Els reis francs van organitzar el territori conquerit en vuit grans unitats administratives, els comtats: (Ribagorça, Pallars, Urgell, Cerdanya, Rosselló, Empúries, Girona, Barcelona i Osona, als quals s’afegí després Besalú). El comte governava un o més comtats en nom del rei franc i del qual n’era vassall.

Per administrar els comtats catalans, els reis francs van triar magnats, procedents de les antigues famílies romanes o visigòtiques. Aprofitant la llunyania de la cort, alguns d’aquests comtes es van rebel·lar a la mort de Carlemany, l’any 814, i per aquest motiu Lluís I el Piadós els desposà i els va substituir per comtes francs. Entre aquestes ervoltes destaca, la d’Aissó de Vic  qui va ajudar els musulmans de Saragossa. Com a conseqüència d’aquesta revolta, les terres centrals d’Osona, Bages i Berguedà quedaren despoblades.

Però molts d’aquests comtes francs, no s’acostaren als comtats que governaven, i per això, a finals del segle IX, el rei franc Carles el Calb va designar com a comte de Cerdanya i Urgell (870) i, més tard de Barcelona i Girona, a Guifré el Pelós, que era fill d’una família originària del Conflent. Aquests comtats van ser cedits com a feus.

Sobirans de la dinastia carolíngia que van regnar sobre Catalunya:

Activitats

1- Què eren els comtats? Qui els governava?

2- Quina relació tenien amb el rei franc?

3- D’on eren els comtes que van regir la Catalunya carolíngia fins a finals del segle IX?