El programa “Els matins de TV3” parla de les emocions

Una companya i formadora de l’educació emocional, m’ha enviat l’enllaç d’un episodi del programa “Els matins de TV3”, emès aquesta setmana, on es parla de les emocions.

A partir aproximadament del minut 13 del video fins al 25, podem veure com entrevisten al Professor Bisquerra, catedràtic i especialista en educació emocional (en parlo a l’article del 22/12/2011).

També surt un fragment d’una escola de Sant Celoni on s’aplica i es forma als alumnes en l’educació emocional, amb el testimoni d’una mestra membre del GROP que ho explica.

Us recomano que hi feu una ullada, val la pena. Aquest n’és l’enllaç:

http://www.tv3.cat/videos/4093110

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Llibre per reflexionar sobre les emocions

Gràcies a una amiga llibretera, ha arribat a les meves mans una petita joia de conte que es titula “El sr. Rondó i el malentès al zoo”, de Kevin Waldron. Editorial Flamboyant.

La sinopsi, extreta de la web vadellibes.wordpress.com, del llibre seria:

“El SR. RONDÓ és el guarda del zoo, un dia es posa la seva jaqueta preferida perquè el fa sentir molt important.
S’adona que li va molt estreta i tot d’una li salta un dels botons, quin mal començament de dia!
A partir d’aquí comença a fer la ronda pel zoo tot enfadat en si mateix perquè creu que s’ha engreixat i que per tant s’ha de cuidar més. El Sr. Rondó parla en veu alta i els animals del zoo creuen que es queixa d’ells que per tant parla d’ells i així es van creant tota una sèrie de malentesos.”

Kevin Waldron amb el “El Sr Rondó i el malentès al zoo” va guanyar el Premi Bologna Ragazzi a la millor opera prima el 2009.

Personalment penso que és un llibre que pot anar molt bé per treballar les emocions, amb preguntes com ara:

– Com ens afecten emcionalment els canvis d’allò que és rutinari /ens fa sentir segurs? (autoestima, resiliència..)

– Com els nostres comentaris/emocions poden afectar als altres? (les emocions s’encomanen!)

– Com ens afecten a nosaltres els comentaris /emocions dels altres? (com ens podem protegir de les que ens fan mal?)

Aquest llibre per P3 potser el trobo un xic complicat, no crec que n’entenguessin aquest significat emocional més enllà de la literalitat dels esdeveniments. Però a partir de P5 penso que ja es pot anar treballant.

Que el gaudiu molt!

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Navegant per la web he trobat aquest recurs digital per treballar la identificació d’emocions relacionades amb les situacions que les provoquen:

http://agrega.educa.madrid.org/visualizar/es/es-ma_2009101312_9164319/false

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Les vocals i les emocions

Enguany amb els nens/es de P3 estem treballant les vocals.

Sembla complicat enllaçar aquest tema amb les emocions, però com que ells a aquestes edats aprenen de forma global, els és fàcil identificar-s’hi.

També aprofitem per pintar cada vocal d’un color determinat, que també coincideixi amb castellà i anglès, una cançó i un animal que la utilitzi.

De manera molt senzilla, us en faig cinc cèntims.

-LA VOCAL A: és una vocal cridanera, sembla que es cremi, i per això diu “AAAAHH”. Ho acompanyem de la cançó “la xocolata, estava molt calenta, de tant calenta, la llengua em vaig cremar…”. La pintem de color blAnc (white, blanco) i l’animal que la diu és l’Ase (iAAAA,iAAAA).

-LA VOCAL E: li costa una mica sentir-hi, per això contesta sempre: “EEEEHH?”. L’animal que la diu és el be (bEEE) i cantem la cançó de “era un pastor, que tenia tres ovelles…” (remarquem que la “E” té tres braços). La pintem vErda (green, tot i que grinyola una mica ja que no es pronuncia com s’escriu, verde).

-LA VOCAL I: aquesta sempre està contenta, sempre riu i fa “IIIII”. L’animal que la diu és el grill (rIC, rIC) i aprofitem per escoltar el final de la cançó de “Els Pets” on al final de tot s’escolten grills. La pintem grIsa (grey, gris). Cantem la cançó “dins la fosca tot d’una, sobre el tronc d’un bell pi, s’enfilava la lluna com el punt d’una i..”.

-LA VOCAL O: és la vocal de la sorpresa “OOOHH”. L’animal que la porta és el porc i fa Oink, Oink. La pintem de color grOC (yellow, amarillo). Cantem la cançó de “les Oques van descalces, descalces…” i els hi agrada molt ja que posem els nens en un cantó de la classe i les nenes a l’altre, i s’han de trobar al mig mentre la cantem.

-LA VOCAL U: és la que espanta “UUUHH”. L’animal que la diu és el cucut i cantem la cançó “a dins d’un bosc cantava un cucut amb gran afany…”. La pintem de color blaU (azul, blu).

Espero que us serveixi/agradi! Els vostres comentaris seran molt benvinguts 🙂

Publicat dins de General | 4 comentaris

“La leyenda de los sentimientos y las cualidades”

En el bloc “Alquimia de Cuentos” he trobat una llegenda sobre els sentiments i les seves qualitats, que m’ha fet gràcia. Explica el perquè l’amor és cec i la bogeria sempre l’acompanya.

El podeu llegir en aquest enllaç:

http://alquimiadecuentos.blogspot.com.es/2009/05/la-leyenda-de-los-sentimientos-y-las.html

Publicat dins de General | Deixa un comentari

L’equilibri entre l’ajuda i la sobreprotecció

A través del bloc “jugarijugar.com” he vist un conte que convida a reflexionar sobre els efectes negatius, encara que involuntaris, de la sobreprotecció. Els hi va fer arribar una mare de l’escola Itaca de Manresa.

Es titula “Sortir a la vida”. Pel seu missatge i estil, em recorda als contes de Jorge Bucay. Us l’adjunto per si li voleu fer una ullada:

La meva mare va néixer i créixer al camp entre animals, ocells i flors. Ella ens va explicar que un matí, mentre passejava pel bosc recollint branquetes caigudes per encendre el foc, va veure un capoll de cuc penjant d’una tija. Va pensar que seria més segur per la pobre larva emportar-se-la a casa i adoptar-la sota la seva tutela.

Quan va arribar, la va posar sota una làmpada perquè tingués escalfor i a prop d’una finestra perquè no li faltés aire. Durant les següents hores, va estar al costat de la seva protegida esperant el gran moment. Després d’una llarga espera, que no va acabar fins a la matinada següent, la noia va veure com el capoll s’esquinçava i una poteta petitona i peluda treia el nas des de dins.

Tot era màgic i la mare ens explicava que tenia la sensació d’estar veient un miracle. Però, de sobte, el miracle es va tornar tragèdia. La petita papallona semblava no tenir força suficient per trencar el teixit de la càpsula que l’embolcallava. Per més força que feia, no aconseguia sortir per la petita perforació de l’efímer habitacle.

La meva mare no podia quedar-se sense fer res. Va anar a la cambra de les eines i en va tornar amb un parell de pinces delicades i unes tisores llargues, fines i esmolades que la iaia feia servir per als brodats. Amb molta cura deno tocar l’insecte, va anar tallant una finestra en el capoll per permetre que la papallona sortís de la seva càpsula.

Després d’uns minuts d’angoixa, la pobre papallona va aconseguir deixar enrera la seva presó i va caminar trontollant cap a la llum que venia de la finestra.

Explicava la mare que, plena d’emoció, va obrir la finestra per acomiadar la nouvinguda en el que seria el seu vol inaugural. Però, la papallona no va sortir volant, ni tant sols quan amb la punta de les pinces la va tocar suaument. Va pensar que estava espantada per la seva presència i la va deixar a prop de la finestra oberta, segura de que no la trobaria quan hi tornés.

Després de jugar tota la tarda, la mare va entrar de nou a la seva habitació i va trobar al costat de la finestra la papallona immòbil, les aletes enganxades al cos, les potetes dretes cap el sostre. La mare sempre ens explicava amb quina angoixa va portar l’insecte al seu pare, per explicar-li tot el que havia passat i a demanar-li que més hauria pogut fer per ajudar-la. L’avi, que sembla ser que era un d’aquests savis sense estudis que corren pel món, li va acariciar el cap amb dolçor i li va dir que no hi havia res més que ella hagués pogut fer, que en realitat la bona ajuda haguera estat fer menys, i no més.

Les papallones necessiten d’aquest terrible esforç que significa sortir de la seva presó per poder viure, perquè durant aquests instants, explicava l’avi, el cor batega amb moltíssima força i la pressió que es genera en el seu primitiu arbre circulatori injecta sang a les ales, que d’aquesta manera s’expandeixen i la capaciten per volar.

La papallona que va ser ajudada a sortir de la seva carcassa mai va poder expandir les seves ales, perquè la meva mare no l’havia deixat lluitar per la seva vida. La mare sovint ens deia que, moltes vegades, li hauria agradat aplanar-nos el camí, però llavors recordava la seva papallona i preferia deixar-nos injectar les nostres ales amb la força del nostre propi cor.


 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

“Juego de los sentimientos”

Navegant per la xarxa, he trobat el bloc de la Juana Bayo Martínez on hi ha penjat el “juego de los sentimientos”.

En aquest joc hi apareixen les 4 emocions bàsiques, i s’hi pot jugar de forma individual o col·lectiva a l’aula.

Us l’adjunto, té molt bona pinta. Utilitza pictogrames de diferents situacions amb les que els nens/es es poden identificar:

També us escric l’enllaç del bloc per si hi voleu fer una ullada:

http://maestradeal.blogspot.com.es/2012/04/juego-de-los-sentimientos.html?spref=tw

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Entrevista a Joaquim Serrabona

Adjunto l’enllaç d’una entrevista que La Vanguardia va fer a Joaquim Serrabona, doctor en psicologia, psicomotricista, professor de les Universitats Internacional de Catalunya i Ramon Llull, director del centre Luden d’aprenentatge i reeducació, i president de la secció de psicologia de l’educació del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya.

http://www.lavanguardia.com/vida/20081016/53556339590/los-ninos-tienen-cada-vez-mas-problemas-emocionales.html

Es va publicar al 2008, però incloc ara aquesta entrevista al bloc ja que està relacionada amb les emocions, convida a la reflexió, i penso que val la pena llegir-la.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

23 d’abril de 2012

Us desitjo una feliç Diada de Sant Jordi!

Publicat dins de General | Deixa un comentari

“Només s’hi veu bé amb el cor. L’essencial és invisible als ulls” (Antoine de Saint-Exupéry)

El 25 de gener vaig fer una entrada al bloc on parlava de les “caixes plenes de sentiments”.

Vaig contactar amb l’Obra Social de Sant Joan de Déu i tinc més informació sobre aquesta campanya de les capsetes solidàries (projecte “Todolodemasesprestado”).

Adquirint alguna d’aquestes capses, es contribueix als Projectes Solidaris de Sant Joan de Déu.

Responent a un comentari que em va fer l’Eva, des de l’escola també es pot col·laborar. Sols cal contactar amb l’Obra Social i concretar-ho.

En aquest enllaç hi veureu tota la informació de la capseta solidària, així com la botiga des d’on es pot realitzar la compra on-line, com ara la de la imatge (en català o castellà), i el contacte:

http://www.capsetasolidaria.org/que-es-la-capseta-solidaria.html

 

També us afegeixo aquests altres enllaços relacionats:

http://www.tldep.org/?sl=ES

http://www.facebook.com/todolodemasesprestado

Els felicito per la iniciativa i la gran tasca solidària que fan, i els desitjo molta sort en aquest projecte.

 

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari