Monthly Archives: juny 2011

Cap on anem?

Internet ens ha permès estar connectats amb tothom i poder accedir a documentació i activitats que professors de tot el món posen a disposició de la comunitat. Però la versió que hem anomenat web 2.0 també permet la interactivitat entre tots els usuaris de la xarxa. Amb la qual cosa els rols de tots els usuaris s’han fusionat. Abans hi havia dissenyadors d’espais web, creadors de continguts per aquests espais i usuaris de webs i de continguts. Ara tots ho fem tot o més bé, tots podem fer-ho tot si així ho desitgem.
Per tant, si volem que els nostres estudiants sortint preparats per al món que els espera, haurem de treballar els tres aspectes: creació d’espais i de continguts i ús d’aquests i altres continguts.
Crec que per fer això cal un canvi metodològic important en les nostres aules. Hem de superar l’ensenyament clàssic de professor a la pissarra explicant i estudiants asseguts a la cadira escoltant, per una metodologia molt més d’acord amb els nous temps que vindran.
Acabo de llegir el pdf que ha publicat el departament sobre l’evolució del projecte eduCAT 1X1, eduCAT2.0. I m’ha semblat que l’única cosa que volen aplicar és la terminologia, el 2.0 del títol. La base d’aquest projecte és la PDI i els llibres de text, inclosos en el projecte; si, encara que sembli mentida.
Sense discutir el valor com a eina de les pissarres electròniques, entenc que tal com està plantejat el projecte pretén perpetuar el model en vigor: ProfessorExplicant-AlumneEscoltant. Per tant en cap cas s’intueix el canvi metodològic necessari que implica l’ús d’eines digitals i d’internet. I cal recordar que aquest és el model que s’ha vingut aplicant de manera habitual a les nostres aules, i que tenim el 30% de fracàs escolar. Alguna cosa hi tindrà a veure, no?
Però hi ha més coses que no entenc:
a) Cap referència als materials produïts per professors i professores en moltes llicències d’estudis, o a societats de professors i professors d’arreu del món que mostren les seves propostes de treball a tothom per tal d’utilitzar-les i millorar-les.

b) Cap referència a la metodologia, només a la tecnologia. Recordeu el vídeo  Tecnologia o Metodologia?
c) Cap referència a la necessitat de treballar en xarxa i per tant, de millorar la connexió a internet de què disposen els centres.
Penso que estem tornant enrere, … Al segle XIX!

Idees interessants que poden millorar l’aprenentatge

L’altre dia, no recordo si llegint un blog o mirant un vídeo, de manera activa evidentment,  em van arribar unes idees interessants que relacionaven l’aprenentatge i el videojocs.  Si, aprenentatge i videojocs, segons alguns unes idees completament antagòniques.

Els videojocs preparen un programa de recompenses a partir del primer moment del joc.  De fet, en un videojoc tot està planificat des del primer moment, les recompenses, les ajudes. Vaig pensar que aquesta era una idea interessant per començar, hem de tenir-ho tot programat, ajudes i recompenses. Penso que les recompenses són una bona idea, no les necessitem els adults per fer la nostra feina?

Però anaven apareixen idees, calen objectius a curt i llarg termini. Avui hem de fer 10 exercicis, que caldrà recompensar si estan ben fets. Objectiu  a curt termini. Col·laborar amb altres persones, penso que és un objectiu a llarg termini, igual que mostrar la feina feta a la resta de companys. La cosa promet, si més no, m’interessa i m’agrada el plantejament.

Però vaig pensar: “només haig de recompensar l’encert, no.”  Els intents en els videojocs també es valoren. Provar de fer les coses també és una bona iniciativa. Cal recompensar-ho.

Però això pot crear un cert avorriment, cal introduir també activitats  i recompenses desconegudes, que generin sorpresa en els estudiants-jugadors, o a l’inrevés jugadors-estudiants.

Un vídeo o lectura interessant, en un proper post ja l’hauré localitzat i el faré arribar.

He començat a provar aquestes estratègies en alumnes de BAT, i n’estic força content. Ho aniré explicant.