INSTITUT VILAMAJOR. Avaluació. Projecte Ràdio

TS’HUMANS

L’avaluació d’aquest projecte està orientada a regular les dificultats que ens han anat sorgint durant el projecte (formativa / formadora) i per una altra part hem volgut fer una avaluació qualificadora per valorar els resultats d’ensenyament i aprenentatge. Així mateix també farem una avaluació del producte final que és una retransmissió en directe a ràdio Vilamajor del programa creat per ells mateixos: TS’HUMANS.

 

Per fer l’avaluació formativa (les decisions les pren el professorat) s’ha tingut en compte:

  1. compartir objectius i criteris d’avaluació
  2. avaluació inicial (coneixements previs)
  3. recollida de dades i evidències dels aprenentatges
    1. tasques escrites (entrevistes, notícies, debats, reportatges)
    2. gravacions
    3. treball col·laboratiu (assertivitat, relacions entre els membres dels grups, empatia…)
  4. anàlisi de la recollida de dades

 

Per fer l’avaluació formadora (les decisions les prenen els alumnes) s’ha tingut en compte:

  1. activitats d’autoregulació i autoavaluació per l’alumnat (rúbriques)
  2. organitzar l’alumnat en grups cooperatius. 
  3. contracte de treball entre alumnat i professorat. CONTRACTE PACTAT RÀDIO

 

Per fer l’avaluació qualificadora (les decisions per valorar l’aprenentatge)

  1. Carpeta d’aprenentatge. RÚBRICA AVALUACIÓ Carpeta d’aprenentatge
  2. Rúbrica amb els criteris de realització de l’activitat i els resultats. RÚBRICA AVALUACIÓ TREBALL GRUP

Finalment, avaluem el producte final (que ens serveix per veure si l’alumnat ha transferit els coneixements apresos al projecte) amb una rúbrica on comprovem si els alumnes són competents per realitzar un programa real de ràdio.

 

Antonio Angulo, Noèlia Aranda, Eva Cotet

Seguim avançant en el projecte

Es demana als alumnes que busquin informació a internet. A cada parella de treball se li assignen dues plantes, es repeteixen algunes entre les diferents parelles. Han de buscar a internet i anotar: nom de la planta, característiques (com és?), hàbitat (on viu?). Ho fan en brut, es corregeix i, sobre tot se’ls fa veure que no poden fer còpia literal i de paraules i idees que no entenen. Un cop està revisat, ho passen a net, en bolígraf. Aquesta activitat dura 3 sessions.

Ja tenim els testos. Així que organitzem una sortida amb les famílies per buscar la terra. Anem al darrere de l’escola a agafar-la. Cada parella porta el seu test i col·laboren en omplir-lo. Les famílies ens acompanyen i formen part de l’activitat. Quan hem acabat d’omplir els testos, els hem deixat a la terrassa i hem fet una petita redacció sobre la sortida.

Fa uns dies va ploure moltíssim, la sorra es va sortir dels testos i van quedar plens d’aigua. Després d’una conversa molt interessant, els alumnes vam veure que calia fer els forats per a que sortís l’aigua si plovia molt. Van fer diferents propostes per resoldre el problema, finalment vam decidir que calia demanar ajuda a l’Ivan , el nostre conserge, per buidar els testos i fer els forats per a que no ens torni a passar.

  

Iniciem el projecte!

A partir d’una estructura cooperativa, el foli giratori, es pregunta als alumnes quines plantes creuen que es poden plantar a la terrassa, d’aquesta manera podem veure si tenen algun coneixement previ i es comença a generar les primeres converses al voltant del tema de les plantes.

En una altra sessió mirem un vídeo de TV3 on surt l’Ada Parellada amb un pagès, explicant coses sobre les plantes aromàtiques que es poden tenir en un hort.

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/benvinguts-a-lhort/herbes-aromatiques/video/4184671/

A mesura que anem mirant el vídeo,  anem parant i fem preguntes de comprensió, ja que surten paraules que no són d’ús habitual i interessa que comprenguin les idees generals del vídeo i que els comencin a sonar el nom de les plantes aromàtiques que posteriorment treballarem. Els alumnes comencen a tenir clar quines plantes hi poden plantar: sàlvia, farigola, romaní, orenga, julivert, marduix…Haurem d’estudiar-les bé per descobrir si ara és època de plantar-les o no.

Ara és important conèixer el perímetre de la terrassa: fem una conversa sobre les característiques de l’espai on posarem les plantes, es parla sobre com calcularem, què mesura utilitzarem i com es calcula el perímetre. Utilitzem vocabulari com: metre, cinta mètrica. Anem a mesurar el perímetre de la terrassa, entre tots i totes parlem de quin material necessitem: cinta mètrica, guix, calculadora, full, llapis, goma i carpeta amb pinça per aguantar la feina.  Un cop totes les parelles han fet els càlculs, es fa una altra sessió on la mestra té les dades ben preses i es fa a la pissarra un esquema. Això es fa per tal que tots els nens i nenes que no han pres bé les dades o hagin calculat malament, tinguin la opció de corregir i tenir les dades i el dibuix ben fet. Utilitzem calculadores i regles. 

  

        

Com fem la programació d’aquest projecte?

Per fer la programació del projecte definim els objectius d’aprenentatge, els criteris d’avaluació, els àmbits i les dimensions que treballarem.

Objectius d’aprenentatge

1.-Conèixer el procés de germinació i creixement de les plantes.

2.-Conèixer característiques comunes a totes les plantes.

3.-Conèixer algunes plantes aromàtiques de l’entorn dels alumnes.

4.-Aprendre a fer un treball escrit.

Criteris d’avaluació

1.-Explicar amb les seves paraules el procés de creació de l’espai aromàtic. Tant verbalment com per escrit.

2.-Explicar característiques generals sobre les característiques de les plantes. Tant verbalment com per escrit.

3.-Expressar amb el lèxic treballat aspectes sobre el procés de germinació i creixement de les plantes. Tant verbalment com per escrit.

4.-Fer un treball escrit on parli de les plantes aromàtiques treballades.

5.-Cuidar les plantes aromàtiques que tindrem a la terrassa.

Àmbits i Dimensions

-Llingüístic (Comprensió lectora, expressió escrita).

-De coneixement del medi (món actual).

-Digital (instruments i aplicacions, tractament de la informació i organització dels entorns digitals de treball i d’aprenentatge).

-Aprendre a aprendre (autoconeixement vers l’aprenentatge, aprenentatge individual).

Master Chef Saludable

 

OBJECTIU GENERAL

Generar consciència crítica sobre el nostre model alimentari i   els seus impactes en la salut, el medi ambient i els mitjans de vida de les persones que produeixen els aliments, tot presentant alternatives de producció i consum des de la sobirania alimentària.

OBJECTIU ESPECÍFIC BLOC I: PER QUÈ CONVIUEN FAM I OBESITAT AL NOSTRE MÓN?

Trencar les concepcions preestablertes del que entenem per pobresa alimentària.

OBJECTIUS DIDÀCTICS

  1. Diferenciar entre subnutrició i mala alimentació.
  2. Conèixer la realitat de la subnutrició i la mala alimentació actual, tant en el context proper com en el global.
  3. Conèixer en què consisteix l’actual transició nutricional i la seva relació amb els canvis econòmics, socials i demogràfics.
  4. Valorar i recuperar la biodiversitat agrícola i alimentària.

OBJECTIU ESPECÍFIC BLOC II: QUINS SÓN ELS ALIMENTS QUE ENS AJUDEN A ESTAR SANS I QUINS ENS EMMALALTEIXEN?

Prendre consciència de quins tipus d’aliments afecten més la nostra salut.

OBJECTIUS DIDÀCTICS

  1. Establir la diferència entre aliments transformats i processats.
  2. Relacionar el consum de sal, sucre i greix amb els problemes de salut.
  3. Identificar què són els perfils nutricionals i la seva utilitat.
  4. Conèixer les característiques de la producció artesanal d’aliments i els beneficis dels aliments poc transformats.

OBJECTIU ESPECÍFIC BLOC III: PER QUÈ MENGEM TAN MALAMENT?

Identificar aquells factors que influeixen en les nostres decisions alimentàries.

OBJECTIUS DIDÀCTICS

  1. Reflexionar sobre les estratègies publicitàries de la indústria alimentària i el seu impacte en el nostre consum.
  2. Analitzar les dificultats d’accés a una alimentació sana de la població amb menys poder adquisitiu.
  3. Establir vincles entre la bona alimentació i la bona agricultura.

PROJECTE

El fil conductor consistirà en un “concurs” de cuina que anomenarem MASTER CHEF SALUDABLE. No es tractarà només de cuinar, sinó de treballar i argumentar al voltant de cada ingredient de la recepta (procedència, característiques nutricionals, criteris socials).

Això ens permetrà treballar al voltant dels impactes socials, ambientals i en la nostra salut del sistema actual de la producció d’aliments. Intentarem treballar-ho des de la pròpia experiència i seguint la cadena alimentària: producció, processament, comercialització i consum.

Per fer el concurs de MASTER CHEF es faran grups  (de no més de 5 nois/es), i el concurs tindrà tres vessants:

  • Pensar la recepta que volen fer, consensuar y justficar ingredients
  • Fer la recepta a casa, fer-ne un vídeo i mostrar-la a classe
  • Fer un spot per promocionar el seu plat.

Alternarem sessions de treball de preparació de la recepta i sessions de treball a classe per treballar els conceptes que ens interessen.

Temporalització : 3 mesos

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

TREBALLEM DE MANERA COOPERATIVA Els Serveis del nostre poble

Els alumnes i les alumnes de 2n de l’Escola Salvador Sanromà, treballem l’àrea de Medi natural i social de manera cooperativa, donant molta importància a l’us de les TIC.


Un cop feta la conversa inicial en la que entre tots intentem definir que és un servei i quins podem tenir al nostre poble, fem una recerca amb les famílies i elaborem un llistat. Del llistat seleccionem 5 (els que creiem que son més fàcils de visitar) i elaborem un pla de treball.

En aquesta ocasió, hem desenvolupat el pla de treball del projecte dels Serveis del poble, mitjançant una WIKI que hem elaborat amb la plataforma del Pb Works.

Cada grup disposa una targeta amb el seu nom d’usuari i la seva contrasenya , que dóna accés a la wiki. Allà cada grup té un espai corresponent al servei del poble que li toca treballar, i han de desenvolupar, amb l’ajuda i col·laboració de tots els membres del grup, les activitats que els demanen.

En la següent imatge, es pot veure l’espai de treball del grup que fa la investigació sobre l’Ajuntament de Llinars. La resta d’espais de treball, son sobre: la policia local, la biblioteca, correus i el CAP.

Un cop feta la conversa inicial en la que entre tots intentem definir que és un servei i quins podem tenir al nostre poble, fem una recerca amb les famílies i elaborem un llistat. Del llistat seleccionem 5 ( els que creiem que son més fàcils de visitar ) i elaborem un pla de treball.

Finalment, cada grup fa una exposició per la resta de companys i companyes, en la que explica les funcions del Servei treballat, la seva ubicació i tot allò que han esbrinat durant la seva recerca.

Els alumnes oients, fan una valoració de l’exposició amb el KAHOOT, en la que valoren, el grau de coneixement del servei, el to de veu, l’entonació el ritme…..

El projecte finalitza  amb una sortida pel poble en la que es visiten els diferents serveis treballats, i on els nens entrevistaran les diferents persones que ofereixen aquests serveis, amb la finalitat de resoldre dubtes.

Avaluació

En l’avaluació final del projecte, fem servir el resultat obtingut al KAHOOT, la filmació de les exposicions de cada grup a la resta de companys i companyes i una graella d’observació, amb els següents ítems:

  • Reconèixer, identificar i posar exemples de les responsabilitats i de les tasques que desenvolupen les persones a l’entorn, superant els estereotips sexistes.
    • Nivell 1: S’inicia en reconèixer i identificar els diferents serveis que un ciutadà necessita en un poble o en l’entorn escolar.
    • Nivell 2: Anomena els serveis del poble més coneguts, i és capaç d’explicar les funcions més bàsiques que ofereix aquest servei.
    • Nivell 3: Anomena els serveis que ofereix el nostre poble, argumentant quines són les funcions principals i justificant els beneficis que suposen aquests serveis per als ciutadans.
  • Conèixer alguns valors fonamentals de la convivència democràtica, especialment aplicats a l’escola i la necessitat de respectar les normes bàsiques com a ciutadans i ciutadanes
    • Nivell 1: Conèixer alguns valors fonamentals de la convivència democràtica, especialment aplicats a l’escola i la necessitat de respectar les normes bàsiques com a ciutadans i ciutadanes.
    • Nivell 2: Identifica alguns dels valors democràtics necessaris a l’hora d’escollir  les persones que ens representen i tenen cura del nostre benestar social.
    • Nivell 3 :Identifica i justifica la importància  de que existeixin uns valors democràtics a l’hora d’escollir  les persones que ens representen i tenen cura del nostre benestar social.

 

ESCOLA DAMIÀ MATEU

Som l’escola Damià Mateu. Estem a Llinars del Vallès. Aquest és el segon curs que participem a la formació de XCCBB.
Hem iniciat el treball per projectes a l’àrea de medi social i natural, a més del transversal.
Trobem prioritari rebre orientacions sobre el tema de l’avaluació, que evidentment repercuteix en la metodologia i l’organització d’aula, ja que aquest és l’aspecte que ens planteja més dubtes.

L’època dels descobriments

L’escola Matagalls és una petita escola d’una línia situada als peus del Montseny a la localitat de Santa Maria de Palautordera.

Aquest curs 2018-19, el claustre de mestres de l’escola Matagalls per iniciar-nos en el treball per projectes a Cicle Superior vam optar per seguir una línia metodològica de l’editorial Teide.  Per nosaltres, aquests cursos són els més complicats a l’hora de treballar per projectes i va ser una manera de que els mestres tinguessin una guia clara amb uns objectius marcats que es podrien anar canviant depenent de les diverses situacions i necessitats dels alumnes.

En aquest projecte l’alumnat tindrà l’encàrrec de realitzar una representació teatral final sobre l’època moderna. Mitjançant aquesta representació, els alumnes hauran de mostrar els seus aprenentatges en relació amb alguns dels aspectes essencials de l’època moderna, com ara la societat, la política, l’economia i el paper i protagonisme de la dona.

 

 

Escola Aqua Alba – Qui som?

L’Escola Aqua Alba té un projecte basat en la millora contínua. Anualment fem una valoració dels nostres projectes i identifiquem les nostres necesitats canviants. Per aquest motiu el curs passat ens vam adherir a la Xarxa de Competències Bàsiques amb l’objectiu de fer un canvi de metodologia.

La nostra escola és d’una sola línia i l’equip de mestres és molt estable. Tenim uns projectes que treballem sistemàticament que són la Setmana Cultural (amb un objecte de treball diferent cada any), el viatge de final de curs de 6è, el programa cultural e-twinning, el Robotseny, la Cantània, el Fem Dansa, les sessions setmanals d’art en anglès, el Montseny a l’escola i el Llegim en parella, entre d’altres.

Tanmateix, enguany estem establint el treball per projectes treballant el medi natural i social i les llengües.