Aquest passat dimarts vaig assistir a la preestrena de la nova pel·lícula dirigida per Clint Eastwood. És la història d’una mare soltera (als Estats Units dels anys 20) desesperada per recuperar el seu fill, desaparegut una tarda mentre ella era a la feina. Es mostra com sovint els interessos polítics passen davant dels personals, però que tot i així sempre hi ha gent disposada a ajudar-nos de manera desinteressada en els moments difícils.

La trama està força bé, tot i que el ritme és molt lent, i no acaba de transmetre del tot l’angoixa i el patiment d’algú que es trobi en aquesta situació.

Crec que és molt encertada la propaganda que fan d’aquesta pel·lícula. Jo vaig assistir ahir a la preestrena i és realment: “una pel·lícula de vampirs per a adolescents enamorats”.

En sortir del cine, hi havia opinions per a tots els gustos: que si és molt lenta, que si no té acció, que si que guapos que són els protagonistes, que si se m’ha fet curta… Hi ha qui va sortir encantat, i qui es va avorrir moltíssim. Crec que perquè t’agradi el film és imprescindible tenir clar què és el que vas a veure!