Les saturnalis (Saturnalia) foren una festa romana dedicada al deu Saturn, que se celebrava cada any entre els dies 19 i 25 de desembre.
Al la regió del Laci, al centre d’Itàlia, s’atribuïen a Saturn la introducció de l’agricultura i les arts de la vida civilitzada. La festa es feia al començament de l’hivern quan les feines del camp ja s’havien acabat; antigament era celebrada per les poblacions rústiques i mentre durava no es podien fer negocis, les escoles tenien vacances, i es considerava una impietat començar una guerra o castigar un culpable. Fins i tot els esclaus gaudien d’algunes petites llibertats i podien vestir com persones lliures o menjar en igualtat amb els seus amos.
Amb el temps es va estendre a la ciutat i va esdevenir una festa molt popular. Els edils organitzaven distraccions. Les celebracions tenien certes semblances amb els nostres carnavals i el Nadal, ja que els romans es feien regals entre els amics o els familiars
El alumnes de 2n de Batxillerat ja podeu consultar a la pàgina del Departament d’Ensenyament tant l’estructura dels exàmens de les PAU del 2010 de llatí i grec, com les orientacions per als exàmens (arxiu pdf.).
Com cada any la revista Auriga celebra el seu fòrum, enguany el V FÒRUM AURIGA porta com a tema “Diàleg sobre la tradició grecoromana a Catalunya”, i es fa en Homenatge a Maria Àngels Anglada. el fòrum tindrà lloc a Figueres, Capital de la Cultura Catalana, durant els dies 7 i 8 de novembre de 2009, concretament al Castell de Sant Ferran.
L’activitat ha estat reconeguda pel Dept. d’Educació de la Generalitat de Catalunya com a curs de Formació del Professorat amb 15 hores de durada.
Aquest capítol El profeta dels números del programa “Dígits” repassa les teories del savi grec Pitàgores, considerat el pare de les matemàtiques.
Pitàgores és famós pel seu teorema, que diu que, en un triangle rectangle, la suma dels quadrats dels catets equival al quadrat de la hipotenusa.
El savi grec també va elaborar una teoria que relaciona la música amb els números. Pitàgores va mostrar que els sons harmònics es produeixen quan les llargades de la corda són proporcionals a determinats números enters.
Pitàgores va fundar una comunitat que preconitzava un estil de vida auster i, a la vegada, generós i tolerant. La influència de les idees i les actituds d’aquella comunitat va durar segles.
Va ser el primer a promoure la quantificació del pensament, per això se’l considera el “pare de la matemàtica”.
Si voleu apendre l’afabet grec “rapeant” podeu entrar al Bloc de El Fil de les Clàssiques i escoltar-lo. Molt divertit.
També podeu estudir-lo descarregant l’aplicació que trobareu a la Zona Clic realitzat per Àurea Pérez del IES Vall d’Arús.
Fins al 13 de septembre el Museu Arqueològic Nacional de Barcelona organitza una exposició formada per un excepcional conjunt de 15 retrats imperials, representants de les més importants dinasties de l’Imperi Romà, la dinastia Júlio-Clàudia, la dels Flavis, Antonins i la dels Severs. A ells s’hi suma un conjunt de 15 retrats privats, entre els que s’inclouen peces relacionades amb l’àmbit funerari, com sarcòfags i esteles. Aqui teniu un video on us podeu fer una idea del que s’hi exposa!
Fa uns dies es va estrenar al Festival de Cinema de Cannes una nova pel·lícula que ens vol portar al cinema de temàtica clàssica, però a l’hora actual.
Amb la pel·lícula Àgora, el seu director Amenàbar ens porta a la Alexandria del segle IV, on les revoltes religioses arriben fins la seva famosa Biblioteca. Allà la brillant matemàtica i astrònoma Hipàtia ( Rachel Weisz), lluita per salvar el món antic amb l’ajuda d’Orestes (Oscar Isaac) i l’esclau Davo (Max Minghella) qui lluita entre l’amor d’Hipàtia i la llibertat que li ofereix el cristianisme.
Per què aneu fent boca fins la seva estrena oficial als cinemes, aquí teniu el trailer.
Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona, que se celebrarà del 18 al 31 de maig, se centrarà en aquesta XI edició en la crisis econòmica, mitjançant la divulgació d’un organisme impulsat per l’emperador August al segle I a. C., que durant més de 300 anys es va encarregar de proveir a Roma d’aliments.
Aquestes jornades internacionals de divulgació històrica romana de Tàrraco Viva han programat un total de 42 activitats per a tota la família, i més de 250 actes. Entre les novetats destaquen ‘Nits Tàrraco Viva’, un conjunt d’ actes on el públic podrà gaudir dels comentaris d’arqueòlegs i historiadors sobre l’espai on es desenvolupen les activitats . No faltis PROGRAMA d’activitats
A Catalunya el dia de Sant Jordi barreja tres festivitats, la història de Sant Jordi, el dia de la rosa i el del llibre
La història d’un heroi que mata un drac o monstre per salvar una donzella o aconseguir un preuat botí es remunta a l’antiguitat. Herois com Perseu, Jàson, Hèracles o Cadme lluiten contra un monstre i surten victoriosos. Perseu va lliurar Andròmeda del monstre marí que Posidó havia enviat per castigar la seva mare Casiopea per haver dit que ella i la seva filla eren més belles que les nereides. Jàson, amb l’ajuda de la Medea, va adormir el drac per aconseguir el velló d’or, etc. També el déu Apol·lo va instaurar el seu santuari a Delfos després de matar la serp Pitó que el custodiava.
Però no només a Grècia apareix aquest mite, sinó que el veiem representat a altres pobles com per exemple els nòrdics. Un exemple són els poemes èpics de l’Edda islandès que també fan al déu Thorlluitar contra el negre drac Nidhogre i la serp Yormungand.
Les versions sobre la llegenda del drac són nombroses. Sant Jordi va ser un guerrer originari de la Capadòcia, algunes llegendes el fan famós perquè va matar un drac, i d’altres amb una vessant més religiosa, diuen que va patir turment per la seva conversió al cristianisme.
Sant Jordi, encara que ja va ser conegut des de els primers segles del cristianisme, la primera versió popular va ser l’obra de Iacobus de Voragine, la Llegenda àuria (s. XIII). En aquesta obra ja hi ha dues versions quasi independents: la llegenda del drac i per altra banda el martiri del sant. El martiri del sant seria anterior i relacionada amb la persecució dels cristians per part de Dacià.
La tradició de la rosa té l’origen a la Fira dels Enamorats que es celebrava a Barcelona el segle XV. La rosa vermella és un símbol de passió i l’espiga de blat amb que es guarneix seria un símbol de fecunditat. En canvi, la festa del llibre conmemora la mort de Cervantes i la de Shakespeare, fet que se celebra a altres països.
