A la clase de 3r A, la iaia misteriosa ens ha escrit aquesta carta:
Bona tarda petits i petites de 3r A!
Sóc la iaia misteriosa i estic encantada amb totes les vostres preguntes, però heu de sabre que no us les puc respondre totes… per alguna cosa sóc la iaia misteriosa!
Bé, sí que sóc l’àvia del llibre secret, la mateixa que va robar a la màfia! Sóc una iaia vengadora i justiciera… I és que la màfia havia robat aquests diners a famílies innocents! En total 3.ooo.ooo de lires italianes, que ara ja no existeixen perquè tenim els euros.
Tins 78 anys i tinc 14 néts! Una barbaritat, fins i tot de vegades em costa recordar tots els noms!
Heu de saber que no vaig matar cap mafiós i les meves armes eren dues agulles de ganxet que no van ser necessàries…
I finalment dir-vos que m’agrada molt viure aventures trepidants. I a vosaltres?
Espero que en visqueu moltes!
Una abraçada de la iaia!
E.S.T
P.D: La casa dels bosc no és meva, és d’una amiga i a vegades passem les vacances juntes.
A la classe de 3r B ens ha contestat la Blancaneus i en Barbablava. Això és el que ens diu la Blancaneus:
Bon dia nens i nenes de 3r B!
Sóc la Blancaneus i estic contentíssima d’haver rebut la vostra carta!
Mireu, jo no sabia que la velleta del bosc era la malvada madrastra que s’havia disfressat! Semblava una senyora tan amable, educada i carinyosa de qui no podia de cap manera desconfiar! Carai, la madrastra és molt bona actriu!
I bé, ja que ho dieu, doncs sí, sóc una mica innocent… pobreta de mi!
Tinc un petit problema i és que m’agrada que tot estigui sempre ben net i endreçat. Vosaltres també sou endreçats?
Quan vaig arribar a la casa dels nans, que eren una mica descontrolats, no vaig trigar ni un minut a posar-me a netejar! A ells els va sobtar una mica, però són molt i molt bons, i molt divertits. Junts ens fem un fart de riure, per això som tan amics.
Ara que estic casada amb el príncap em venen a visitar al Castell, fem concursos d’acudits i ens ho passem pipa!
Bé bonics, escriviu-me sempre que volgueu!
Petons de Blancaneus!
Aquesta és la carta d’en Barbablava:
Hola nens i nenes de 3r B!
Sóc el temible Barbablava i em fa molta il•lusió la vostra carta, doncs penseu que a molts minyons els fa por escriure’m! Veig que sou molt valents! Ja, Ja!…
Tinc la barba blava des del primer dia que me la vaig deixar créixer! I és que pesa sobre mi un encanteri… Si me la tenyeixo, l’endemà ja és blava un altre cop!
Aquest mateix encanteri, o més aviat una maledicció, és el que em va dur a matar les meves dones, una darrera l’altra i amagar-les a l’habitació secreta del castell.
Visc en un Castell perquè abans es guanyaven molts diners fent de pirata, de fet m’hi vaig fer per ser ric, i així va ser! Ja, Ja, Ja!
Tinc 54 anys, i vosaltres, petits?
Us he de dir que la dona que més m’agrada es diu Anna, ara estic casat amb ella i des de llavors la maledicció s’ha trencat i ja no he tornat a matar!
Espero haver satisfet la vostra curiositat, una abraçada i fins aviat!
B.B
P.D: El meu cosí en Garfi us saluda i diu que a veure si l’escriviu a ell també!