A finals de setembre, per Sant Mateu, vam celebrar la Festa Major d’Esplugues.
L’escola sempre fa activitats a l’entorn d’aquesta diada. Consultem el programa de festes, parlem i llegim les possibilitats que hi ha de participar segons els gustos de cadascú, ens visiten els gegants i els capgrossos de l’escola, preparem diverses actuacions musicals,…
Des de la biblioteca volíem aprofitar per presentar al cicle inicial la llegenda que parla de l’origen dels gegants d’Esplugues, el Mateu, la Marta, la Caterina i el Quim. I llavors vaig recordar que, quan la nostra població va ser Ciutat Gegantera de Catalunya, la colla d’Esplugues ens va portar molts exemplars d’un llibre amb diverses llegendes relacionades amb els gegants i els capgrossos de la ciutat. Es tracta d’un recull de llegendes que es va començar a gestar pels voltans de la festa de Santa Magdalena de l’any 1996 en una reunió de la Colla de Geganters.
Al pròleg hi diu: “Mentre parlàvem del ball de Nans d’Esplugues, sembla que els capgrossos, ben arrenglerats al prestatge, ens escoltaven immòbils, amb la mirada perduda. Aleshores algú se li va acudir posar-los un nom. I… perquè no un nom relacionat amb algun personatge, un lloc o un fet d’Esplugues? Quan tothom estava callat pensant el nom més escaient, amb gran sorpresa dels reunits, aquells caps de cartró van anar xiuxiuejant, temerosos, ara l’un, ara l’altra: “Jo sóc la Rajoleta; jo en Cargolí,…”
I va ser després d’aquesta reunió que en Victor Febrer va començar a teixir aquestes llegendes que ara teniu a les mans”

Una de les llegendes que recull és precisament “El cavaller de Cal Picalqués”, explicada en una auca. Vam aprofitar per rellegir el document i, parlant amb les tutores de Cicle Superior, vam decidir presentar-lo als alumnes de cinquè i sisè de Primària.
Avui hem engegat un petit projecte amb ells per donar a conèixer aquestes llegendes, lligades a la història i la tradició del nostre poble, a tota la comunitat i, perquè no, a la resta d’Esplugues.
La sessió ha començat presentant un altre llibre que forma part del catàleg de la biblioteca: “Petita història d’Esplugues de Llobregat”, col.lecció, Petites històries; 113 . Hem llegit alguns fragments: el que explica el perquè del nom del nostre poble i el que ens interessava, la llegenda del cavaller.
A continuació hem comparat aquesta narració amb l’auca que si us interessa podeu consultar aquí.
Hem analitzat les semblances i diferències i les característiques d’un auca. La consulta de “la paret de les auques”, un espai d’Internet l’IES Pius Font i Quer de Manresa dedicat a les auques sobre diferents autors o temes de Llengua i Literatura Catalana, ha estat molt interessant.
Després de cercar l’auca de la biblioteca o la de Josep M. Folch i Torres, escriptor que dóna nom al nostre centre, hem llegit l’auca de les auques que explica com es fa un auca.
Una feina molt interessant la d’avui. A partir d’ara cada grup de cinquè i sisè triarà una llegenda diferent, la llegiran, es repartiran la història entre tots i, per parelles, faran les vinyetes de l’auca.
Disposaran de diverses webs per consultar i d’un diccionari de rimes. En acabar prepararem una presentació o vídeo que publicarem per donar-la a conèixer i seran ells mateixos qui us explicaran la llegenda.
Us oferim ara el cartell que l’any 1997 anunciava que Esplugues era Ciutat Gegantera i una mica d’informació que podreu ampliar si consulteu el web de la Federació de colles geganteres del Baix Llobregat.

“La festa de la Ciutat Gegantera de Catalunya fou instituïda per l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, l’any 1985, com la gran festa de tot el món geganter. Actualment en aquesta festa hi participen uns 5.000 geganters i prop d’unes 500 figures, entre gegants, gegantons i gegantets, i més de 400 músics (grallers, dolçainers, flabiolaires, tabalers, etc.)

La celebració de la Ciutat Gegantera nasqué inspirada en la Trobada Internacional de Gegants de Matadepera de 1982, la qual suposà una festivitat assenyalada que congregà en aquesta població vallesana un gran nombre de gegants com feia molt de temps que no es veia, així com amb la presència de gegants de fora de les nostres fronteres. La primera Ciutat Gegantera de Catalunya es realitzà tres anys més tard, l’any 1985 a Sallent, al Bages.
I des de llavors exceptuant l’any 1996 tots els anys s’han celebrat en una població diferent de Catalunya, essent la comarca del Baix Llobregat una de les més prolífera en organitzar aquest esdeveniment extraordinari en el món geganter.”

També ens ha semblat interessant aquests vídeos:
Per saber com es fan els gegants:

Dolors Sans, Gegantera, des del seu taller de Pacs del Penedès, ens convida a veure alguna de les seves creacions.