Les notícies sobre educació no s’aturen. Si la setmana passada era per la prova de competència lingüística i matemàtica que es farà a 3r d’ESO, en comptes de la que es feia a 2n, aquesta setmana la novetat ha estat una prova d’avaluació general a final de 4t d’ESO. El sindicat USTEC·STEs ja s’ha pronunciat: creu que (cito textualment) “l’avaluació al final de l’ESO anunciada aquest dimecres pel conseller d’Educació, Ernest Maragall, és ‘inútil’ des del punt de vista pedagògic”, a banda de criticar també “la despesa econòmica que comportarà la mesura, quan no hi ha hagut diners per contractar tot el professorat que fa falta”.

El mes d’octubre deu ser un bon mes per donar aquest tipus de notícies perquè ara fa un any es donava a conèixer la prova de final d’etapa de Primària, la prova d’avaluació de 6è de Primària. A aquesta prova, per cert, aquest any se li afegirà l’avaluació dels coneixements que tenen els alumnes ‘en una tercera llengua’ i els sotmetrà ‘a un dictat de castellà i de català’.

Una altre dels anuncis que el conseller ha fet públic ha estat que, ‘en aplicació de la LEC’, endegarà una nova fórmula de contractació ‘per determinats centres educatius’. El darrer estiu el ‘43% dels professors han canviat d’escola’. Per aquest motiu el departament ‘iniciarà una experiència de nou model de gestió’. Segons aquesta nova proposta, si un grup de professors, amb plaça, es fan càrrec d’una escola podran arribar a un acord amb l’adminstració que els donarà ‘tots els recursos necessaris’ a canvi que no demanin cap trasllat.
Però no s’acaben aquí els anuncis de notícies: aquest dimecres Maragall també ha donat a conèixer que Educació també promourà acords amb els col·legis professionals per intentar introduir dins l’àmbit escolar nous referents pels alumnes: metges, enginyers, fusters o mecànics es desplaçaran a les escoles per explicar-los quina és la seva feina. Des d’Educació es veu amb preocupació la manca de coneixement que molts alumnes tenen de les professions del país.

No dic que no sigui preocupant aquest desconeixement de les professions, però trobo més preocupant que l’Estat espanyol sigui el país europeu con un mayor número de consumidors de cànnabis, sobretot entre els joves. Hi ha 40.000 menors que presenten ja alteracions del sistema nerviós, dèficit de memòria i de l’atenció psicomotriu. És a dir, presenten alteracions que tenen a veure amb el rendiment escolar, d’aquí que els experts vinculin fumar-se un porro amb el fracàs escolar.

Repassades les notícies de la setmana, pel que fa a educació, no sé si ho veieu com nosaltres, però n’hi ha algunes de més preocupants que d’altres.

 En un programa com el nostre, que versa sobre Educació, no hem parlat gaire de la llengua. Però quan el got es va omplint, i cada gota és un sentiment d’impotència més, pel que fa al tractament i situació de l’ús de la nostra llengua, cal posar-se a dir en veu alta allò que no ens agrada.

Ja se’n senten, ja, de veus, que denuncien la situació. I, sobretot, agraïm les manifestacions de personalitats que hi entenen del tema. Un dels últims exemples és El professor Joan Solà que, en el moment de l’atorgament del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, ara fa uns mesos, ja va expressar que la situació de l’ús del català és greu i que els polítics catalans en són coresponsables.

Centrem-nos en una part dels protagonistes d’Un món per Educar: els adolescents. El Consell Social de la Llengua Catalana ha publicat un document que diu: els joves de 15 a 25 anys, tot i ser “la franja de població més capacitada per utilitzar el català en tots els àmbits i contextos, són els que menys el fan servir. És més, en l’àmbit metropolità de Barcelona, que és on resideix la majoria de població de Catalunya, l’ús del català per part dels joves és minoritari, un 26%.

El castellà s’imposa en les relacions entre joves i en els espais d’oci”. Això és un fet obvi… només cal estar atents a la realitat.

Recordeu que el curs passat es van establir tan sols dues hores setmanals de català en el Batxillerat, amb l’excusa que els alumnes ja han de saber parlar i escriure i que tots els professors poden fer de professors de llengua?

Doncs ara, tal com recull el diari Avui el dijous 15 d’octubre, en el projecte dels llibres digitals, dels quals ja parlarem un dia, en què treballen gairebé 6.000 alumnes de 70 centres de secundària en substitució dels llibres de text, s’hi ha afegit una altra dificultat, que no ajuda gaire a fer del català la llengua vehicular de l’educació.

La pantalla d’entrada als llibres digitals apareix en castellà. Cal clicar per demanar el català i en tot moment es pot canviar de llengua.
A més, el menú principal apareix en tots els casos, per defecte, en castellà, fins i tot en el llibre corresponent a l’assignatura de llengua catalana.

Malgrat tot, els d’Un món per educar hem volgut buscar una espurna d’optimisme descobrint persones com Miquel Català, que va traduir la pàgina del Parlament Europeu al català i que segueix la seva lluita a www.oficialitat.cat Si això fos un partit de futbol, a quant estaríem? 7 a 1? Volem creure que no tot està perdut.