LES PARAULES SECRETES DELS ÓSSOS POLARS

Josep Llimona (1864-1934) està considerat com un dels escultors més destacats del modernisme català. En les seves primeres obres, encara molt acadèmiques, recull una sèrie de personatges típics i històrics del país. Ara bé, a partir de la seva estada a París el seu estil derivarà cap al modernisme, amb influències de Rodin i Meunier. D’aquesta època són La primera comunió i el famós Desconsol. Cultivà, a més, altres camps, com l’escultura funerària, fent algunes obres en els cementiris de Sitges i Arenys de Mar. Aquí tenim la seva obra ja esmentada, Desconsol.

Si els romàntics havien idealitzat el camp, oferint-ne una visió pintoresca i folklòrica, els modernistes el relacionaran amb les forces contràries al progrés i a la realització de l’ésser humà. El paisatge modernista esdevindrà inhòspit i feréstec, i l’artista hi entrarà en conflicte. Serà l’entorn opressiu que expressarà la lluita del modernisme contra la tradició i les convencions que ofeguen l’individu. Un bon exemple el tenim en el quadre L’Abim, de Joaquim Mir.

Ramon Casas i Carbó va ser un pintor, dibuixant i cartellista vinculat a l’impressionisme i un dels impulsors del modernisme català. Es va convertir amb el temps en un dels pintors més cobdiciats per la societat burgesa barcelonina de l’època, que es disputava els seus retrats. És especialment destacable la seva col.lecció de retrats al carbó d’intel.lectuals i personatges de finals segle XIX i començaments del XX, com ara Unamuno, Albéniz, Granados, etc. Aquí tenim el seu autoretrat.

 El Modernisme a Catalunya va tenir una gran expansió, ja que el país es trobava obert als corrents procedents d’Europa. Pel que fa al camp de l’arquitectura, cal destacar la figura de Domènech i Muntaner, qui en el seu article “En busca d’una arquitectura nacional”, publicat a la revista “La Renaixença”, assenyalà el camí per assolir una arquitectura moderna que reflectís el caràcter nacional català. Un exemple de seu treball és el Palau de la música catalana.

Pel cau ferrat de Sitges hi van passar els pintors, músics, poetes i escriptors més importants de finals de segle XIX i des d’aquí van obrir Catalunya als corrents europeus més innovadors del moment.

Inaugurat l’any 1897, aquesta cerveseria de Barcelona esdevingué un lloc de reunió per als artistes modernistes. En foren impulsors i habituals artistes com Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Miquel Utrillo, i músics com Enric Granados i Lluís Millet. S’hi realitzaven exposicions d’art (per exemple, les que va fer Pablo Picaso), vetllades literàries i musicals, espectacles de titelles i ombres, etc. Va romandre actiu fins el 1903.

La revista Avenç fou una de les plataformes més importants amb què comptà el Modernisme. L’activitat duta a terme per la revista fou essencial en el desenvolupament de la cultura contemporània i va respondre a un ideari que definiren ja en el primer número de la revista i que orientà tota la seva activitat: l’hostilitat a la mentalitat reaccionària, el rebuig dels models arcaics de la cultura de la Renaixença i, naturalment, la idea positivista del progrés que aplicaren a la política, la llengua o l’estètica d’acord amb els models de l’època. L’objectiu era transformar una Catalunya nostàlgica, clerical i retòrica en una Catalunya moderna, avançada i lliure.