L’experiència narrada de l’aprenentatge de les llengües

La conferència del professor Juli Palou va ser enriquidora i ens va fer passar una bona estona, malgrat la pluja… Amb una gran saviesa ens va dir que un bon conferenciant ha de saber resumir el que dirà en cinc minuts i ell va tractar dos temes cabdals:

  1. L’educació lingüística en un entorn plurilingüe
  2. El paper que juguen els escrits reflexius en aquest aprenentatge

Ens va enriquir les seves explicacions amb lectures, amb documents vius i amb un discurs proper i ple de vida.
Em va agradar molt pensar amb la idea -ben certa- que l’última fase d’aprenentatge d’una llengua és l’humor. Trobo que és una veritat tan evident, que mai hi havia pensat.
També em va semblar clau la següent afirmació: “l’important és preparar les persones perquè aprenguin llengües, no ensenyar-ne. Cal, doncs, formar ensenyants europeus de llengües.”
Per últim, desitjo llegir el llibre que ens va recomanr vivament al final: “La llengua nòmada” de Norman Manea, de l’editorial Arcàdia.

Anabel Sáiz

Activitats sessió 17 d’abril

Retorn del material de la sessió de treball del febrer

  • Mapes de les expectatives de la formació: intercanvi i desenvolupament professional
  • Presentació del treball de grups: Implicacions i Interrogants del treball integrat de llengües.

Treball per grups:

  • completar i ampliar per arribar a un document consensuat.
  • Afegir idees de la conferència Oriol Guasch.

Experiències al treball integrat de llengües, per compartir en la 3a. sessió

  • Models organitzatius i de coordinació
  • Metodologia i pràctiques d’aula

Els relats de vida lingüística en l’aprenentatge de llengües

img_3276petita.JPG

Conferència de Juli Palou, que tractarà sobre la distinció entre els escrits adreçats a un destinatari extern i els escrits sobre el jo, anomenats reflexius. Els relats de vida lingüística es presentaran com un tipus de text reflexiu, situats a la línia entre el privat i el públic. A partir d’aquí es plantejarà la necessitat de donar sentit a l’experiència d’aprendre llengües i de promoure la reflexió sobre els canvis en el procés de la pròpia identitat, cultural i lingüística. Es mostrarà el procés d’anàlisi d’un relat de vida lingüística amb el propòsit de valorar la repercussió que poden tenir aquests textos a l’hora de promoure una reflexió de tipus meta sobre el repertori lingüístic.

Com mediar els aprenentatges?

palencia_petita.jpg

El passat dia 10 de març, a l’IES Jaume I de Salou (Tarragonès), la Doctora Olga Esteve ens va impartir una xerrada amb el títol: Orientació i autoregulació. Com mediar en els aprenentatges?

Cal dir que va ser una xerrada-taller amb implicació dels assistents. La Dra. Esteve, mitjançant propostes didàctiques, ens va fer veure què hi ha darrera de tot això per arribar a l’autonomia de l’alumne. Es va centrar en la competència aprendre a aprendre i ens va fer la pregunta de Com com a professorat ho podem fomentar?

La idea de la mediació és acompanyar l’alumne i cercar la seva responsabilitat; però acompanyar en què? i la responsabilitat de què? Ens va fer veure que aprendre a aprendre no és una competència abstracta, sinó que ha d’estar lligada amb activitats concretes. El professorat ha d’acompanyar a l’alumne des del seu punt de partida -perquè tot alumne és capaç de fer coses- fins al final. En general, vam veure, que l’alumnat no té clars els objectius i no és prou autònom. Se l’ha d’ajudar perquè agafi responsabilitats en les estratègies d’aprenentatge. Cal que l’alumne sàpiga avaluar el seu aprenentatge. Hem d’ensenyar als alumnes a avaluar-se.

Mediar, doncs, és acompanyar des del punt de partida a l’alumne fins on volem arribar i és traspassar paulatinament el control de la tasca concreta que s’està fent. La Dra. Esteve va remarcar que professorat i alumnat no som iguals, però sí simètrics.

Vull afegir l’interès dels exemples SCOBA (Esquema d’Orientació Bàsica de l’Acció) que ens serveix per veure els ítems dintre d’una globalitat, ja que els elements es veuen en el seu conjunt. S’ha d’anar treballant reprenent el ja fet per situar l’alumnat contínuament. S’han de traspassar els coneixements que té el professorat respecte als continguts per fer que l’alumne assoleixi la tasca.
En definitiva, treballar en competències és una oportunitat per canviar coses, millorar-ne d`altres i arribar a l`autonomia de l`aprenent. Prou engrescador i explicat de manera atractiva i amena.

Anabel Saiz

Implicacions del treball integrat de les llengües

grup_groc.JPG

Hem convingut que les implicacions les hem d’establir en dos paràmetres: PROFESSORS i ALUMNES.

Pel que fa als professors, el punt bàsic és la COORDINACIÓ (en els Objectius, Continguts, Metodologia i Avaluació).

Quant als alumnes, l’AUTONOMIA i la COOPERACIÓ. (Elements que, indubtablement, requereixen molta i molta feina, dels professors, i dels alumnes, és clar. Un canvi total de ‘xip’).

I, lligant uns i altres, la MULTIDISCIPLINARIETAT i el MULTILINGÜISME, sempre des de la consideració fonamental de les COMPETÈNCIES que han d’assolir els alumnes.

En definitiva, que veiem quin podria ser el camí, ara només cal que ens hi posem i engresquem els companys, i els nois i noies.

GRUP GROC

Recollit per Narcís Almena

Activitats sessió 13 de febrer

Preguntes per al treball individual i de grup

  • Quines són les teves expectatives per a aquestes trobades de professorat formador de llengües?
  • Quins interrogants et planteja el tractament integrat de les llengües del curriculum?
  • Quines són les implicacions que té el tractament integrat de les llengües del curriculum?

Tasques a fer abans de la 2a sessió – 20 de març

  • Un portaveu de cada grup escriu el resum de les conclusions del treball de grup en un article al bloc “Tota pedra fa paret”.
  • Una altra persona del grup s’encarrega de fer un petit article en què es relacioni el treball que s’ha fet al grup amb les idees exposades a la conferència d’Oriol Guasch: coincidències, interrogants que queden oberts…
  • Tothom: comentaris als articles anteriors i comentaris a la dinàmica de la primera trobada.

De l’ensenyament d’idiomes a l’aprenentatge de la llengua

Resum de la conferència d’Oriol Guasch: De l’ensenyament d’idiomes a l’aprenentatge de la llengua.
Divendres 13 de febrer de 2009

Resum

Els fenòmens de la globalització econòmica i dels mitjans de comunicació de masses, d’una certa consolidació de la Unió Europea, de les migracions a Europa d’una gran quantitat de població d’arreu del món, i –pel que fa a Espanya- de l’existència de les llengües cooficials als territoris amb llengua pròpia diferent de la castellana han contribuït a canviar d’una manera profunda les demandes de la societat al món escolar pel que fa als coneixements lingüístics.

L’escola ha d’ensenyar més llengües i ha d’atendre els nous usos que es deriven de les tecnologies de la informació i de la comunicació. I això ho ha de fer, a més, amb escolars de llengües familiars molt diverses que conviuen en aules lingüísticament heterogènies.

Aquests reptes, que són complexos, impliquen totes les àrees curriculars, però, en la ponència farem referència de manera específica a les àrees lingüístiques: justificarem la conveniència de la planificació integrada de l’ensenyament de les llengües i farem una proposta d’ordenació d’aquesta planificació.

Oriol Guasch Boyé

Professor Titular d’universitat del departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura, i les Ciències Socials de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Imparteix docència a la facultat de Ciències de l’Educació d’aquesta universitat, principalment a les titulacions de formació del professorat (diplomatures de magisteri i postgraus de formació del professorat d’educació secundària). Així mateix, és professor del Màster de recerca en Didàctica de la Llengua i la Literatura de la UAB.

La seva activitat investigadora se centra en dues línies principals: l’escriptura en segones llengües i l’educació multilingüe. És membre de l’equip d’investigació Grup de Recerca en Ensenyament i Aprenentatge de Llengües (GREAL). Es membre del consell de redacció de la revista Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura.

Publicacions més rellevants:

  • Guasch, O. (2001) L’escriptura en segones llengües. Barcelona: Graó Ed.
  • A. Camps (coord.), O. Guasch, M. Milian, T. Ribas (2005) Bases per a l’ensenyament de la gramàtica. Barcelona: Graó Ed.
  • Guasch, O. (2007) La educación multilingüe: un reto para el profesorado. Cultura y Educación, 19(2), 135-147

oriol.guasch @ uab.cat

Benvinguda al bloc de professorat formador de llengua

Us donem la benvinguda a l’espai col·laboratiu del professorat formador de llengua!

Obrim aquest bloc amb la intenció que sigui un lloc de diàleg professional i de col·laboració entre el professorat formador de llengües.

Al llarg de les trobades que tindrem enguany, a l’entorn del tema Tractament integrat de les llengües del curriculum, anirem construint plegats aquest espai per actualitzar la formació i compartir idees, inquietuds i recursos sobre l’ensenyament i l’aprenenatge de llengües.

Aquest bloc és l’espai que compartim per:

  • recollir els materials, resums i material produït a les trobades
  • recollir el treball i les aportacions del grup
  • fer aportacions entre les trobades
  • compartir idees i recursos sobre l’ensenyament i aprenentatge de llengües