ratatouille

Estimats companys de la foscor,

Acaba la primera temporada de recomanacions cineculinàries. He intentat oferir-vos un panorama prou ampli de totes les estrenes que s’han produït en aquests mesos; des que Isabel Coixet va estrenar Elegy, fins la darrera estrena de Jacques Rivette. En resum, podem parlar d’una bona temporada, potser com una d’aquelles anyades de vi, en què totes les botelles surten bones.

He gaudit molt preparant-vos els menús i pensant quina cara faríeu el dia que us agradés la meva recomanació però, també aquells altres dies que hauríeu desitjat no haver obert el bloc i fer-me cas. M’he sentit una mica, com els cuiners, quan surten a la sala de restaurant a veure quina cara fan els seus clients.

Tot i que els crítics com Déu mana diuen que els gustos personals no són un criteri per a la crítica, és cert que som humans, massa humans, i, tot sovint, se’ns escapen les fílies i fòbies que, segurament, tots m’haureu endevinat.

Aquest estiu encara podrem gaudir d’alguna estrena digna de sortir corrents cap al cinema com ara el The Dark Knight (El Cavaller Obscur) de Cristopher Nolan, on la interpretació de Heath Ledger (Brokeback Mountain) ha esdevingut una revelació i ha confirmat una gran pèrdua dins el món del cinema

Quan ens retrobem Woody Allen estrenarà la seva barcelonina Vicky Cristina Barcelona (19 de setembre) i veurem fins quin punt, la crisi d’idees d’un dels més prolífics cuiners dels darrers anys, ha estat superada, o no.

Harry Potter y el misteri del prícep, de David Yates, és la penúltima entrega de la sèrie i, de ben segur, serà una de les altres estrenes milionàries que ens visitarà el mes de novembre.

El mestre Eastwood ens delectarà, a finals d’any, amb Changeling, una història basada en fets reals que ja va passar pel darrer Festival de Cannes, amb un actuació impecable de la, cada dia més excel·lent, Angelina Jolie.

I res més, només vull dir-vos que aquesta rosegaire fílmica es retira a la muntanya per agafar forces per a la propera temporada que arrencarà amb el 58 Donostia Zinemaldia (Festival de Donostia) del qual ja es comença a saber moltes coses.

Us desitja moltes suggeridores i fresques ombres,

RATATOUILLE

Estimats,

A partir del dia 4 d’agost, al Centre Cultural i Social de La Caixa a Tarragona, podreu abandonar el vostre avorrit menú a base de moresc per degustar tota mena d’especialitats internacionals, gràcies al Cicle Cinema i Gastronomia.

Tots els dilluns a les 19,30 podreu fer una mena de berenar-sopar internacional que farà les vostres delícies i apaivagarà les canícules de l’agost, amb l’aire condicionat de la sala de projecció.

El meu modest bloc se sent molt acompanyat en aquesta iniciativa de combinar bones menges amb cinema.

Un toque de canela
04/08/2008

Deliciosa Martha
11/08/2008

El pollo, el pez y el cangrejo real
25/08/2008

American Cuisine
01/09/2008

El festín de Babette
08/09/2008

BON APPETIT MONS CHÉRIS!

RATATOUILLE

Crispetaires soferts i pacients,

Us presento un ratolinet entremaliat que no té por als ratolins de l’ordinador i es passa el dia clicant i viatjant per la xarxa.

Com que és un bon ratolinet, fa el que li veu fer a la seva mare i ha creat el seu propi bloc sobre llibres, experiències, jocs i tot allò que  estimula el seu desig de conèixer.

El bloc s’anomena VIATGES A CAVALL D’UN LLIBRE. De moment, els altres ratolinets que coneix, no li fan massa cas i és per això que us el presento i també us convido a participar en el seu bloc.

Estic convençuda que us agradarà! Per tal que pugueu visitar-lo sovint i fer-li molts comentaris, afegeixo el seu lloc als meus preferits.

RATATOUILLE

Estimats Crispetaires,

Aquesta és una proposta adreçada, només,  als amants de la deconstrucció.

El CCCB -lloc, que si no existís, caldria inventar-, ens proposa anar amb els nens, el nuvi-a, l’amant, el gat o la rateta més propera a gaudir d’un experiment genial a partir de les propostes de la seva exposició MAGNUM: 10 SEQÜÈNCIES . Es tracta d’emular els fotògrafs de l’Agència Magnum de l’exposició però, duent a terme el procés, de forma diferent. En lloc d’explicar les influències cinematogràfiques de la vostra fotografia, haureu de filmar per, després, extreure imatges fixes de la vostra filmació que, posteriorment, es convertiran en fotografies que conformaran una seqüència que passarà a formar part d’una exposició col·lectiva sobre Barcelona.

Aquesta rateta que signa el bloc, ha experimentat la proposta avui mateix, amb els seus ratolins i ha resultat tota un experiència de narrativa visual.

Podeu reservar clicant aquí i enviant un mail a l’adreça que s’indica del servei pedagògic del CCCB.

Només fins el 31 de juliol, ja podeu córrer!

RATATOUILLE

Estimats Crispetaires,

Quan ja pensava retirar-me al meu cau d’estiu per començar les meves vacances rosegaires, el Xef de les Gavarres, va i em posa un formatge emmental davant dels meus sensibles bigotis. I, com podeu endevinar, no me n’he pogut estar de tastar-lo perquè les flaires arribaven fins el meu cau. Però quina ha estat la meva sorpresa quan he descobert que era un plant d’autèntic emmental suís servit amb dauets de codonyat: quina delícia!

Els que em coneixeu sabeu, perfectament, que no m’agraden les ensucramentes però aquesta exquisidesa suïssa VOS, anomenada “Las chicas de la lenceria”, (Die herbszeitlosen) que signa una directora anomenada Bettina Oberli, m’ha alegrat una tarda de dilluns.

És un d’aquells plats que pot agradar a tothom perquè té bones matèries primeres: pura llet de vaca suïssa per elaborar un bon formatge i  uns codonys de primera qualitat i sucre  amb els quals  les àvies preparaven un codonyat deliciós, per posar un contrapunt dolç al plat. Aborda temes com la vellesa, les il·lusions, fins quan tenim dret a esperar coses de la vida… i es manté en aquella línia que no permet llagrimetes fàcils ni sensibleries. En fi, un cant a l’esperança i a la vida que ens fa apropar a la gent gran que tots volem arribar a ser algun dia.

L’altre plat de la setmana ve de l’est i el serveix un xef una mica juganer i experimental: es tracta d’Emir Kusturika, l’home que juntament amb Goran Bregovic, ha popularitzar la música dels Balcans. La juguesca culinària que ens presenta es diu Prométeme (Zavet) i és una mena de conte infantil, a estones molt adult, un pèl surrealista i totalment desmesurat que ofereix imatges d’una poesia que es desborda per la pantalla. I si no,  poseu atenció a l’escena entre l’avi i la mestra penjats dels dos extrems de la corda que subjecta la campana del poble, o en el moment del descobriment del sexe d’un adolescent  a través del voyeurisme , o també, el mateix  protagonista ,banyant-se en una bassa plena de pomes surant…

Amants de la crispeta, no perdeu ni un segon i sortiu cap al cinema, no sigui que quan arribeu ja no es servissin aquests plats.

RATATOUILLE