Author Archives: Santi

Bella ciao


Una mattina mi son svegliato
o bella ciao bella ciao bella ciao ciao ciao
una mattina mi son svegliato
e ho trovato l’invasor
O partigiano portami via
o bella ciao bella ciao bella ciao ciao ciao
o partigiano portami via
ché mi sento di morir
E se io muoio da partigiano
o bella ciao bella ciao bella ciao ciao ciao
e se io muoio da partigiano
tu mi devi seppellir
E seppellire lassù in montagna
o bella ciao bella ciao bella ciao ciao ciao
e seppellire lassù in montagna
sotto l’ombra di un bel fior
E le genti che passeranno
o bella ciao bella ciao bella ciao ciao ciao
e le genti che passeranno
mi diranno: che bel fior!
È questo il fiore del partigiano
o bella ciao bella ciao bella ciao ciao ciao
è questo il fiore del partigiano
morto per la libertà
Aquest matí, jo m’he llevat
O bella ciao, bella ciao, bella ciao
Aquest matí, jo m’he llevat
i m’he trobat l’invasor.
Oh partisà, porta’m amb tu
O bella ciao, bella ciao, bella ciao
oh partisà, porta’m amb tu
perquè aquí m’estic ofegant.
I si em moro fent de partisà
O bella ciao, bella ciao, bella ciao
i si em moro fent de partisà
m’hauràs d’enterrar.
Cal que m’enterris dalt la muntanya
O bella ciao, bella ciao, bella ciao
cal que m’enterris dalt la muntanya
sota l’ombra d’una bonica flor.
I la gent que passi
O bella ciao, bella ciao, bella ciao
i la gent que passi
et dirà: Quina flor tan bonica!
És la flor del partisà
O bella ciao, bella ciao, bella ciao
és la flor del partisà
mort per la llibertat.

 

Els vostres blocs 4eso 2009-2010

Primer de tot heu de crear un compte del gmail que us identifiqui clarament i si no el teniu el podeu crear seguint gmail. A continuació, per crear el vostre bloc heu de seguir WordPress i ompliu el formulari, poseu el compte del gemail i seguiu les passes que us indiquen.

La primera classe la farem a l’aula d’informàtica i veurem com funciona el bloc de l’assignatura i les característiques que han de tenir els vostres blocs personals.

Per veure l’estructuració del bloc aneu a  Com organitzar el meu bloc

Per qualsevol dubte m’envieu un correu a  santijoanot@gmail.com.


Edwar Catuto
Andrea Fernández
Sara Fernández
Daniel Franco
Desiré González
Daniel González
Andrés Grande
Ivan López
Iñaki Martínez
Jese Matilla
Jeni Mora
Angi Panduro
Gizely Pereira
Ivan Rubio
Alex Ruz
Juan Sandoval
Eliana Tabero
Alex Tomás

4t A

4t B

4C

El noi del pijama de ratlles

Berlín 1942. La guerra no afecta gaire la vida de Bruno, un noi de nou anys que viu en un barri residencial. Però un bon dia arriba a casa i es troba totes les coses empaquetades: el seu pare, membre de l’elit militar, ha rebut un nou destí i es veu obligat a marxar i instal·lar-se amb tota la família en una àrea rural mig deserta i molt depriment. Bruno s’avorreix i passa els dies obsessionat amb una tanca que s’alça davant la finestra de la seva habitació. Fins que no coneix Schmuel, el noi del pijama de ratlles, que viu a l’altra banda del filferro espinós, Bruno ni tan sol no comprèn que ja no és a Alemanya sinó a Polònia. Tampoc no és conscient del que passa a la vida de Schmuel fins que és massa tard per escapar els horrors que es viuen a l’altre costat de la tanca. L’honestedat narrativa, la congruència dels personatges i la progressió magistral de la trama, doten aquesta novel·la d’una qualitat literària molt humana i d’una força narrativa captivadora.

John Boyne va néixer a Dublin el 1971 i es va llicenciar en Literatura Anglesa a la mateixa ciutat. Va fer un curs de creació literària a Norwich i va guanyar el premi Curtis Brown. Va començar a publicar relats i aviat va publicar la primera novela,The Thief of Time (2000). El noi del pijama de ratlles és la quarta novel·la d’aquest autor i la primera que es publica en català. John Boyne viu a Dublin i actualment treballa en la sisena novel·la. Les seves obres s’han publicat en 22 llengües.

Esquema del power point

  • Portada amb títol i autor
  • Consideracions generals (tema….)
  • Resum de l’argument: presentació
  • Resum de l’argument: nus
  • Resum de l’argument: desenllaç
  • Personatges principals
  • Personatges scundaris
  • Època i lloc
  • Valoració personal: aspectes positius i aspectes negatius.

La invasió subtil

  • Llegiu aquest conte de Pere Calders i prepareu una exposició oral on m’heu d’explicar:
    • El tema
    • El resum de l’argument
    • Reflexioneu sobre alguns aspectes del conte:
      • En què es basa per dir que és japonès?
      • Hi ha algun element que confirmi la seva teoria?
      • Com reacciona quan li diuen que pot estar equivocat?
      • Explique algun exemple que hagueu viscut d’alguna persona que recciona davant d’un tema igual que el nostre protagonista.

Tingueu present que és molt important comprendre bé el lèxic per tal de no interpretar el tex malament. Què vol dir “aparat ful” per exemple?…

A l’Hostal Punta Marina, de Tossa, vaig conèixer un japonès desconcertant, que no s’assemblava en cap aspecte a la idea que jo tenia formada d’aquesta mena d’orientals.

A l’hora de sopar, va asseure’s a la meva taula, després de demanar-me permís sense gaire cerimònia. Em va cridar l’atenció el fet que no tenia els ulls oblics ni la pell groguenca. Al contrari: en qüestió de color tirava a galtes rosades i a cabell rossenc.

Jo estava encuriosit per veure quins plats demanaria. Confesso que era una actitud pueril, esperant que encarregués plats poc corrents o combinacions exòtiques. El cas és que em va sorprendre fent-se servir amanida -“amb força ceba”, digué-, cap i pota, molls a la brasa i ametlles torrades. Al final, cafè, una copa de conyac i una breva.

M’havia imaginat que el japonè menjaria amb una pulcritud exagerada, irritant i tot, pinçant els aliments com si fossin peces de rellotgeria. Però no fou pas així: l’home se servia del ganivet i la forquilla amb una gran desimboltura, i mastegava a boca plena sense complicacions estètiques. A mi, la veritat, em feia trontollar els partits presos.

D’altra banda, parlava català com qualsevol de nosaltres, sense ni una ombra de cap accent foraster. Això no era tan estrany, si es considera que aquesta gent és molt estudiosa i llesta en gran manera. Però a mi em feia sentir inferior, perquè no sé ni un borrall de japonès. És curiós de constatar que, el toc estranger a l’entrevista, l’hi posava jo, condicionant tota la meva actuació -gestos, paraules, entrades de conversa-, al fet que el meu interlocutor era japonès. Ell, en canvi, estava fresc com una rosa.

Jo creia que aquell home devia ésser representant o venedor d’aparells fotogràfics, o de transistors. Qui sap si de perles cultivades… Vaig provar tots aquells temes i ell els apartà amb un ample moviment del braç. “Venc sants d’Olot, jo”, digué. “Encara hi ha mercat?”, vaig preguntar-li. I em va dir que sí, que anava de baixa però que ell es defensava. Feia la zona sud de la Península, i va afirmar que, així que tenia un descans o venien dues festes seguides, cap a casa falta gent…

-No hi ha res com a cas! -reblà amb un aire de satisfacció.

-Viviu al nostre país?

-I doncs? On voleu que visqui?

Sí, és clar, són rodamons i es fiquen pertot arreu. Me’l vaig tornar a mirar i asseguro que cap detall, ni en la roba ni en la figura, no delatava la seva procedència japonesa. Fins i tot duia un escut del Futbol de Club Barcelona a la solapa.

Tot plegat era molt sospitós, i em va capficar. La meva dona s’havia fet servir el sopar a l’habitació, perquè estava una mica empiocada; vaig contar-li l’aventura, adornant el relat amb les meves aprensions: si molt convé, es tractava d’un espia.

-I d’on ho has tret que és japonès? -em preguntà ella.

Vaig riure, potser no de bona gana, compadit de la seva innocència.

-Els conec d’una hora lluny… -vaig contestar-li.

-Que vols dir que n’has vistos gaires?

-No, però els clisso de seguida!

-T’ho ha dit ell, que era japonès?

-Ni una sola vegada. Són astuts…

-T’ho ha dit algú?

-Ningú no m’ha dit res, ni falta que em fa. Tinc l’instint esmoladíssim!

Ens vam barallar. Sempre em burxa dient-me que sóc malpensat i que qualsevol dia tindré un disgust dels grossos. Com si no em conegués prou! Sembla que es complagui a no raonar i és d’una candidesa increïble.

Aquella nit vaig dormir poc i malament. No em podia treure el japonès del cap. Perquè mentre es presentin com són, amb la rialleta, les reverències i aquella mirada de través, hi haurà manera de defensar-se’n. Així ho espero! Però si comencen a venir amb tanta de simulació i d’aparat ful, donaran molta feina.

Pere Calders (1912-1994)

El text teatral

 

Concepte

És una forma d’expressió literària basada en el diàleg, en prosa o en vers, i que incorpora al text escrit un eun element nou que és la representació.

Components

· Diàleg: part que es representa i que ocasionalment pot ser un monòleg. De vegades pot aparèixer un veu en off que fa de narrador/a

· Acotacions o didascàlies que són el comentaris que escriu l’autor adreçades a actors i directors per orientar-nos de com vol que es representi l’obra.

· Els decorats, les llums són elements junt amb el paper de l’actor i el text que componen l’obra teatral.

Estructura

El text es divideix en actes que a la seva vegada poden tenir diferents escenes.

Tradicionalment les obres dramàtiques solen tenir tres actes que es corresponen al plantejament, nus i desenllaç.

També hi ha obres de 5 actes (les tragèdies neoclàssiques i les obres de Shakespeare), obres d’un acte (algunes de Molière, les tragèdies clàssiques i La primera història d’Ester

Els gèneres dramàtics

· Tragèdia representa una acció seriosa amb un llenguatge elevat i estan protagonitzades per personatges excepcionals dominats per un destí fatal del qual no poden escapar

· Comèdia representa una acció intranscendent protagonitzada per persones sense cap rellevància especial. Sempre té un desenllaç feliç i una voluntat d’entretenir el públic.

· Drama és un gènere intermedi protagonitzat per persones quotidianes que poden acabar dominant el seu destí en un trama presentada de manera greu o seriosa.

Elements lingüístics

El diàleg es marca amb un guionet cada vegada que parla un altre personatge.

L’estil és directe.

Text narratiu

 

Concepte

Relata esdeveniments reals o imaginaris amb l’objecte d’entretenir o informar

 

Tipus

·         literari: narració, conte o novel·la

·         periodístic: notícia, crònica i reportatge

 

Estructura

·         literari: plantejament, nus i desenllaç

·         notícia: piràmide invertida.

·         també s’ha de tenir en compte el punt de vista narratiu (primera i tercera persona, narrador omniscent, extern, protagonista principal o secundari

 

Recursos lingüístics

·         oracions predicatives: verbs d’acció

·         ús predominant del passat (imperfet, passat perifràstic –o simple- i també plusquamperfet, subjuntiu.

·         Importància dels elements adverbials per situar-nos en l’espai i el temps

·         Connectors causals, temporals…