La matemàtica va aparèixer com a ciència aplicada a la realitat. Les diferents situacions que la vida quotidiana anava plantejant, forçaven l’aparició de nous procediments per resoldre-les.
De mica en mica ha anat perdent el seu caràcter instrumental, funcional i quotidià per convertir-se en un seguit d’exercicis mecànics “necessaris” de treballar , sense oblidar cap contingut dels que “cal ensenyar als alumnes”.
Quan l’alumne s’inicia en la resolució de problemes es pressuposa que ja coneix la mecànica de les operacions matemàtiques. La tendència habitual, per part dels infants és preguntar, després de llegir l’enunciat del problema, si és de sumar o de restar, o de…
Amb les sessions de problemes que es plantegen a l’aula , no es pretén la consolidació d’un determinat contingut sinó el desenvolupament de la capacitat de destriar, d’entre les eines procedimentals i els conceptes que l’alumne coneix, les que necessita per resoldre la situació que es presenta.
El 29 de setembre al matí va sorgir un debat a partir de la situació de la vaga general que vivia el nostre país. Els nens i nenes com a agents socials van aportar la seva preocupació a l’aula i a partir de les informacions i articles de premsa que van dur es va generar una situació real que implicava molt més que aplicar una operació matemàtica. Calia posar en pràctica totes aquelles estratègies de pensament amb les que compta l’alumnat i intercanviar punts de vista amb els companys per tal d’arribar a conclusions raonables.
El problema consistia en descobrir, en grup de quatre, les persones que havien assistit a una manifestació a Catalunya, tot destriant la dada de Madrid , ja que l’article aportava xifres de les quatre províncies catalanes i de la capital d’Espanya. Inicialment el que van fer els alumnes va ser sumar totes les xifres que apareixeien en el retall de premsa, sense tenir en compte les dades necessàries o no.
Cada cop que la mestra els deia que la seva resposta no era correcta es veien obligats a repensar la seva feina, fins que finalment després d’analitzar les dades i buscar informació nova es van adonar que Madrid no era una província catalana i que per tan no s’havia de tenir en compte la xifra de la capital.
Posteriorment el grup que va trobar la resposta va explicar el procediment utilitzat per arribar a les conclusions i resultats obtinguts .