El passat dijous es va fer la primera sessió formativa del seminari de cap d’estudis / directors, en la qual el Sr. Inspector va fer una reflexió sobre les classes de llengua, a partir de l’anàlisi dels resultats de les proves d’avaluació de sisè sobre les competències bàsiques.
Un resum d’aquestes reflexions les trobareu al vagó de cua.
En aquesta mateixa línia us posem un article de Joan Ollé, que podria ser un exemple de redacció, que porta per títol: “Ja ha arribat el temps de tardor”.
En aquesta portada us fem, també, una relació de les activitats que s’han programat per a aquesta última setmana d’octubre i per al mes de novembre.
El divendres 30 d’octubre, hi haurà un xerrada informativa sobre “La grip A” als Serveis Educatius del Ripollès. Va adreçada al col·lectiu d’ensenyants de la comarca de qualsevol nivell educatiu.
Com ja és habitual, el  mes de novembre, els alumnes d’Educació Infantil i Primària podran assistir a les audicions que es faran a Ripoll. Concretament el dijous 12, l’audició anirà a càrrec del grup de folk “Els amants de Lulú”, adreçat a CM i CS de Primària i, els dies 18 i 19 de novembre, la companyia “Pentina el Gat” farà l’audició per als alumnes d’Ed.Infantil i CI de Primària.
El dimecres 18 de novembre es commemorarà de nou “el dia de la ciència”, aquest any el científic que impartirà la conferència per als alumnes de quart d’ESO i Batxillerat serà el Sr. Jordi Casanova, amb el següent títol: Què podem aprendre de nosaltres mitjançant l’estudi de les mosques?

Ja ha arribat el temps de tardor

Ja ha arribat una altra vegada la tardor amb el seu carregament de llargs planys de violins i fulles mortes, d’edredons i abraçades, de roba que fa olor d’armari i de nostàlgia de París. I no arriba mai sola, sinó acompanyada per la memòria de totes les tardors ja viscudes: els amors, les ciutats, els capvespres, els refredats… La tardor no és una estació, sinó un estat de l’ànima ple de trens en via morta que només porten al passat.
No m’agrada la tardor, les tardors: són com un gaspatxo fumejant de fang i molsa, una ventada de serradures brutes, un nan coix i barbut sota un bolet o il·luminant jardins minerals de lluna freda. No m’agrada la tardor perquè les pluges han esborrat les xarranques de l’estiu, l’aire de les tardes fa olor de campana castellana i els grills de taronja oberta s’han tornat escorça de moniato. I a les paletes dels pintors ja no hi trobes blaus ni verds ni roses, només marrons que esgrogueeixen. La tardor és de color d’antibiòtic.
La tardor és la tos dels teatres, la llana que pica, el cafè amb llet que fereix llengua i llavis; és passar de la nuesa de la dutxa a un excés
-com les cebes- de capes de roba, és acomiadar-nos dels dits dels peus fins a mitjans de juny. És el mar vist des de la barrera, són els col·legials que, al sortir de classe, ja no tenen llum de tarda per il·luminar els seus deures.
Encara que també té els seus mínims avantatges: els mosquits se n’han anat de vacances, pots seguir atentament el camí d’una formiga carregant la molla de pa cap al zulo i, fins i tot, rellegir un llibre antic, fumant pipa i amb un gos somnolent com una alfombra cansada, als teus peus, a la llum i al caliu de la llenya que crema.
Però, sobrevolant-ho tot, hi ha el presagi de la neu, de les nadales i el Nadal. I aquest és l’autèntic horror de la tardor: que, disfressada d’abric d’entretemps, com un vertiginós tobogan, ens arrossega inexorablement des del topless de les enyorades platges d’estiu a l’uniforme de grum d’hotel del Pare Noel i a les samarres dels pastorets del pessebre.
Que arribi aviat l’abril, perquè puguem regalar roses en mànigues de camisa.

Joan Ollé

(SET X SET  El Periódico de Catalunya)

Algunes reflexions sobre les classes de llengua:

Josep Comas, Inspecció de zona

Tradicionalment, els nens havien après la llengua (el significat dels mots, la construcció de les frases…) a casa, amb la família, i portaven a l’escola aquesta base lingüística familiar, col·loquial. L’escola l’havia de polir, és a dir, ensenyar l’estàndard; i allà on no arribava l’escola, hi podia arribar la lectura. Evidentment, aquesta situació idíl·lica no sempre es donava: a casa hi havia una llengua i a vegades a l’escola una altra, però sempre hi havia la base d’una llengua familiar prou sòlida per treballar-hi des de l’escola.
Ens haurem de preguntar si el contacte dels nens amb els adults (a partir del qual es transmet la llengua) continua essent el mateix en el cas d’alguns dels nens que tenim a les aules: durant els primers anys de la seva vida, quin percentatge de les hores del dia i de la setmana els nens interactuen lingüísticament amb adults de la seva família que els poden servir de model lingüístic? I quina part del temps l’única veu que senten és la dels programes infantils de la TV? I quina altra part del temps el nen només interactua lingüísticament amb altres nens, companys de classe, que poden estimular els mecanismes lingüístics, però no sempre constitueixen un model per aprendre estructures noves?  Per això és tan important que el mestre sigui un model de llengua per al nen.

Potser haurem de relativitzar la importància que donem a l’ortografia, i plantejar-nos que l’escola haurà d’ensenyar de debò i de manera sistemàtica conceptes “gramaticals” com

-present, passat i futur

-la realitat (indicatiu) i la no realitat (imperatiu i subjuntiu)

-la construcció de l’oració simple (subjecte, verb i complements)

-la coordinació i la juxtaposició dins l’oració simple

-les formes elementals d’enllaçar oracions simples (juxtaposició, coordinació, la causa i la conseqüència, la seqüència temporal…

#############################################################################################

Des del Servei Educatiu us volem recomanar un llibre, que també us pot ser útil per a treballa la llengua.

Reparar l’escriptura.

Didàctica de la correcció de l’escrit.
Daniel Cassany
Editorial Graó.

Ressenya:
Una de les feines del mestre és reparar les avaries de les redaccions. No només es tracta de corregir els textos dels alumnes, sinó d’ajudar-los a millorar les seves capacitats d’expressió escrita.
Reparar l’escriptura és una reflexió exhaustiva i pràctica sobre aquesta feina, amb propostes didàctiques, exemples i comentaris.

Benvinguts i bentornats

Hem començat el curs 2009/2010 amb la Sortida Pedagògica d’Ensenyants del Ripollès, enguany va ser la desena. El tema que es va treballar va ser la Ruta del Ferro i del Carbó l’explicació del qual va anar a càrrec d’un guia especialista en la matèria. Hi van participar una quarantena d’ensenyants als quals se’ls va lliurar un dossier per centre. La sortida va ser valorada molt positivament.  

El dijous 24 de setembre a la seu del Consell Comarcal del Ripollès es va signar l’acord de corresponsabilització de la zona educativa del Ripollès amb els  ajuntaments de la comarca,  en presència dels directors dels centres educatius de la comarca, els alcaldes dels diferents municipis del Ripollès, el Sr.Ignasi Garcia, Subdirector General d’Organització i Qualitat dels  Centres Educatius, el Sr. Andreu Otero, Director de SSTT d’Educació a Girona, el Sr.  Jaume Mir, Director de Zona Educativa i el Sr. Enric Pérez, President del Consell Comarcal del  Ripollès.

També, el mateix dia es va reunir la coordinadora comarcal d’educació, en la qual es va fer un breu repàs de les activitats que es duran a terme al llarg del curs 2009/2010.

Una altra de les activitats que s’han dut a terme aquest mes, ha estat una reunió de benvinguda als docents que s’han incorporat al Departament d’Educació com  a interins per aquest curs, amb l’objectiu d’informar-los sobre la zona educativa, els serveis educatius, el pla de formació, formació per a interins…

Finalment per acabar, us recordem que hi haurà una reunió amb els responsables de les activitats de formació conjuntament amb els formadors per tal de coordinar les diferents tasques que ha de realitzar cadascú.

De vacances i mestres
Sóc mestra d’una escola pública del Maresme. Actualment tinc el càrrec de Cap d’estudis. La veu del carrer diu que el dia 14 de setembre m’incorporaré a la feina després de 3 mesos de vacances… Déu n’hi do!
La veritat és els mestres tenim molts dies de vacances, però no són tants com es diu. La realitat de la meva feina, aquest curs és: vaig plegar de treballar el 4 de juliol; del 6 al 10 vaig assistir a un curs de formació i després vaig tornar a treballar a l’escola fins el 15 per acabar de tancar el curs.
El dia 17 d’agost, mentre gaudia d’unes magnífiques vacances, estava elaborant programacions davant de l’ordinador de casa i redactant documents que durant el curs no hi ha temps per fer-los. El dia 27 d’agost tornàvem a la feina les tres persones de l’Equip directiu, per tal de planificar les primeres setmanes de setembre, fer horaris, repartir mobiliari nou, les comandes de material… ja que el dia 1 de setembre tots els mestres tornen a l’escola i cal tenir-ho tot preparat per començar a planificar el nou curs. Així que demà ens tornarem a posar tots a la feina, amb una mica de mandra, però amb il·lusió: nous companys, un nou curs, noves idees, nous alumnes… i us ben asseguro que de tots els meus companys i companyes de l’escola no n’hi ha cap que hagi triat fes de mestre o mestra per tenir moltes vacances!
Molts mestres han fet dos mesos de vacances… segur que sí; jo no puc queixar-me perquè n’he fet més d’un mes… sí, i no em queixo, només faltaria… només m’agradaria fer entendre que això jo no ho he triat sinó que va adjunt a la meva professió, a la meva il·lusió d’ensenyar, educar i ajudar a fer una escola de qualitat.

Bon curs a tots i totes les mestres!                                          MAITE G. | VILASSAR DE DALT  (La Vanguardia   02.09 .2009 ) 

UN CONJUNT DE FRASES PER  A REFLEXIONAR, EXTRETES DEL LLIBRE:
Llavors de concòrdia.
Recursos per  a una ciutadania conscient, crítica i solidària.
Món-3. Ed. Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament 

**** Sempre que ensenyis, ensenya a dubtar del que ensenyes
José Ortgea y Gasset.
**** El bosc seria molt trist si només cantessin els ocells que millor ho fan
Rabindranath Tagore.
**** Com més bonics i boniques ens sentim per dins, més bonics i boniques som per fora.
Anònim.
**** Els drets s’aprenen exercint-los
Anònim.
**** La història és exactament el que es va escriure,  però ignorem si és exactament el que va succeir.
Enrique Poncela

US VOLEM RECOMANAR ELS SEGÜENTS DVDs:

THE QUEEN
Òscar a la millor actriu Helen Mirren,  Goya a la millor pel·lícula europea, Globus d’or al millor guió.

M. ÀNGELS ANGLADA: CLOSES I AIGUAMOLLS
És un documental que recull un retall de la vida de Maria Àngels Anglada.
La talaia de les lletres. Diputació de Girona

BAGDAD CAFE DIRIGIDA PER Percy Adlon
Pel·lícula plena d’ humanitat i alegria, de gran sensibilitat.