Literatura catalana primer de batxillerat

Les fronters lingüísitques no coincideixen amb les fronteres polítiques. La major part de les grans estructures polítiques, els estats, són plurilingües, és a dir, s’hi parla més d’una llengua. A Espanya es parla, català, castellà, gallec, basc, aragonès, bable… I també podem observa que una llengua es parla a més d’un estat. El castellà es parla a Espanya i a la major part de l’Amèrica central i del sud.

Això també passa en el cas del català i l’explicació d’aquest fenomen ens el dóna la història.

Les invasions germàniques al segle V fan desaparèixer l’imperi romà i provoca la fragmantació del llatí que donarà lloc al català i a totes les altres llengües romàniques. Al segle IX ja hi ha plena consciència que el que parla la gent ja no és llatí sinó una altra cosa que a l’època defineixen com a romanç.

Aquest català primitiu es parla en un territori que es diu la Marca Hispànica i que els historidors catalans defineixen com la Catalunya Vella i que incloïa els comtats de Ribagorça, Pallars, Urgell, Cerdanya, Rosselló, Empúries, Girona i Barcelona. Aproximadament és la meitat de la Catalunya actual. Al segle XII aquest territori ja rep el nom de Catalunya, està governat pel comte de Barcelona i s’espandeix i amb la conquesta de Lleida i Tortosa Catalunya ja té els límits que té avui en dia. Neix també la corona catalanoaragonesa com a conseqüència del casament de Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó.

Al segle XIII s’incorporen a la corona València i Mallorca que són repoblats majoritàriament per catalans i catalanes i el català s’espandeix a aquests nous territoris. Al segle XIV Pere el Cerimoniós repobla la ciutat sarda de l’Alguer amb gent de Barcelona i el català continua sent la llengua que parla una bona part de la població. Jaume II al segle XIII fixa la frontera entre Catalunya i Aragó deixant sota soberania aragonesa uns quants municipis de parla catalana, l’anomenada Franja de Ponent. Com a conseqüència del tractat del Pirineus Felip IV de Castella (i III d’Aragó) cedeix al Lluís XIV el comtat del Rosselló i part de la Cerdanya sense consultar les Corts Catalanes. En aquests territoris es produirà una progressiva imposició del francès. Amb la desparició de la corona d’Aragó i la imposició del centralisme dels borbons per Felip V el domini lingüístic català  quedarà sotmès a la nova divisió administrativa.

El resultat de tot plegat és que la llengua catalana avui en dia es parla en territoris administrats per quatre estats diferents: és l’única llengua oficial d’Andorra, comparteix l’oficialitat amb el castellà en tres comunitats autònomes a Espanya (Catalunya, València i les Illes) però encara no té reconeixement oficial a la Franja de Ponent (Aragó),  té un cert reconeixement a l’Alguer i és pràcticament ignorada per l’estat francès al Rosselló i la part de la Cerdanya sota adminstració francesa.