Lectura llatí PAU 2015: Selecció de textos de Tit Livi

Jacques- Louis David , El jurament dels Horacis, 1784  Museu del Louvre

Jacques- Louis David , El jurament dels Horacis, 1784
Museu del Louvre

 

A part de l’obra sencera d’Ovidi, L’Art d’estimar, enguany heu de llegir una selecció de textos de l’obra de Tit Livi, Ab Urbe condita:

SELECCIÓ DE TEXTOS DE TIT LIVI
1. Prefaci.
2. Orígens-Ròmul (1-17)
3. Numa (18-21)
4. Horacis i Curiacis. Mort d’Horàcia (23-26)
5. Tarquini Prisc: origen, establiment a Roma i elecció reial (34-35.6)
6. Servi Tul·li: obra de govern (42-44)
7. Tarquini el Superb: origen i elecció reial (46.4-49), construcció del temple
capitolí i diversos prodigis (55-56), setge d’Àrdea, episodi de Lucrècia i
derrocament de la monarquia (57-60).

El pdf amb aquests fragments el podeu trobar clicant AQUÍ

 

Publicat dins de Activitats | Deixa un comentari

Déus de la mitologia grega 1

Imatge de previsualització de YouTube
Publicat dins de Fotos i vídeos | Deixa un comentari

Déus de la mitologia grega 2

Imatge de previsualització de YouTube
Publicat dins de Fotos i vídeos | Deixa un comentari

Etapes de la Història de Roma

Etapes de la Història de Grècia

Publicat dins de Fotos i vídeos | Deixa un comentari

Posa’t a prova per les PAU

Posa’t a prova és una oferta educativa de tests interactius amb qüestions de diferents matèries de les PAU, per incentivar l’estudi i l’autoavaluació dels alumnes que esteu a punt de passar aquestes proves.

Aquesta pàgina ofereix preguntes tipus test per a estimular l’estudi i verificar el grau de preparació. Si voleu veure exàmens de les darreres PAU i criteris d’avaluació, consulteu l’apartat d’examens del web de les Proves d’Accés a la Universitat.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Tàrraco Viva!

Aquest any les jornades de Tàrraco Viva tindran lloc entre els dies 16 i 26 de maig, i les activitats giraran en torn al tema “ Juli Cèsar és assassinat”

Els idus de març de l’any 44aC el cònsol de la República, Gai Juli Cèsar moria assassinat al peu de l’estàtua del seu enemic Pompeu el Gran. Alguns dels assassins eren amics seus i comptaven amb tota la seva confiança. Aquest dies podràs descobrir entre moltes altres coses què va passar  entorn aquest fet històric:.

Animeu-vos i veniu a Tàrraco.

Informació general

Programa d’activitat

 

Publicat dins de Activitats, El nostre entorn | Deixa un comentari

Roma, quatre pincellades

Aqui us deixo aquest breu video per a fer un repàs, a grosso modo, del més destacat de Roma. Ja podeu anar estudiant!

Publicat dins de Fotos i vídeos | Deixa un comentari

Panem et circenses: El Circ

El circ romà era un edifici d’oci romà que servia per a fer curses de cavalls i carros (bigues, quadrigues, etc. depenent del número de cavall que tirava del carro ) .

El circ era un edifici rectangular amb un costat curt semicircular. Al centre havia un mur que dividia l’edifici pel centre l’spina, per facilitar les voltes dels carros. Les grades estaven recolzades en una estructura feta amb arcades. L’ spina estava adornada amb obeliscs, estàtues de dofins que servien per comptar les voltes, que devien ésser set. Les voltes també es podien comptar amb ous, símbol dels Dioscurs Càstor i Pòl·lux. A cada extrem de l’spina hi havia les metae, pilars o fites que assenyalaven el punt on havien de girar els carros. Al davant d’unes de les metae es trobaven les carceres on es preparaven els aurigues i els cavalls.

A les curses participaven quatre equips o factiones, representats cadascú amb un color. Els aurigues portaven un fuet i les regnes envoltaven el seu cos, cosa que suposava un gran perill, ja que si anaven aterra eren arrossegats pels cavalls amb el perill de morir.

El primer circ fou creat per Tarquini Prisc, i més tard un edifici permanent fou construït per aquest tipus de celebracions i fou anomenat Circ Màxim per distingir-lo d’altres edificis similars més reduïts (segle VI aC). En un principi estava construït en fusta, però al segle II aC es va fer de pedra.

 

Publicat dins de El nostre entorn, Herència Clàssica | 1 comentari

PANEM ET CIRCENSES: L’AMFITEATRE

… iam pridem, ex quo suffragia nulli uendimus, effudit curas; nam qui dabat olim imperium, fasces, legiones, omnia, nunc se continet atque duas tantum res anxius optat, panem et circenses. (Juvenal, Satira 10.77–81)

L’amfiteatre era un edifici oval on s’oferien especialment espectacles violents. Algunes de les seves principals parts són:

– L’arena era on es feien els espectacles i estava cobert de sorra que absorbia la sang vessada.

– Les fossae: sota l’arena, cobert per un empostissat de fusta, hi havia els magatzems per als decorats, els departaments pels lluitadors i les gàbies de les feres. Un sistema de rampes servia per pujar les feres a l’arena.

– La cauea o graderia estava construïda per un sistema de galeries amb volta que la sostenien i permetien accedir-hi per unes escales i uns accessos (uomitoria). Estava separada de l’arena per un mur d’uns quatre metres anomenat podium. Una o més tribunes estaven reservades als grans personatges.

– A vegades es podia estendre una gran lona (uelum) per protegir del sol els espectadors.

Cada espectador tenia una entrada de pedra on se li assignava el seu seient

El més famós és l’amfiteatre Flavi, anomenat Colosseu, inaugurat el 80 d. C., amb una capacitat per a uns 50.000 espectadors. A Catalunya podem admirar el de Tàrraco i del d’Empúries, A la Península Ibèrica també són destacables el de Itàlica, Clúnia, Segobriga, Emeriata Augusta, etc. A Europa per exemple podem admirar els de Nimes i Arlés a França, a Alemanya el de Trèveris, el de El Jem al Nord d’Àfrica, etc.

Podeu localitzar-los en AMFITEATRES-GOOLGEMAPS

Els espectacles que es celebraven eren principalment:

Les lluites de gladiadors: aquests eren condemnats a mort, esclaus castigats pels seus amos o homes lliures que buscaven fama i diners. Eren entrenats en escoles especials, el propietari de les qual era el lanista. El dia del combat, els gladiadors desfilaven i saludaven amb el crit tradicional: Aue Caesar, morituri te salutant. Després es designaven a sorts les parelles de lluitadors i començaven el combat. El públic cridava, animant el gladiador per qui havia apostat. Quan un dels dos lluitadors queia ferit alçava la mà per demanar el perdó. L’emperador o el magistrat que presidia els jocs decidia segons l’opinió del públic. Si havia lluitat bé, la multitud aixecava el polze. Si abaixava el polze, el vencedor matava el vençut i rebia la palma de la victòria. Un bon gladiador tenia molts admiradors i, sobretot, admiradores, i podia rebre regals i grans quantitats de diners i a vegades podia aconseguir l’espasa de fusta com a símbol de la seva retirada i llibertat.

Els gladiadors pertenyien a diferents categories depenent de les armes i de la indumentària que portaven, així per exemple podiem veure els sammites, els gals, els reciari o el mirmilló, entre d’altres.

Les uenationes: eren lluites i caceres d’ animals especialment exòtics portats de les províncies més llunyanes de l’Imperi.

Les naumaquiae: es celebraven en ocasions excepcionals. Es representaven combats navals inundant l’arena d’alguns amfiteatres o es realitzaven en estanys artificials, i en aquests els gladiadors i condemnats reproduïen batalles navals històriques.

Execucions ad bestias: en aquestes els condemnats a mort, generalment criminals, o bé enemics de l’Estat com els cristians, eren lliurats sense armes a les feres o a gladiadors armats.

Drames mitològics, on els actors morien o patien de manera real el càstig que rebien els protagonistes dels mites.

A continuació us deixo unes imatges d’alguns dels més famosos amfiteatres romans:


 

Publicat dins de El nostre entorn, Herència Clàssica | 1 comentari

CELEBREM LES SATURNALS

Les saturnals (Saturnalia) van ser unes festes romanes celebrades a finals de desembre en honor al déu Saturn.

Els habitants de la regió del Laci atribuïen la introducció de l’agricultura al déu Saturn. La festa es feia prop del inici de l’hivern quan les feines del camp ja s’havien acabat. Mentre durava la festa no es podien fer negocis, les corts de justícia estaven tancades, les escoles tenien vacances, i es considerava una impietat començar una guerra o castigar un culpable. Fins i tot els esclaus gaudien d’algunes llicències i podien vestir com persones lliures, parlar i menjar amb els seus amos: era el món al revés. Es feien regals, grans banquets, malbaratament de diners i de bens.

Amb el temps es van estendre a la ciutat i van esdevenir unes festes molt populars. Aquestes celebracions tenien certes similituds amb el nostre carnestoltes  i  Nadal.

El gramàtic Macrobi va escriure al segle IV l’obra titulada Saturnalia i el propi poeta Marcial va dir d’aquestes festes:

“Mientras se alegra con sus vestidos de fiesta el caballero y el senador, señor de Roma; mientras a nuestro Júpiter sienta bien el birrete de liberto y el esclavo nacido en casa agitando el cubilete de los dados no teme la presencia del edil viendo tan de cerca el hielo de las fuentes, recibe las suertes alternas del rico y del pobre, que cada uno dé los regalos que le convenga a sus comensales; éstos son frivolidades, fruslerías y otras cosas si cabe, de menos importancia. ¿Quién lo ignora o niega cosas tan claras? ¿Pero qué haré con preferencia, Saturno, en los días de borrachera que en vez del cielo te consagró tu propio hijo? ¿Quieres que yo escriba sobre Tebas, sobre Troya o sobre la criminal Micenas?. Juego con nueces- me dirás. Yo no quiero perder las mías”. (Marcial. XIV, 1)

 

Publicat dins de Herència Clàssica | Deixa un comentari