Category Archives: Events

NANJING! NANJING!

Please enable Javascript and Flash to view this Flash video.

Germans,

¡Quina gana que passaríem aquesta setmana si no fos per la Sala 8 i Mig! I és que quan s’acosta l’estiu  tot són  plats greixosos i amb trampa; d’aquells que un cop els has clavat la dent,  t’adones que en lloc de angules t’havien donat gules, i  ni tant sols d’Aguinaga,  que encara mantenen un certa dignitat.

City of live and death que es presenta aquesta setmana a la sala 8 i Mig,  narra un del fets més execrables de la II Guerra Mundial. El 1937, les tropes de l’exèrcit imperial japonès van entrar a la capital provisional de la Xina i van dur a terme el que després s’ha conegut com “La violació de Nanjing”. De la massacre que es va cometre, tant dins com fora de la zona de seguretat establerta per una vintena d’estrangers, no en van escapar ni nens, ni vells, ni les dones que van patir tota mena vexacions per acabar finalment, prostituïdes i assassinades sense impunitat.

Nanjing! Nanjing és el títol original de la tercera pel·lícula dirigida per Lu Chuan, un jove director format a la Beijing Film Academi que va fer la seva tesi doctoral sobre Francis Ford Coppola. La pel·lícula va rebre tot el suport del govern xinés, va comptar amb un pressupost de 12 milions de dòlars i el projecte es va iniciar el 2007, coincidint amb el setanta aniversari dels fets de Nanjing. Tot i el suport rebut, després del muntatge, el film va passar la censura durant cinc mesos en què es van eliminar les escenes més violentes.

Rodada en blanc i negre i gran angular, la pel·lícula és d’una bellesa formal incomparable tot i que la posada en escena –gran quantitat d’extres i escenaris de devastació- va ser un repte difícil de superar. La història alterna el punt de vista de xinesos i japonesos amb personatges ficticis i reals que es veuen obligats a posicionar-se davant el conflicte.

Representa l’entrada per la porta gran al cinema asiàtic per a tots aquells que encara pensen que és una cinematografia on  hi domina la lentitud. Una gran història imprescindible que fou premiada en la darrera edició del Festival de Donostia amb la Conxa d’Or a la Millor Pel·lícula.

Ningú ha dit que sigui un plat fàcil d’empassar,  però us asseguro que us deixarà regust a bon cinema …

Bon profit,

RATATOUILLE

TARONGES MECÀNIQUES REMASTERITZADES

Please enable Javascript and Flash to view this Flash video.

Benvolguts:

Aquesta setmana, a més a més de tornar a sopar al Foyer  -en aquest  cas del Teatro alla Scala de Milano-  amb Plácido Domingo interpretant el pirata  Simon Boccanegra,  dijous dia 29 a les 20 h, podreu tornar a rememorar els vells sabors del cinema en estat pur.

No és una qüestió de gustos dir que Stanley Kubrick és i serà un dels millors directors del món mentre el setè art existeixi: la seva carrera farcida d’obres mestres, ens  ho demostra . Quan va voler fer una pel·lícula de romans, va rodar la insuperable Espartaco, quan es va posar a fer pel·lícules d’època, va fer Barry Lindon que és com anar a passejar pel Louvre, el Prado, l’Hermitage i el British Museum d’una sola volta. Segur que si aneu a visitar aquests emporis de l’art  no hi trobareu tants paisatges exquisidament pintats com a la pel·lícula de Kublrick i, evidentment, si algú es posa a pensar en ciència ficció, el primer que li ve al cap es 2001 Una odissea a l’espai i quan algú pensa en el calfred més radical que ha sentit mai dins una sala de cinema, li ve al cap el boig de Jack Nicholson corrent amb un ganivet a la mà  a El resplandor i seguidament un altre calfred: el de La taronja mecànica. Una de les disseccions més potents sobre les subtils -o no- formes de control social que exerceix l’estat sobre els individus.

A la 8 i Mig no hem volgut deixar passar l’ocasió de recordar el desè aniversari de la mort del genial Stanley Kubrick i presentar  una de les seves obres mestres degudament endreçada,  remasteritzada i en VOS per a delectar als gourmets més exigents i entradets en anys i carns que podrem tornar a rememorar aquells meravellosos temps del cineclub clandestí. Però no és només un menú per a velles glòries, no, és sens dubte la millor oportunitat per a que els més jovenets puguin veure l’obra d’art en el millor format que es mereix: el cinema en 35 mm.

L’altra proposta la signa un jove cuiner anomenat West Anderson que el 2007 ens va portar a l’Índia amb el seu Viaje a Darjeeling. El plat està cuinat a foc lent,  amb la tècnica de l’stop motion i està basat   en una recepta literària signada per Roald Dahl titulada El fantástico Mr Fox que farà les delícies de totes les famílies que es resisteixen a sortir cap al cinema cada cop que s’anuncia una estrena en 3D.

I desprès d’aquest menú ja podeu anar preparant els “palillets xinesos” perquè la propera setmana s’obre el BAFF i ens atiparem d’especialitats asiàtiques.

Bon profit i bon cinema!

RATATOUILLE

TASTETS MATINALS

Benvolguts,

El divendres passat vaig tancar la meva etapa cinematogràfica a Cope Tarragona desprès d’un grapat d’anys de compartir pel·lícules i Festivals de Donostia. Però, com que tot arriba, un dia s’acaba I  el divendres 9 de gener,  vaig deixar la meva cadira a l’estudi de l’emissora a Marga Molero que és una cinèfila compulsiva que us farà vibrar a toc de Tarantino  tots els divendres a les l’una del migdia. I per guardar un bon record de tot aquest temps, us penjo el potcast del darrer programa.

ÚLTIM “ARA TARRAGONA”

La Caixa de Pensions organitza, al Caixafòrum a partir del dia 12 de gener,   un nou cicle de matinals per a tots aquells que tingueu la sort de no treballar els dimarts al matí.

Caixa Tarragona organitza també, com cada any,  el seu cicle anual de CINEMA ASIÀTIC els dimecres a les vuit.  Es tracta d’un repàs al millor cinema vist al BAFF en edicions anteriors. Aquesta setmana comencen amb El bosque del luto de Naomi Kawase que ja es va projectar el curs passat al TCC.

Com tots sabeu, aquests dies,  s’ha generat un debat sobre la política cultural a Tarragona i en aquesta línia tot un seguit d’entitats cultural, associacions i particulars han redactat un manifest sobre  la cultura a la nostra ciutat  per tal de  fer-lo arribar a l’Equip de Govern de l’Ajuntament. A continuació us faig arribar el text i un vincle al final del post per tal que us hi pugueu adherir.

MANIFEST PER UNA

NOVA

POLÍTICA CULTUAL

Contemporània, plural i participativa

En els darrers trenta anys la major part de ciutats del país han experimentat una transformació pel que fa a l’oferta cultural, la producció pròpia i els equipaments. Les institucions públiques, i particularment els ajuntaments, hi han assumit un paper capdavanter.

Tarragona n’ha quedat al marge a causa d’una política cultural erràtica i efímera: els pressupostos municipals no aguanten la comparació amb els d’altres poblacions de característiques similars, els equipaments són deficitaris, la formació, la producció i l’oferta de programacions són insuficients. No hi ha un pla cultural ni polítiques culturals compartides amb la societat civil, tot i que així ho marquen els programes polítics dels partits de l’actual govern municipal.

Les conseqüències d’aquesta política cultural dels darrers governs municipals ens obliguen ara, com a ciutadans, a manifestar que volem tenir els mateixos serveis que la resta de ciutadans d’aquest país.

Els sotasignats reclamem públicament:

1. Que la cultura sigui un element vertebrador i dinamitzador de Tarragona i del seu futur, per crear una societat integradora, solidària i dinàmica.

2. Que la cultura d’una ciutat no és només la que generen les institucions públiques sinó també la que fan els seus ciutadans i els seus creadors, i per això demanem diàleg i respecte. Les administracions estan al nostre servei, i no al revés. Les administracions han de deixar d’actuar com una empresa d’oci i han d’obrir les portes a la participació.

3. Que es treballi a fi de consolidar una oferta cultural potent, estable, plural i de qualitat a la ciutat.

4. Que es prioritzi la formació dels ciutadans impulsant la seva capacitat de creació i innovació.

5. Que es faci una planificació de les infraestructures culturals que Tarragona necessita. Un pla realista i seriós, amb compromisos de calendari. I amb un consens ampli que superi la frontera de la present legislatura.

Finalment defensem que l’accés a la cultura sigui un element vertebrador d’un projecte de ciutat d’acord amb els temps actuals. Volem avançar vers una definició de cultura, no entesa com a ornament, sinó com a servei públic i element de cohesió social. La producció cultural ha de ser factor d’innovació i de desenvolupament de la indústria i de l’estructura econòmica de la comunitat, i element distintiu i marca d’un territori.

Per tot això, demanem que el Sr. Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona, lideri un procés continuat de diàleg i consens entre les institucions implicades i el sector cultural aquí representat.



Tarragona, 11 de gener de 2010

ADHEREIX-T’HI

UN BON ESTIU A L’0MBRA

[kml_rm movie="

Más información sobre esta película” width=”322″ height=”288″/]

Ara que totes les configuracions, programes, planetes aliniats i Idus de març s’han posat d’acord per tal que la rateta pugui tornar a escriure retorno carregada de ganes de tornar a parlar amb vosaltres sobre cinema i així fer-nos passar la gana a base d’ombres que sempre deixen una silueta millor que els hidrats de carboni. Francament us he de dir que estius com aquests ben i ben pocs. Només per damunt, he de recordar-vos que s’han estrenat: Up, Enemigos Públicos, Pelham 123, Mishima: una vida en cuatro capítulos, Ases of Time, Paranoyd Park, Anticristo i la darrera Mapa de los sonidos de Tokio…. De tal manera que aquesta rateta tot i estar a la fresca, a la muntanya, va haver de fer algun viatge a la gran ciutat per posar-se com una porqueta amb tanta delícia a l’ombra. Però anem a pams: Enemigos públicos és la perfecta hibridació entre el que podria ser una cuina classica enriquida amb el bo i millor de la nova cuina, és a dir que el cinema digital en mans de Michael Mann és la creme de la creme i li permet rodar amb total llibertat (delecteu-vos amb plans impossibles, amb textures nocturnes….). Jonny Deep està d’Oscar i ens demostra que després d’arribar a creure que era la reencarnació de Jack Sparrow tot fent el ruc a dojo, és capaç de posar-se en el lloc d’un dels darrers grans antiherois d’Amèrica. Asaltro al tren Pelham 123 és la demostració a la família Scott (Tony i Ridley) encara hi ha talent i el germà menys famós ens posa al dia una pel·li de 1974 interpretada per Walter Matthau i dirigida per Joseph Sargen. Ara són John Travolta i Denzel Washington els que s’encarreguen de mantenir el nostre interès i ho fan molt i molt bé. El director sap donar el ritme adequat i trastoca els personatges per tal de posar-los al dia i fer-los creïbles. Si teniu l’oportunitat feu una sessió prèvia de la primera versió i deprés aneu al cinema i veureu com amb el seté art es pot explicar història comparada. De Mishima no us en diré res més perque encara em perseguirien les seves imatges si no hagués anat a veure Anticristo. Quina pena que la crítica sigui tan curta de vista i tant reprimida perquè realment aquesta és una de les obres més valentes de Lars von Trier. És cert que no es pot dissimular que és el fruit d’una depre de cavall però també és cert que ens endinsa en un laberint que comença amb la culpa i acaba en l’anàlisi més acurada del mal en estat pur i sense embuts. Això sí, tot ben adabat amb bones dosi de psicoanàlisi. Tot i que diuen que és missogina, jo personalment penso que és una pel·li per a les dones. Gus van Sant amb Paranoycd Park també em va tocar la línia de flotació durant alguns dies -absteniu-vos pares d’adolescents- perquè em va deixar clar que és un dels grans. Paranoyd té el ritme, la narració perfectes per a la història que ens explica; una història d’adolescents perduts i desorientats que viuen en una mena d'”stand by” permanent, en una mena de sedació natural -no prenen drogues- que els manté fora de les seves pròpies vides i tot plegat sense buscar ni víctimes ni botxins fins el punt que s’huria d’haver titulat “Més enllà de la culpa”. Francament per pensar-hi una bona estona – El mapa de los sonidos de Tokio també hauria de portar un altre títol: Com ser Wong Kar-way -copiant aquella meravellosa Como ser John Makovichi portar el subtítol de …I morir en l’intento. Penso com en Àngel Quintana que si tot plegat les localitzacions haguessin estat a La Boqueria, tot plegat, hauria estat un bluffff. Aquest cop la meva estimada Isabel Coixet, la ben espifiat: en Sergi López està penós, la japo és com un clau -de ferro és clar-, l’epíleg és de principiant i tot el que hi ha pel mig són les seves dèries japoneses -fideus, cementiris, Murakami, Tokio, cites al nipó, suposat exotisme…- i res més. Són tan evidents les ganes d’imitar Wong Kar-way que si us ha agradat la peli us convido a veure In the mood for love –Deseando amar– i veureu que és un pur plagi, fins i tot ella mateixa es plagia quan torna a utilitzar la música d’Anthony and de Jonsons per reforçar una situació dramàtica al límit com si se sentís insegura del que les imatges han de dir per sí elles mateixes.

Així que gabon i ongi etorri a la nova temporada rossegadora.

RATATOUILLE

US PRESENTO UN RATOLINET

Crispetaires soferts i pacients,

Us presento un ratolinet entremaliat que no té por als ratolins de l’ordinador i es passa el dia clicant i viatjant per la xarxa.

Com que és un bon ratolinet, fa el que li veu fer a la seva mare i ha creat el seu propi bloc sobre llibres, experiències, jocs i tot allò que  estimula el seu desig de conèixer.

El bloc s’anomena VIATGES A CAVALL D’UN LLIBRE. De moment, els altres ratolinets que coneix, no li fan massa cas i és per això que us el presento i també us convido a participar en el seu bloc.

Estic convençuda que us agradarà! Per tal que pugueu visitar-lo sovint i fer-li molts comentaris, afegeixo el seu lloc als meus preferits.

RATATOUILLE

FILMA, CAPTURA I EXPOSA

                                     

Estimats Crispetaires,

Aquesta és una proposta adreçada, només,  als amants de la deconstrucció.

El CCCB -lloc, que si no existís, caldria inventar-, ens proposa anar amb els nens, el nuvi-a, l’amant, el gat o la rateta més propera a gaudir d’un experiment genial a partir de les propostes de la seva exposició MAGNUM: 10 SEQÜÈNCIES . Es tracta d’emular els fotògrafs de l’Agència Magnum de l’exposició però, duent a terme el procés, de forma diferent. En lloc d’explicar les influències cinematogràfiques de la vostra fotografia, haureu de filmar per, després, extreure imatges fixes de la vostra filmació que, posteriorment, es convertiran en fotografies que conformaran una seqüència que passarà a formar part d’una exposició col·lectiva sobre Barcelona.

Aquesta rateta que signa el bloc, ha experimentat la proposta avui mateix, amb els seus ratolins i ha resultat tota un experiència de narrativa visual.

Podeu reservar clicant aquí i enviant un mail a l’adreça que s’indica del servei pedagògic del CCCB.

Només fins el 31 de juliol, ja podeu córrer!

RATATOUILLE

 

 

 

 

 

 

NULLA AESTHETICA SINE ETHICA

Benvolguts artistes de la Crispeta,

No tot és nodrir el cos en aquesta vida, també cal nodrir l’ànima i, què millor que l’art per fer-ho? Perquè sense estètica no hi ha ètica, com diu el subtítol del cicle que ara us presentaré.

El dia 30 de juny La Caixa va endegar un cicle de cinema anomenat Cinema i Art Contemporani que es desenvoluparà fins el 16 de juliol. Malauradament, no us ho he pogut fer saber fins avui però, encara ens queden algunes propostes:

Dimecres 9 de juliol a les 19,30 h

L’amor és el dimoni. Estudi per un retrat de Francis Bacon (1988) de John Maybury.

Dilluns, 14 de juliola les 19,30 h

Basquiat (1997) de Julian Schnabel

Dimecres 16 de juliol a les 19,30 h

Fraude (F for Fake )1973 d’Orson Welles que és, no cal dir-ho, totalment imprescindible.

(Pollock)

 

JORGE WAGENSBERG A “L’HORA DEL LECTOR”

 

Estimats Crispetaires,

Avui us proposo un sopar íntim i casolà amb la vostra parella, animal de companyia o veïna del 3r que farà les delícies de tots els gustos, fins i tot, els més refinats. Jorge Wagensberg, que considero un dels genis vivents d’aquest país, anirà al programa d’Emili Manzano “L’hora del lector”, més o menys a les 23 h al Canal 33.

Jorge Wagensberg és el director de Cosmocaixa, artífex de l’exposició permanent sobre l’evolució de les formes en la natura i autor de diversos llibres entre els que us puc recomanar molt i molt: Si la natura és la resposta, ¿quina és la pregunta? I uns altres cinc-cents pensaments sobre la incertesa. La incertesa és un dels seus temes preferits i les seves reflexions s’han d’assaborir lentament com els bons vins. Us asseguro que avui, al cinema, no hi ha res que es pugui comparar amb una estona parlant o sentint parlar  Jorge Wagensberg.

Bon profit!

RATATOUILLE