Filosofia per a joves

Aquests propers dies comencen a Girona sengles Cicles de conferències que poden resultar-vos ben interessants:

1. Figures de l’antiguitat grecollatina: per a comprendre la problemàtica a la qual es van haver d’enfrontar alguns dels representants més notables del pensament i cultura clàssics… val la pena fer-se un forat per a assistir a les sessions del Cicle de conferències que es farà a l’Auditori Narcís de Carreras de La Caixa (a Santa Clara, 11) de Girona alguns dimecres a les 7 de la tarda.
   Els temes són: Pèricles, Pitàgores, Diògenes el Cínic, Sòcrates i Juli Cèsar.
   I els dies són: 13, 20 i 27 de febrer i 5 i 12 de març.
2. Ciència i religió: 4 sessions sobre la qüestió del conflicte entre aquestes dues formes de coneixement, dins la 3a edició de Girona a l’abast, organitzat per Bell-lloc. També sembla força interessant, i casualment es farà al mateix Auditori Narcís de Carreras de La Caixa (a Santa Clara, 11) de Girona, però els dimarts a dos quarts de vuit del vespre (19.30 h.).
   Els temes són: Cosmologia i religió; L’origen de l’home i la religió; Creació i evolució: hi ha un disseny en el món?; i Bíblia i Ciència, una tensió positiva.
   I els dies són: 12, 19, 26 de febrer i 4 de març.

Si voleu anar-hi amb mi, truqueu-me i en parlem.

Ep! Per cert, no us perdeu l’oportunitat de participar en l’edició d’enguany del Premi de Filosofia Arnau de Vilanova, del Col·legi de Llicenciats. Informeu-vos-en, o pregunteu-me.
Xavier.

En aquests dies he estat rellegint els cinc llibres que té “La consolació de la filosofia” de Boeci.

Boeci (480 – 524 d.C.) és anomenat “l’últim dels romans”. De noble família, va ser ministre de Teodoric fins que aquest el va fer executar per la seva pressumpta participació en una conspiració contra ell. A la presó, mentre esperava l’execució, va escriure De consolatione philosophiae (se’n pot veure una edició facsímil d’una traducció catalana del s. XV), la seva obra més personal i molt llegida durant tota l’edat mitjana.

Es tracta d’una obra força original, d’inspiració platònica, en què alterna la poesia i la prosa. Se li apareix la Filosofia, en forma femenina, i, partint de la seva tràgica situació, hi manté un diàleg sobre els infortunis de l’innocent, la Providència, els alts i baixos de la Fortuna, la llibertat… sense recórrer a la seva profunda fe cristiana sinó tan sols a la raó.

Així mateix, amb les seves traduccions d’Aristòtil al llatí, Boeci transmet als intel·lectuals medievals la lògica i els principals conceptes aristotèlics tal com seran coneguts fins al s. XII.

He llegit la traducció catalana publicada per l’Editorial Laia el 1989 i una interessant edició en italià (també de butxaca) feta per la Biblioteca Universale Rizzoli el 1977 (i reeditada el 1995).

És clar que ara no val la pensa explicar aquí els cinc capítols, però vull que quedi constància de la meva recomanació…
Xavier.

No sé si heu sentit el darrer disc de la Maria del Mar Bonet, “Terra secreta”. M’ha arribat mitjançant els Reis , que sí que existeixen [per cert: què us han portat que considereu realment "valuós"?].
Pot agradar-vos més o menys, però n’hi ha una, de cançó, que em sembla formidable: “L’exèrcit” [aquí].

Dura una mica més de 3 minuts i té una lletra de’n Jordi Guardans, amb aires d’himne contra la guerra. Introdueix un notable canvi en la línia intimista de les quatre anteriors cançons de l’àlbum. L’arranjament musical, de Dani Espasa , té una tornada molt atractiva, que potser recorda música de pel·lícula o de documental. És una cançó excel·lent: escolteu-la, com tot el disc.

La lletra diu:

Un exèrcit al costat d’un país sense fronteres,
molts soldats que jo he estimat són a les files primeres,
un exèrcit d’un país que té llum com a bandera,
és l’amor del seu encís, utopia presonera,
un exèrcit d’un país que té llum com a bandera.

Són arreu els núvols com trinxeres,
no se’ls veu i lluiten com a feres,
si s’abracen s’enamoren, el poder miren i passen.
El que fan és molt més que fer guerres,
van buscant tresors d’amor per terra,
i somien, s’equivoquen, en l’amor trencat rumien.

Un exèrcit al costat que fa guerra a la guerra
i jo entre ells m’he iniciat a estimar aquesta terra,
un exèrcit ben armat de tristeses i de gestes,
gestes de gran llibertat, que són per l’amor grans festes,
un exèrcit ben armat de tristeses i de gestes.

Van morint quan mor una esperança,
van vivint la mort sense recança,
tots ells saben que a la vida sense somnis ells no hi caben.
Van ben sols i fràgils com onades,
tu que vols?, s’enfonsen a vegades,
és molt dura aquesta guerra per fer més neta la terra.

Un exèrcit al costat d’un país sense fronteres,
molts soldats que jo he estimat són a les files primeres.
Un exèrcit al costat, que fa guerra a la guerra
i jo entre ells m’he iniciat a estimar aquesta terra.

Oi que és bona? Ja em direu què en penseu.
Xavier.
NB.- Per cert, si no us agrada o us semblo antiquat, dieu-me què en penseu d’aquesta altra cancó [aquí].