agost de 1931, en el qual participà el 75% de la població votant, obtingué un 99% de vots afirmatius. A més, fou recolzat per més de 400.000 firmes de dones Catalanes (llavors sense dret a votar). D’esta manera, el primer estatut d’autonomia concedit a una regió espanyola fou aprovat per ampla majoría popular. L’estatut de Núria tingué una vida relativament curta; fou vigent des-de la seua aprovació fins la victòria de la CEDA en les eleccions generals de 1934; Més tard, quan succeí la victòria del Front Popular al 1936, l’estatut es restablegué fins l’acabament de la Guerra Civil, quan fou derogat de forma final. (Wiquipèdia)

2. l’Intitut d’Estudis Catalans i la normalització lingüística

El suport institucional s’ajunta amb la voluntat popular per iniciar un procés de normalització lingüística.

• La creació de l’IEC (1907) i de la Secció Filològica (1911) van suposar la base institucional que va possibilitat la normalització lingüística. Pompeu Fabra jugarà un paper fonamental.
  • Normes ortogràfiques i diccionari ortogràfic (1913)
  • Gramàtica catalana (1918)
  • Diccionari (1932)
• L’Estatut d’Autonomia del 32 també va suposar que el català tornés a ser oficial a Catalunya
• Normes de Castelló (1932). Intel·lectuals valencians adopten les normes de l’IEC adaptades al valencià.

3. La dictadura franquista

• La repressió no és igual de forta durant tot el franquisme:
  • 1939-1945 és la més dura, assessinats en massa sense judici i prohibició de qualsevol publicació en català. El final de la guerra mundial i la derrota dels feixismes obliga el règim a suavitzar la repressió
  • 1946- 1956 es suavitza la repressió però la presència del català és molt escassa. L’any 46 es publica el primer llibre de la postguerra,  poesies de Verdaguer amb ortotgrafia d’abans de Fabra.
  • 1956-1975 Reconeixement internacional d’Espanya, 1953 reconeixment per part del EEUU, 1956 ingrés a l’ONU. S’obren noves possibilitats a mesura que la dictadura s’afebleix també per la pressió social.
• L’ús culte del català es manté en la clandestinitat, a l’exterior i a mida que és possible aprofitant la legalitat vigent.

4. El català sota la dictadura

• La repressió contra el català és brutal. Es prohibeix tot ús públic de la llengua a tots els nivells i només se’n permet l’ús privat.
• La voluntat és la mateixa que amb el Decret de Nova Planta, però l’estat al segle XIX té moltes més possibilitats de coacció: mitjans de comunicació, ensenyament obligatori, ajuntaments….

5. La transició democràtica: la recuperació de la Generalitat

6. Situació actual de la llengua catalana

La renaixença suposa una recuperació del català com a llengua culta. Paral·lalement a la recuperació linguística s’anirà consolidant el catalanisme com a moviment polític que pretén recuperar les institucions i l’oficialitat de la llengua.
Tot i la persecució de què és objecte per part de l’estat, el català mantenia una plena vitalitat coma a llengua col·loquial i com a llengua de la literatua popular.

1. Factors socials i històrics

• La revolució burgesa suposa un canvi radical en l’estructura del sistema productiu i apareixen dues classes socials: la burgesia i el proletariat.
• Revolució burgesa: el s XIX és el segle de les revolucions burgeses, la burgesia que té el poder econòmic vol tenir també el poder polític.
• Aparició dels sindicats i partits obrers que jugaran un paper social molt important en el segle XX.

• La revolució industrial a Espanya es produeix només a Catalunya i a Euskadi.
• Els interessos econòmics de la burgesia catalana i dels terratinents andalusos i sectors financers que dominen l’estat són contradictoris
  • La burgesia defensa el proteccionisme per defensar els seus productes de la competència anglesa.
  • Els terratinents andalusos que vénen blat i vi a Anglaterra defensen el lliurecanvisme, no volen posar aranzels als products que vénen de fora perquè no els en posin als que exporten ells.
• Com a conseqüència de la feblesa de la burgesia la revolució burgesa fracassa (1868 destronament d’Isabel II) i el 1874, després d’una breu etapa republicana es produeix la Restauració borbònica amb Alfons XII.
• El sistema de la restauració és un sistema corrupte que consisteix en l’alternança de lliberals i conservadors al poder sense que canviï res.
• En 1898 la pèrdua de les últimes colònies (Cuba i Filipines) fa patent el fracàs del règim polític existent i de la necessitat d’una regeneració. Hi apareixen dues alternatives:
  • La generació del 98. Regeneració d’Espanya des de Castella (mítica centralista basada en els reis catòlics)
  • Les Bases de Manresa. Primer manifest del Catalanisme, voluntat de regenerar Espanya des de la perifèria, és a dir partint del reconeixement de la personalitat dels diferents pobles, de les diferents cultures i llengües que el centralisme dels Borbons havia intentat anul·lar a partir de 1714.
• La burgesia catalana assumeix el catalanisme per tal de guanyar-se el poble en les seves reivindicacions. La lluita conjunta de poble i burgesos pot servir per assolir l’autogovern. La burgesia podria així modernitzar Catalunya i una Catalunya moderna estimularia la modernització d’Espanya.

2. Canvis culturals: romanticisme i renaixença

• El romanticisme entre molts altres aspectes suposa l’exaltació del passat medieval. En el cas de Catalunya tornar a l’època medieval vol dir el record d’una època en que Catalunya era una potència mediterrània i el català una llengua de gran prestigi.
• Al llarg del segle XVIII i durant la primera part del segle XIX, la literatura popular es continuava fent en català ja que aquesta era l’única llengua que coneixia el poble.
• Els autors de la Renaixença voldran recuperar el prestigi de la llengua catalana en el camp de la poesia, ja que aquesta parla amb el sentiment i la millor manera de manifestar-ho és amb la llengua materna. La seva obra més important serà la restauració dels Jocs Florals.
• Aquesta voluntat de recuperació d’una llengua perseguida, però de passat literari important es dóna a altres llocs. Rosalia de Castro escriu poesia en gallec i Frederic Mistral en occità.

3. Influència de la Renaixença en la situació lingüística

• El govern de Madrid continua perseguint la llengua catalana que no té cap mena d’ús oficial. L’administració pública, govern, ajuntaments, la justícia, l’escola… són exclusivament en castellà.
• Hi ha un ús literari del català que va a més mentre que també avança la consciència que cal defensar el català al costat dels interessos econòmics i polítics de Catalunya.
• L’església, malgrat la castellanització forçada de part dels bisbes que vénen de fora, jugarà un paper important en la defensa de la llengua i la personalitat de Catalunya.
• Tant els moviments més conservadors, els carlins, com els més radicals, els republicans, defensaran la llengua catalana.
• les organitzacions socials i culturals populars faran servir cada vegada més el català.
• La campanya de l’Avenç (revista modernista) en defensa d’una ortografia catalana moderna i unificada serà la primera manifestació pública de la voluntat de normalitzar la llengua.

4. La generació de la restauració i els modernistes

• La particularitat del cas català és que aquest fenomen puntual que a Galícia o Occitània acaba amb els autors esmentats a Catalunya anirà a més. El sentiment català que mantenia viu el poble, la voluntat de recuperació de la llengua s’anirà barrejant amb la progressiva aparició del catalanisme que tindrà com a objectius la recuperació de la llengua i de les institucions catalanes.
• La segona generació d’escriptors catalans té un valor literari molt més important:
  • Jacint Verdaguer serà un gran poeta que donarà un gran nivell a la llengua catalana.
  • Àngel Guimerà farà teatre, primer romàntic, i després realista, a un nivell semblant al que feien altres cultures en la mateixa època.
  • Narcís Oller introduirà la novel·la naturalista a la península i ho farà en català.
• Els modernistes innovaran en tots els camps artístics i seran els primers que a més d’una recuperació literària de la llengua es proposar la plena normalització social.

5. Conclusió

• Els canvis socials i culturals que es produeixen al segle XIX portaran a l’aparició del catalanisme que es plantejava la recuperació de a llengua i les institucions catalanes, fet que s’aconseguirà en el primer terç del segle XX.

Hi dos períodes diferents:

• Al s. XVI i XVII el català és la lengua habitual de la gent, de l’administració, de l’església, però alguns escriptors comencen a escriure en castellà (especialment al País Valencià)
• Al s. XVIII el Decret de Nova Planta suprimeix les institucions catalanes i prohibeix l’ús del català. Comença el Conflicte lingüístic amb el castellà que s’imposa com a llengua oficial

1. Factors històrics i socials segles XVI i XVII

• crisi política:
  • la cort es trasllada a Castella i el centre de decisió política ja no és Barcelona.
  • Hi ha una lluita entre la monarquia que vol imposar una centralització i Catalunya que vol mantenir les seves institucions. La Guerra dels segadors en serà la conseqüència i Catalunya perdrà el Rosselló que s’incorpora a la corona francesa.
• crisi econòmica
  • El Mediterrani esdevé un mar insegur com a conseqüència de la pirateria.
  • L’Atlàntic esdevé el centre del comerç.
  • Les potències europees medievals eren mediterrànies, les de l’edat moderna seran Atlàntiques.
  • Catalunya no pot comerciar amb Amèrica perquè la conquesta americana la porta a terme el regne de Castella.
• crisi cultural
  • Els nobles es traslladen a Castella seguin els reis i la Cort, que és el principal centre cultural, ja no és Barcelona.

2. La llengua als segles XVI i XVII

• El català continua sent a tot el domini lingüístic la llengua de la gent, de l’administració, de l’església i de la major part de la gent de lletres.
• Hi ha alguns escriptors que comencen a escriure en castellà, especialment a València on la virreina Germana de Foix va imposar la castellanització del seu entorn. Això és menys habitual a la resta del domini lingüístic.
• Els qui escriuen en català o castellà tendeixen a justificar la seva tria. Els uns ho fan per fidelitat a la llengua pròpia, els altres per arribar a més gent.
• La introducció de la inquisició i de bisbes castellans introdueixen el castellà en reduïts àmbits eclesiàstics i en alguna gran celebració.
• Es perd la consciència de la unitat lingüística i cada vegada es parla més de valencià, mallorquí, tortosí, etc…
• Introducció del francès al Rosselló com a conseqüència de la seva incorporació a França.

3. La guerra de successió i el Decret de Nova Planta

• La mort de Carles II sense successor farà que es disputin la corona l’arxiduc Carles d’Àustria i Felip d’Anjou.
• Els anglesos juguen la carta de l’arxiduc perquè tenen por que la unió de Castella i França sigui massa poderosa i acabi dominant europa.
• La pressió dels anglesos, el fet que l’arxiduc s’instal·li llargues temporades a Barcelona i el fet que defensi el model confederal de la monarquia espanyola faran que tota l’antiga corona d’Aragó li doni suport.
• Quan Carles esdevé emperador d’Alemanya els anglesos pensen que el perill oer als seus interessos és la unicó de Castellà i la monarquia germànica i deixen de donar-li suport.
• Sense el suport anglès, com a conseqüència del  Tractat d’Utrecht (1913), els partidiaris de Carles perden força i s’acaba imposant el candidat francès que es compromet a no unir les corones de França i Castella.
• Un cop proclamat rei Felip V, publica els diferents Decrets de Nova Planta (València i Aragó 1707) Malloca i Piutiüses (1915), Catalunya 1917.
• Amb aquests decrets desapareixen les insitucions pròpies i els territoris de la corona d’Aragó passen a ser governats per les lleis de Castella.
• Desapareixen jurídicament els regnes anteriors i es conforma un regne únic que és el Regne d’Espanya.

3. Conseqüències lingüístiques del Decret de Nova Planta

• El Decret imposa el castellà a la justícia i posteriorment a l’ensenyament.
• Es dóna una situació de conflicte lingüístic ja que el castellà domina políticament i socialment el català.
• La imposició del castellà és un procés lent ja que la gent el desconeix i continuarà fent servir el català en la seves relacions familiars i comercials.
• La castellanització començarà per les grans ciutats.
• Els il·lustrats acceptaran la situació lingüística imposada i utilitzaran el castellà, mentre que la literatura popular continuarà sent en català.

Us he preparat una petita cronologia històrica perquè pugueu situar els moments més importants de la història de la llengua i a continuació teniu l’esquema de la redacció amb les idees més importants.

Cronologia Històrica.

550 ac Els grecs funden Empúries
218 ac Inici de la romanització
415 Barcelona, capital el regne dels visigots
554 Toledo, capital del regne dels visigots
712-719 Ocupació de Catalunya pels àrabs
732 Batalla de Poitiers (derrota dels àrabs)
759 Els francs ocupen el Rosselló
785 Els francs ocupen Girona
801 Els francs ocupen Barcelona (la frontera s’estabilitza 250 anys).

Segles XII i XIII expansió tres eixos: Occitània, península i Mediterrani.
Els senyors occitans són vassalls del Comte de Barcelona.

137 Ramon Berenguer IV es casa amb Peronella d’Aragó
1148 Conquesta de Tortosa, Lleida, Fraga i Mequinença
1153 Conquesta de Prada i Ciurana
1213 Batalla de Muret, mor Pere el Catòlic
1229 Conquesta de Mallorca
1235 Conquesta d’Eivissa
1238 Conquesta País Valencià
1323 Conquesta de Sardenya
1397 Conquesta de Sicília
1443 Conquesta de Nàpols.

Esquema i idees bàsiques de la redacció

0. Introducció

• Des des de la Marca Hispànica s. IX fins al segle XV es produeix una important expansió territorial que comparta també l’expansió del català a nous territoris (Catalunya Nova, País Valencià, Illes….)
• Normalització lingüística i, per tant, superació de la diglòssia llatí/català. Al s. XII la gent parla català, però la llengua escrita és el llatí. A partir d’aquí el català guanya nous àmbits d’ús i al s. XV el català és la llengua que parla la gent, la llengua de l’administració i la llengua de la literatura.

1. Fets històrics i socials rellevants d’aquest període.

• La Marca Hispànica donarà origen a Catalunya. L’expansió dels comtats al segle XIII donarà lloc al naixement de la Corona catalano-aragonesa.
• El pas del llatí al català és un procés lent que s’inicia al s. V, es consolida al segle IX i no té important presència escrita fins al segle XII.
• Al segle XV podem dir que té una plena normalització lingüística.

2. Canvis socials, primers textos.

• Amb la consolidació d’un poder polític català es consolida una nobles, primer, i una burgesia, després, que no saben llatí i necessiten escrits en la llengua pròpia.
• Els primers textos són:
  • textos de lleis (Forum Iudicum) ja que i les noves estructures polítiques necessiten un suport legal
  • Les Homilies d’Organyà conseqüència del Concili de Tours en què l’església decideix que s’ha de predicar en vulgar.

3. L’occità: llengua dels trobadors.

• Els primers poetes catalans escriruen en occità per tres motius:
  • la unitat política de Catalunya i Occitània.
  • Les similituds lingüístiques
  • La poesia occitana és el model de prestigi a Europa.
• Fins que es mantingui la cort a Barcelona es mantindrà aquest fet tot i que els poetes escrieun en un provençal més acatalanat. Fins els grans canvis del s XV no s’imposarà el català com a llengua poètica.

4. La formació de la llengua literària, Ramon Llull.

• Al segle XIII Ramon Llull és el primer escriptor que fa servir una llengua romànica per escriure sobre filosofia o ciència.
• Això ho fa principalment per motius didàctics ja que els seu objectiu és convèncer àrabs i jueus de la superioritat de la fe cristiana i per fer-ho necessita el suport dels seus. Escriurà en llatí, àrab i català.
• Ha de fer el gran esforç de crear un model de llengua literària i per això es basarà en la sintaxi llatina i la creació de nous mots i per l’adopció de cultismes.
• El seu model es seguiran tots els qui escriuen en català.

5. Expansió i consolidació: el paper de la Cancelleria.

• La Cancelleria és l’organisme burocràtic de la corona i utilitza tres llengües: l’aragonès (per Aragó), el català (resta de la corona) i el llatí
• Jugarà al segle XIV el mateix paper que Llull el segle anterior, el seu model arriba a tot el territori i és el model que fa servir tothom.

6. El segle XV: la valenciana prosa i el renaixement.

• Amb la cconquesta de Nàpols Alfons el Magnànim hi trasllada la cort i així els escriptors de la cort entren en contacte amb el renaixement.
• Com a conseqüència de la crisi del principat, València substitueix Barcelona com a primer centre cultural i econòmic de la Corona.
• La nova poesia adreçada a un públic burgès segueix les pautes del renaixement i es supera l’anacronisme que suposava escriure en occità.
• Ausiàs March és el gran poeta del moment i la seva poesia pel seu contingut és plenament renaixentista encara que des del punt de vista formal continua sent medieval

7. Conclusió.

En l’evolució de les llengües els factors històrics, socials i polítics són fonamentals. Des del punt de vista lingüístic totes les llengües són iguals ja que serveixen a la seva comunitat per relacionar-se. Són factors externs a les llengües els que fan que unes s’estenguin per nous territoris i altres desapareguin.

Si avui aquí parlem català és, en primer lloc, perquè els romans van envair la Península Ibèrica i hi van imposar la seva llengua, el llatí, fet que va suposar la desaparició del celta i de l’íber. El llatí es va mantenir unitari mentre va durar l’imperi i va evolucionar donant lloc a les diferents llengües romàniques com a conseqüència de la desaparició de l’imperi provocada per les invasións germàniques.

Esquema de la redacció:

El pas del llatí al català

Així com la romanització va fer que a la península es parlés llatí, la caiguda de l’imperi al segle V va fer que el llatí anés evolucionant fins donar lloc al segle IX a les diferents llengües romàniques.

1. Factors històrics, socials i polítics

• Les invasions germàniques

• La invasió aràbiga a la península.

2. Conseqüències lingüístiques

• No provoquen la substitució lingüística però sí que deixen petjades en el vocabulari i en la toponímia

• Elements germànics
• Elements aràbics:
  • pel que fa a la topònia desiguals en els territoris en funció del temps que hi van romandre.
  • Contràriament al castellà els arabismes del català no porten incorporat l’article “al”: càmfora (cast. alcanfor), carxofa (cast. alcarchofa), cotó (cast. algodón)

3. Pas del llatí al català

Procés lent que comença el s. V i acaba el IX.

• “Renovatio carolíngia” (s VIII): allunya la llengua escrita de la llengua parlada.
• Serments de Strasburg (del S. IX): primer text en una llengua romànica.
• Concili de Tours (813), on es va decretar predicar en llengua vulgar per la senzilla raó que els sermons en llatí només els entenien els eclesiàstics.
• El Capbreu de l’Acta de la consagració de la catedral de la Seu d’Urgell (839) està escrit en llatí, però inclou toponímia en català demostrant que fa falta traducció perquè el llatí no s’entén.
  

A continuació us poso l’esquema que heu de seguir en la vostra redacció, contingut el trobareu al llibre pp 190-3

1. Concepte de Romània i llengües romàniques
2. Concepte de Romanització i la Romanització a la Tarraconense.
3. El Llatí vulgar
4. El Substrat

Definició, origen i importància

• Estudia la llengua des del punt de vista social, és a dir, l’ús que la societat fa de la llengua.
• Neix als anys 50 del segle passat als EEUU com a conseqüència de la seva diversitat lingüística i cltural

Fergusson : bilingüisme i diglòssia

• Classifica les societat on hi ha llengües en contacte en funció de dos conceptes el bilingüisme i la diglòssia.
• El bilingüisme s’aplica a les persones. És bilingüe qui parla amb una facilitat semblant dues llengües
• la diglòssia s’aplica a les societats. Hi ha diglòsia quan una llengua s’utilitza a nivell formal i l’altra a nivell col·loquial.
• La combinació d’aquests dos elements permet aFergusson classificar les societats on hi ha llengües en contacte en quatre grups.

Conflicte lingüístic i normalització

• Avui en dia els sociolingüistes fan servir el terme de conflicte lingüístic per plantejar el fenomen de les llengües en contacte
• Es dóna conflicte lingüístic quan en una societat una llengua domina políticament i socialment l’altra.
• Quan hi ha una situació de conflicte lingüístic es pot donar un procés de substitució lingüística o un procés de normalització lingüística.
• Quan la llengua oprimida perd àmbits d’ús i parlants s’inicia un procés de substitució lingüística que acaba amb la desaparició de la llengua oprimida.
• La normalització lingúística és el procés de recuperació de la llengua oprimida que guanya àmbits d’ús i parlants.
• La normalització lingüística té dos aspectes la codificació (creació d’una gramàtica) i extensió de l’ús social.

Els registres

• La sociolingüística també estudia els registres que és la utilització de la llengua en funció del context social.