BACANAL ROMANA

Ciutadans de la Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco, i de la Hispania Citerior Tarraconesis,

Aquesta setmana que Tarragona es converteix en Tarraco,  el cinema també celebra una bacanal de les bones que omplirà les panxes, fins i tot,  dels més exigents. Per començar una sorpresa en forma de tapa que aquesta setmana m’ha fet arribar l’Ana Mortensen, una amiga amb perfil de “connaisseur”.   Veureu que per fer art en imatges  i comunicar,  no cal una hora i mitja de pel·lícula.  Això és: Atreveix-te. Canvia. Please enable Javascript and Flash to view this Flash video.

Un àgape fraternal entre França i Japó, cuinat per dues nenes anomenades Yuki i Nina,  és la proposta de la sala 8 i Mig.

Yuki és una nena de nou anys, filla de pare francès i mare japonesa. Els seus pares es volen separar i la mare vol tornar a viure al Japó, després de la separació.

Aquesta decisió canviarà la vida de la nena perquè, entre d’altres coses, haurà de deixar la Nina, que és la seva millor amiga. Per aquest motiu, totes dues decideixen escapar al bosc per poder estar juntes per sempre.

Yuki i Nina ens ofereix la possibilitat de veure Hippolyte Girardot i Nobuhiro Suwa codirigint una pel·lícula que ens recorda les essències del cinema japonès, lligat a la natura i la senzillesa minimalista i, per altra banda, el novíssim cinema francès.

Hippolyte Girardot va començar com documentalista i posteriorment ha actuat a les ordres de Jean-Luc Godard,  Arnaud Desplechin i Hou Hsiao Hsien, fins que l’any 2006 va conèixer Nobuhiro Suwa al rodatge de Paris Je t’aime i d’aquesta confluència en va néixer el projecte de Yuki i Nina.

Nobuhiro Suwa va descobrir Nouvelle Vague a la Universitat de Tokio. Posteriorment s’inicià al món del documental i més tard, al cinema en 35 mm. Es va donar a conèixer al nostre país amb la pel·lícula Una parella perfecta premiada a Locarno. També ha estat present a la Quinzaine des Réalisateurs de Cannes amb Yuki i Nina i amb la seva anterio H Story (2001), una mena de remake d’ Hiroshima mon amour d’Alain Resnais

La història que construeixen és petita, delicada i profunda i ens remet al “cinema de la pèrdua” que tan bé ha treballat la directora japonesa Naomi Kawase. La desintegració de la família, la pèrdua de l’espai de referència, de l’amistat i sobretot la pèrdua de la infància, són temes cabdals a les nostres biografies que, en aquesta pel·lícula, ens retornen transformats en imatges amb tot l’enyor dels millors anys de les nostre vides.

L’altra proposta és  Baarìa; cuina romana portada per Giuseppe Tornatore -director de Cinema Paradisso– que, aquest cop,  ens situa en els temps en què el fascisme dominava Itàlia. Una amanida de les clàssiques dels director amb tendresa, poesia, injustícia i amor triomfant. Altament recomanable per a esperits sensibles.

Dimecres Opera amb L’or del Rhin (Der Ring des Nibelungen) en una línia molt més dura de cuina alemanaya,  sota la batuta de Richard Wagner des del Teatro alla Sacala de Milano.

I res més,  que encara us empatxareu!

Bon profit en la companyia de Yuki i Nina.

RATATOUILLE



Please enable Javascript and Flash to view this Flash video.

One thought on “BACANAL ROMANA

  1. maria rosa

    Ahir vaig poder veure BAARÌA. Èpica, molt ambiciosa, però una mica irregular. Colors llampants, imatges desenfocades, escenaris una mica de cartró pedra i històries que queden una mica penjades, pel costat negatiu, i molta frescor, realisme en la història “petita” i amor a la terra pel cantó positiu. Però crec que s’ha de veure.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *