L’Informatiu del Servei Educatiu del Ripollès

En aquest apartat hi trobareu una sèrie de llibres molt interessants que ens poden ajudar a reflexionar sobre la nostra tasca com a docents.

L’ESCOLA CONTRA EL MÓN
L’optimisme és possible.
Gregori Luri
Ed. La campana
Quan criticar l’escola i els mestres s’ha convertit en un esport, Luri desemmascara tòpics, asserena els hàbits i predisposa a l’acció.
Una veu des de la formació i l’experiència en el món educatiu.

BEN EDUC ATS
Una defensa útil de les convencions, el civisme i l’autoritat
Salvador Cardús
Ed. La Campana
En una societ at tan diversa, la bona educació garanteix la bona comunicació i és una eina revolucionària que tenim per construir un món més amable.

MAL D’ESCOLA
Daniel Penach
Ed. Empúries
És una dissecció psicològica brillant de les pors que tenallen l’alumne fracassat i dels recursos que té un mestre per salvar-lo del fatalisme de la família

L’ESCOLA SUSPÈN
Joan Badia
Angle Editorial
L’esc ola no hauria de suspendre i, si ho fa, cal adaptar el model educatiu a una societat que ha canviat en valors i maneres de viure.

ELOGI DE L’EDUCACIÓ LENTA
Joan Domènech Francesch
Ed. Graó.
L’educació lenta és un paradigma que no pretén fer les coses a poc a poc, sinó saber trobar el temps just per a cadascú. Educar per  a la lentitud significa ajustar la velocitat al moment i a la persona.

LES SET COMPETÈNCIES BÀSIQUES PER EDUCAR EN VALORS
Xus Martín García i Josep Mª Puig Rovira
Ed. Graó
Per educar en valors ens calen competències: ser un mateix, reconèixer l’altre, facilitar el diàleg, regular la participació, treballar en equip, fer escola i treballar en xarxa.

MESTRES DEL SEGLE XXI
Xavier Besalú, Margarida Falgàs i altres
CCG Edicions
El llibre mira de donar resposta a la pregunta de quins són els coneixements que la societat catalana considera basics i imprescindibles per esdevenir un ciutadà digne i lliure.

DONAR, REBRE I COMPARTIR
L’estructura de l’aprenentatge cooperatiu a l’aula
Dolors Guix i Pili Serrra
ICE
És una manera d’entendre les relacions i l’aproximació d’infants i mestres entre ells, a l’entorn, al coneixement i en darrer terme a la cultura .

MARRANEJAR O CREURE

En plena botiga, un nen d’uns cinc anys marranejava perquè volia que la mare li comprés unes galetes. I la mare, ajupida, deixant el carro de la compra, intentava fer un discurs coherent i estructurat a fi que el nen entengués la inconveniència de la seva demanda. I el nen cridava més i més. Havia aconseguit centrar l’atenció de tota la clientela d’aquella botiga de barri. I la mare, en no aconseguir el seu propòsit raonat, anava perdent els estreps…
Com va acabar? Cadascú que ho imagini. I és que l’educació requereix utilitzar sàviament l’autoritat i la disciplina. I això vol dir temps i conscienciació. No s’improvisa. Els raonaments d’aquella mare servien de poc en un nen que, en aquells moments, demostrava una total ignorància de les més elementals normes de comportament i tenia per objectiu cridar l’atenció.
Costa que els pares entenguin la necessitat de l’exercici de l’autoritat en la seva tasca educativa. I que només es pot educar adequadament des de la disciplina. Molts pares tenen una concepció negativa de la disciplina, i la vinculen al càstig. Però la disciplina és la brúixola que ajuda els fills a orientar-se en la vida, i mai suposa una barrera en l’amor i l’estimació que els tenim.
Si fa no fa, a partir dels 3 anys el nen necessita tenir un coneixement clar dels límits de la seva conducta. L’absència de límits produeix inseguretat. Els límits ajuden el nen a créixer i madurar en una societat que té les seves normes. L’establiment de límits va associat a la necessitat que l’adult ignori les conductes desafiadores dels fills, aquelles que tenen per objectiu centrar l’atenció dels adults. Cal que els pares evitin entrar en discussions estèrils i llargs discursos. Cal, més aviat, prendre una certa distància (no vol dir allunyament) i mirar-li els ulls. Allò que es pot dir amb dues paraules no en necessita ni una més.
El “temps a part”, l’aïllament, es pot utilitzar si s’administra amb prudència i no esdevé una situació agradable per al nen o desestabilitzadora per els pares. Cal ser molt selectiu. El nen ha de saber, d’entrada, que allò és un càstig. No s’ha de tenir por als càstigs sempre que tinguin una finalitat educativa. Tot càstig ha de ser avisat una sola vegada i ha de ser imposat sense amenaces, de manera proporcionada a la falta comesa, i amb la menor dilació de temps amb aquesta. El nen, de mica en mica, ha d’anar aprenent que ha d’assumir la responsabilitat dels seus actes.
A vegades em diuen que educar els nens avui és més difícil que abans. Tot és relatiu. Cada època té les seves peculiaritats. El que està clar és que educar els fills requereix sempre una dedicació, un temps i una capacitat de planificació que, a vegades, sembla que no podem tenir.
JOSEP CORNELLÀ I CANALS
DIARI DE GIRONA. 12.01.12

Bloc recomanat: Des del fiord

http://blogspersonals.ara.cat/desdelfiord/

Josep Sala és un mestre gironí que exerceix a Noruega. En el seu bloc, allotjat al web del diari Ara, repassa l’actualitat catalana amb ulls de qui s’ho mira de lluny, i explica

pedagògicament aquells aspectes de la societat noruega que poden il·luminar l’atzucac tèrbol i permanent en el que està ficat el nostre país. Escrit sempre amb una prosa i amb unes idees clares, ha esdevingut sens dubte un dels blocs més recomanables dels que s’escriuen des de la diàspora catalana.

Documentals:

Programa Latituds, de TV3 (blogs.tv3.cat/latituds

Us sug gerim especialment els capítols que estan relacionats amb l’activisme de les dones, en temes de pau, igualtat i sosteniment de la vida.

• “Pal·liant el desastre humanitari al Congo”
• “Dones construint la pau a Israel-Palestina” (I i II)
• “Construint la pau a Colòmbia”
• “Dones al Marroc: camí a la igualtat”
• “Sobirania alimentària al Brasil”
• “Guatemala, obrint els arxius de la repressió”
• “Dones emancipant-se al Senegal”

Per buscar els antípodes

http://blogs.tv3.cat/espaiinternet.php?itemid=44329

Un buscador ens dona l’opció de veure alhora, en dues pantalles paral·leles, qualsevol lloc del món i els seus antípodes. Per exemple, els antípodes d’Espanya són a Nova Zelanda, però no tot el territori espanyol té coincidència terrestre. Madrid, pels pèls, la té amb un poblet anomenat Weber, i Sevilla cau exactament sobre la ciutat d’Auckland. En canvi, no hi ha cap punt de Catalunya que tingui antípodes terrestres. Què hi farem!

Tal com hem vingut fent els darrers anys, el dimarts 10 de maig va tenir lloc la 7ena. Trobada de Música Tradicional del Ripollès a Ripoll. En aquesta trobada hi van participar tots els alumnes de cinquè de la comarca i que gràcies als mestres especialistes de música, la col·laboració dels Randellaires, l’Ajuntament de Ripoll i el Consell Comarcal va continuar essent un èxit. Amb aquesta activitat s’inicia la Festa Major de Ripoll.

També, estem a punt de celebrar la 10.ena edició de la Trobada d’Educació Física dels alumnes de sisè de la comarca del Ripollès. Enguany es farà a Ribes de Freser, seguint la idea d’arribar a tots els pobles de la nostra comarca.
Aquesta trobada té l’esperit de promoure el companyerisme enfront de la competitivitat i per això, s’organitzen uns equips en els quals hi ha alumnes de totes les escoles, la qual cosa afavoreix una millor relació i coneixença entre tots.

El dia 26 de maig farem la tercera reunió de la coordinadora comarcal d’educació al Consell Comarcal del Ripollès. Es farà una valoració de les activitats col·lectives realitzades des de diferents àmbits per tal d’ajustar-les el màxim possible als objectius proposats en cadascuna d’elles.

El dijous 26 de maig, al matí, i als locals del Servei Educatiu del Ripollès es reuniran els membres de la comissió de pla de formació de zona per fer una primera valoració de les demandes que heu presentat els centres. Una valoració i una priorització que posteriorment passarà a la seu central a Barcelona, qui dictaminarà  la  llista d’activitats de pla de formació de zona que es faran el curs 2011/2012 a la comarca del Ripollès.

BICICLETA , CULLERA, POMA

Fitxa tècnica

Guió i direcció: Carles Bosch
Productor: Oriol Ivern
Gènere: pel·lícula documental
Durada: 110′

Sinopsi

A la tardor de 2007, a Pasqual Maragall se li diagnostica Alzheimer. Superat el cop inicial, ell i la seva família inicien una croada contra la malaltia, i des del primer moment, aquesta pel·lícula es converteix en testimoni d’excepció. Amb intel·ligència, sinceritat i bon humor, Maragall es deixa retratar juntament amb la seva família i els metges per deixar constància del dia a dia de la seva lluita personal. Dos anys de seguiment a un pacient excepcional disposat que els científics trobin la cura abans que la xifra de 26 milions de malalts de tot el món es multipliqui per 10.

Una pel·lícula dura però optimista malgrat tot.  optimista malgrat tot. Per  a més informació sobre la pel·lícula, el seu director, el que pensen els familiars de la persona afectada …podeu consultar la següent adreça:
www.bicicletacullerapoma.cat

També us volem recomanar un llibre molt interessant

TU M’APRENS
Memòria i oblit d’un aprenent de mestre

Jaume Cela i Ollé
Editorial Graó.

Síntesi:

És un llibre sobre la memòria on l’autor reflexiona a partir d’allò que recorda, a partir d’alguns moments que l’han fet ser com és. Així, aquesta memòria es projecta en el present i en el futur, ajuda a donar sentit al dia a dia on el mestre incansable intenta respondre a les necessitats que té la persona a qui acull i acompanya en el procés de descobriment del món. Potser és per això que l’autor creu que una bona manera de definir què significa “educar” seria aquesta: compartir la interpretació que fem del món.