Aquest bloc neix gràcies a la saviesa d’una mestra amb majúscules, la insistència d’una amiga i el coneixement desbordant de la navegació virtual d’un amic retrobat.

La MESTRA és Eulàlia Bosch, dóna de mirada profunda i saviesa encoratjadora que, en una xerrada sobre la funció de l’escola com a caixa de ressonància de la societat, em va donar un missatge que feia molt temps desitjava escoltar. En aquella ocasió va insistir en la necessitat que els educadors prenguéssim consciència de la nostra funció com a portadors d’un llegat cultural que hem de transmetre als nostres alumnes. Consolidar aquest pòsit és nodrir-lo de moltes pel·lícules vistes, concerts escoltats amb passió, quadres admirats amb delit i llibres llegits amb avidesa.

L’amiga és Begoña Floria, la dona que posseeix el Guinnes de hiperactivitat, en el millor sentit de la paraula, que comprèn la capacitat de dur a terme més activitats per segon amb rendibilitat i competència, sense acabar amb la paciència dels que l’envolten.

He gaudit molt temps dels seu espai virtual i dels seus lectors i amics i ara ja em toca anar sola pel món.

Finalment en Xavier Suñé, que té la capacitat de transmetre més coneixements sobre les TAC per mil·lèssima de segon que cap altre ser humà que jo conegui. Altra cosa és que les pobres ments que el volen seguir no acabin totalment desorientades navegant per l’oceà virtual.

L’objectiu d’aquesta pàgina serà fer-vos saber tot el que arribi a les meves mans sobre cinema, principalment, perquè és la meva passió i la meva teràpia però també literatura, teatre, exposicions, art en general …. en fi, tot el que vosaltres vulgueu i que suposi un viatge intel·lectual que ens porti a visitar nous països oberts al coneixement i la imaginació.

Un altre objectiu és que, a més de compartir totes aquestes experiències virtualment, ho fem també físicament. No hem d’oblidar que som humans i la mirada d’uns ulls ens alimenta més que mil pantalles. Qui ho vulgui podrà proposar i organitzar anades i vingudes per assaborir aquestes experiències o, simplement, per parlar-ne mentre prenem un té, cafè, “copeta” o passem de les menges virtuals que us he proposat fins ara a delitar-nos amb un bon sopar.

I amb tots aquests bons propòsits intentaré mantenir aquest espai perquè hi capigueu tots i tots junts puguem esperar un miracle i, en qualsevol cinema, una nit, veiem sortir el sol…