En Darwin hauria fet 200 anys: se’n parla però… què se’n sap?
20 febrer 2009

Recordo que fa uns sis mesos, un amic meu de la infància em va recomanar una pel·lícula. La vaig veure a casa i em va impressionar: no és pas una gran pel·lícula, però “impacta”. Es de l’any 2005, dirigida pel Régis Wargnier, i du com a títol “Man to man“: tracta d’un metge jove escocès i una aventurera força atractiva que cerquen – cap el 1870 – els orígens de la humanitat en una zona no explorada de l’Àfrica equatorial. Capturen un parell de pigmeus que són considerats l’enllaç perdut entre els humans i els simis, i són exhibits en un zoo com animals. La defensa que el metge fa dels pigmeus capturats li provoca l’escarni la pèrdua dels seus amics.
No hi té massa a veure, potser, però el 12 de febrer en Darwin hauria fet 200 anyets de vida: és un dels personatges més interessants de l’àrea científica. Per això, recordo la meva estada a la seva casa de Londres fa poc més d’un any (la foto és de l’estiu 2007 a Down House, a Kent, on va viure i on va escriure L’origen de les espècies), i us proposo un article escrit per un benvolgut conegut meu, docent de Filosofia i que, en els darrers anys, ha fet un seriós estudi de Darwin i ara n’està escrivint una biografia que s’intueix interessant.
Per cert, si teniu la sort d’agafar un avió i anar a Londres, visiteu – fins el 19 d’abril – la mostra específica que hi ha al Natural History Museum. Tant de bo hi poguéssim anar, oi?
Bon dia. M’han arribat dos correus sobre iniciatives de l’
Sé que es una cuestión difícil.
La suma de los que somos diferentes, aun siendo “iguales”, supone un auténtico tesoro de la vida social y también privada. Por ese motivo, en la cuestión de la complementariedad sexual – que es afectivo-sexual, psicológica, convivencial… – que se manifiesta no sólo en la vida conyugal, la procreación o las películas románticas que fabrica Hollywood, sino también en el día a día normal de cada uno, es tan importante. Es un auténtico tema filosófico.