INSTITUT VILAMAJOR. Qui Som. Els Projectes i l’Equip impulsor.

Ruta 2019

Continuem com en cursos anteriors afegint el treball per projectes, les metodologies globalitzadores, l’educació competencial en el dia a dia del Centre.

 

Continuem amb els projectes més rodats com l’Espai tutoria, Projecte GEP, Projecte Robòtica, Projecte de Lectura i Comunicació, Projecte de Geometria, 

 

 

Visita d’Open Arms al Centre en el marc del Projecte de Solidaritat dins l’Espai Tutoria.

 

 

També n’afegim de nous com el Projecte Ràdio. Una ràdio d’Institut feta per l’alumnat en col·laboració amb entitats locals.

Equip impulsor renovat. Fem rotacions en el professorat que passa per l’equip impulsor per tal d’obrir noves direccions per on expandir-nos en l’ús d’una metodologia centrada en els projectes.

 

 

L’Equip impulsor treballant en l’actualització del PAT de l’ESO.

Som-hi!

L’equip directiu

Institut Vilamajor. Planificació. Projecte Solidaritat

Espai Tutoria. Projecte Solidaritat

El projecte Solidaritat sorgeix arran d’una xerrada que la ONG Open Arms va portar a terme el curs passat al nostre institut per l’alumnat de 2n d’ESO. L’experiència va ser tan positiva que ens va fer plantejar la possibilitat d’elaborar un projecte amb més cos durant aquest curs entorn les ONG’s, associacions o entitats que porten a terme accions de solidaritat aquí, o arreu del món.

Els objectius d’aprenentatge que ens hem proposat són:

  • Conèixer diferents experiències en l’àmbit de la solidaritat: ONG’s, Associacions, Entitats, voluntariat.
  • Valorar la importància de la seva feina.
  • Reflexionar sobre la necessitat d’exercir una ciutadania  responsable i participativa.
  • Potenciar l’esperit crític i de debat davant les desigualtat socials.
  • Aprendre a estructurar, donar contingut, documentar, referenciar i difondre un projecte.
  • Millorar el nivell de competència en el treball col·laboratiu. Responsabilitzar-se de les tasques associades al rol dins d’un equip de treball i gestionar el temps de forma eficient.
  • Dur a la pràctica els coneixements del correu electrònic formal treballats prèviament a l’assignatura de Llengua Catalana.

 

Partint dels objectius esmentats s’han planificat les següents activitats d’aprenentatge:

  • Una sessió inicial introductòria sobre el concepte d’ONG per tal de recollir coneixements previs, experiències i/o opinions sobre el tema del nou projecte.
  • Una xerrada a tot l’alumnat per part de voluntaris d’Open Arms.
  • Diverses sessions de treball en grup per:
  • Elaborar una presentació oral entorn d’una ONG, associació o entitat escollida.
  • Elaborar i enviar un correu electrònic formal per sol·licitar informació o preguntar dubtes.
  • Elaborar un cartell informatiu per penjar-lo, posteriorment, als passadissos del centre i fer-ne una exposició.
  • I per posar el punt final, un esmorzar solidari amb l’objectiu de recaptar diners i destinar-los a la ONG Open Arms, en agraïment a la xerrada que gratuïtament ens fa cada any a l’institut.

 

Neus Vila, Cristina Pacheco i Esperança Roca

Institut Vilamajor. Planificació.

PROJECTE RÀDIO

El projecte Ràdio Ins Vilamajor s’està desenvolupat a les classes de 3 d’ESO, com a optativa, a l’Institut VIlamajor situat a Sant Pere de Vilamajor durant la 2a i 3a avaluació del curs 2018-2019. Aquest projecte es va començar a gestar el curs anterior per una iniciativa de la Biblioteca Municipal. El nostre centre educatiu va acceptar la proposta que engeguem ara, ja que és transversal, tot i que l’hem iniciat com a matèria optativa també tindrà incidència en altres matèries com ara, tutoria, català i socials. En tractar-se d’un mitjà de comunicació que arriba a tothom és un instrument motivador pels alumnes.

Equipament de Ràdio

D’acord amb el projecte educatiu del centre (PEC, 2016-2018) de l’Institut VIlamajor el centre vol : a) Impartir docència amb metodologies amb enfocament globalitzat per tal d’afavorir unes condicions d’aprenentatge motivadores que desenvolupin l’aprenentatge competencial. b) Promoure la participació de tota la comunitat educativa en les activitats del centre.

Per tal de contribuir a fer possibles aquests dos objectius es proposa:

– aprofitar la voluntat i motivació dels professors que imparteix llengües i tutoria (2 hores a la setmana) per aprendre la pràctica radiofònica i poder així potenciar les seves activitats a l’aula com a docents.

– Una sessió inicial de dues hores (primera setmana de febrer 2019), formatiu i orientatiu, que ajudi a identificar els elements que cal tenir present alhora de fer ràdio a l’aula.

una sessió de dues hores (abril 2019), de seguiment, que facili la posada en comú de les dificultats i potencialitats de la posada en pràctica del mitjà periodístic.

una sessió de dues hores (juny 2019), de valoració, que permeti destacar els fruits obtinguts i els reptes a superar.

– Una sessió de cloenda al Patronat de SAV on poder emetre en directe i posar en pràctica les habilitats, els coneixements i els treballs realitzat per l’alumnat de 3r d’ESO que hagi fet ràdio, per mitjà de l’optativa i de les sessions dedicades a llengües i tutoria. Una jornada oberta a les famílies i al veïnat de Vilamajor.

– Entre les quatre sessions s’acompanyarà l’equip de docents (2 hores setmanals) en aquells aspectes que siguin necessaris per tal de superar les dificultats tècniques i metodològiques que comporta la proposta radiofònica a l’aula.

 

Antonio Angulo, Eva Cotet i Noèlia Aranda

Institut Vilamajor. Metodologia.

EL DECÀLEG DE L’ESPAI TUTORIA

Projecció. Els projectes de l’espai tutoria comporten l’elaboració d’un producte final que transcendeixi els límits de l’aula (un esmorzar solidari, una obra de teatre, una exposició, una parada de mercat solidària… ) i arribi a la resta de la comunitat educativa sempre que sigui possible.

 

Inclusivitat. Les activitats a l’aula impliquen a tot l’alumnat independentment del seu ritme d’aprenentatge.

Centrat en problemes de l’alumnat. Projecte Internet Segura com a cas paradigmàtic. Diversos projectes sorgeixen de l’observació dels dubtes, dificultats o problemes de l’alumnat.

Actiu. L’alumnat participa en la creació de coneixement a través de compartir les seves experiències, recercar la informació, extreure conclusions de la realitat que l’envolta, comunicant i compartint el coneixement amb la resta de la comunitat educativa o intercanviant experiències amb alumnat d’altres nivells. L’alumne no és un receptor passiu d’informació.

Competencial. Tant en l’avaluació com en la programació. L’espai tutoria assumeix les competències pròpies de Cultura i Valors Ètics, les de l’Àmbit Personal i Social (totes només per aquest curs) i algunes de l’àmbit digital. S’empra la co-avaluació i l’autoavaluació mitjançant rúbriques.

Implicació i col·laboració d’agents externs com Entitats Locals, Escoles de Primària, biblioteca SAV, Ajuntaments, famílies,  Mossos d’esquadra,  Proactiva Open Arms, Arrels …

 

INSTITUT VILAMAJOR. Implementació. Projecte Solidaritat.

         El projecte de solidaritat a 2n d’ESO es posa en marxa el dia 11 de gener d’aquest curs 2018/19.

Dividim el projecte en sis sessions, encaminades a treballar els següents continguts:

  • Drets i deures en l’àmbit social.
  • Els valors del diàleg: comprensió, exclusió de violència, cooperació, respecte, participació, etc.
  • Valors i actituds a partir d’un sistema democràtic: solidaritat, bé comú, compromís i diàleg.

     

Es fa una sessió introductòria on primer de tot l’alumnat omple un qüestionari inicial per saber quins son els coneixements previs que tenen entorn les ONG, el seu significat, etc. Després, es comparteix la informació mitjançant una pluja d’idees. Posteriorment, es projecta un  vídeo explicatiu sobre les ONG (https://youtu.be/yEIcXHW6JdA ), que adaptem al nostre entorn més proper.

A la segona sessió rebem la visita d’uns voluntaris d’Open Arms, que ens expliquen com es crea la ONG, quines accions realitza i com ha estat  la seva experiència personal en el salvament d’immigrants en alta mar. La xerrada arriba als alumnes d’una forma molt directe, copsant en ells sentiments de solidaritat, respecte i, sobretot, admiració per la tasca dels voluntaris. En certs moments es mostren videos reals de la feina que realitzen per tal de conscienciar l’alumnat de la situació actual que pateixen els refugiats.  Posteriorment es fa un feedback de l’activitat a classe.

      

A la tercera sessió l’alumnat es distribueix en grups de quatre o cinc persones  per tal cercar informació relacionada amb una ONG i fer, posteriorment, una exposició oral amb suport visual.

Caldrà, també, que els alumnes elaborin un correu electrònic (explicat prèviament a l’assignatura de català) i un cartell informatiu per revestir les parets del centre i donar a conèixer a la resta de l’alumnat la tasca realitzada. La quarta i la cinquena sessió estan destinades a elaborar el treball.

Es destina la sisena sessió a dur a terme les presentacions orals i a penjar els cartells informatius. Finalment, com a cloenda, es fa un esmorzar solidari a l’hora del pati elaborat pels propis alumnes. L’objectiu és recollir diners per la ONG Open Arms i tancar, així, el cicle iniciat amb la seva xerrada.  

Neus Vila i Cristina Pacheco

INSTITUT VILAMAJOR. Implementació. Projecte Ràdio.

Inici de l’optativa de Ràdio amb els alumnes

El 13 de febrer començàvem l’optativa de Ràdio i ho féiem amb el Dia Mundial de la Ràdio. Com que tots els alumnes coneixen i saben que la ràdio és un mitjà de comunicació amb diferents programes, destinades a diferents públics i amb una intenció comunicativa variada: música, butlletins informatius, temes més específics com lectura, polítiques… Vam decidir anar a la ràdio del poble i que veiessin de primera mà una ràdio des de dins i la seva organització de continguts, escaleta…

 

13/02 Presentació del curs

Primera part

La primera part la vam dedicar a l’activació de coneixements previs. Estàvem als estudis de gravació de Ràdio Vilamajor i els vam preguntar: per què serveix la ràdio, quines ràdios sintonitzen i quins programes escolten –avaluació de coneixements previs-. La participació activa de l’alumnat va ser bona perquè és un mitjà de comunicació proper a ells. Quan vam parlar dels programes que escoltaven, els vam introduir quin programa de ràdio teníem pensat com a projecte final d’optativa:

-un butlletí informatiu

-un debat

-entrevista

-reportatge

 

És a dir, un programa dividit en quatre seccions que estan relacionats amb els gèneres d’informació i d’opinió periodístics que prèviament ja han fet a la matèria de català.

Tot seguit, per conèixer si els alumnes van aprenent aquells continguts de classe (és a dir, si són capaços d’autoregular els coneixements previs amb els nous que han d’incorporar), els vam demanar que escolliren un dels programes de ràdio i que han de fer una anàlisi d’aquell programa durant tota l’avaluació seguint allò que fem a classe.

Segona part

La segona part de la sessió, recordem que l’optativa compta amb dues hores consecutives. Aquesta segona sessió de 60 minuts, la vam dedicar a fer una activitat més pràctica i dinàmica. Els vam presentar el material que es necessita per fer ràdio (taula pel tècnic de so, micròfons, quin programa utilitzarem per gravar, com s’han de situar davant d’un micròfon,auriculars, la importància del soroll que es fa…). Tot seguit, vam fer grups de quatre i havien de llegir un butlletí informatiu mentre els altres grup estaven a la cabina de tècnic veient com funciona aquest paper.

 

20/02/2019 Butlletí informatiu

Primera part

En aquesta primera part per tal d’activar els coneixements previs  de la part teòrica els vam preguntar si recordaven les 6W. Vam repassar l’estructura de la notícia i la diferència entre donar-les per ràdio i en paper. Un dels aspectes que els va copsar és la importància de la puntualitat del butlletí de notícies i com es marca sempre a unes hores determinades.

Tot seguit, els vam repartir unes notícies d’un butlletí de notícies desordenades i amb grups van estar reflexionant sobre com s’ordenaven aquestes. Després vam escoltar el butlletí i vam debatre a quines conclusions havien arribat i el llenguatge radiofònic, sintonies, veus.

Segona part

Els alumnes es van repartir les veus i vam anar a la nostra cabina de gravació per tal de gravar el butlletí.

27.02.2019 La crònica i el reportatge

Primera part de la sessió (activació de coneixements previs teòrics)

Com en totes les sessions activem els coneixements previs per mitjà de preguntes que els facin recordar la part teòrica que ja van fer a la matèria de català. Després en parlem de la diferència entre crònica i reportatge.

Segona part (ho practiquem)

Escoltem dues cròniques reals i els expliquem que amb el grups de treball que hi ha establerts des de la primera sessió han de convertir una notícia en una crònica de ràdio. Mentre feien aquesta feina els dos professors amb l’avaluació per observació véiem si estaven assolint els continguts explicats i quins parts necessitaven repassar. El fet de fer-los treballar amb grups cooperatius ens permetia explicar de manera més individualitzada allò que fos necessari. Un cop feta la feina, baixàvem a l’estudi de gravació.

06.03.2019 L’entrevista

Primera part, com sempre activació de coneixements previs i explicació de nous continguts. Vam remarcar com havien de ser les preguntes d’una entrevista, la importància de la música. Com a segona part d’aquesta mateixa sessió vam preparar una bateria de preguntes (cada grup feia les seves preguntes) destinades a dos convidats que teníem en la segona sessió: Josep Cabayol i l’ Adrià Bas, periodistes de renom en el territori català. Els vam acotar les preguntes en blocs, perquè els fos més fàcil redactar l’entrevista, ja que teníem poc temps. Per exemple, pel que fa al Josep Cabayol un grup buscava informació per fer les preguntes sobre la trajectòria professional de Cabayol, un altre sobre mitjans de comunicació, un tercer i quart grup: s’interessava pel Cabayol sensibilitzat amb ecologia, drets humans i feminisme.

 

13.03.2019 El debat

Primera part, com sempre activació de coneixements previs i explicació de nous continguts. Vam remarcar com havien de ser un debat a la ràdio i la diferència entre debat i tertúlia. Tot seguit, cada grup cooperatiu a partir d’un titular i de diferents posicions que havien d’adoptar van escriure el seu debat. La segona part de la sessió la vam dedicar a la gravació dels debats.

 

20.03.2019 Projecte final del nostre programa de ràdio

Comencem a preparar el projecte final que tindrà lloc el 29 de maig. Com que hem dedicat cada sessió anterior a parlar de les diferents seccions que tindrà el nostre projecte final i a fer pràctiques. En aquesta sessió havíem de triar el tema del programa i, a més a més, cada grup cooperatiu de quina secció (entrevista, butlletí, debat i reportatge) s’havia d’encarregar. Amb aquesta distribució de les sessions anteriors, tots els grups han pogut conèixer els diferents gèneres periodístics adaptats a la ràdio.

Un cop distribuïts les seccions per grups cooperatius, cada membre del grup s’havia d’escollir quina funció de l’equip humà que intervé en les gravacions se n’ocupava.

Com ja hem comentat altres vegades, la ràdio és un treball d’equip. Ésessencial que cada persona sàpiga quin paper té dins l’equip, i tingui moltclares les seves funcions. Si l’equip no s’entén a la perfecció, el programa nosortirà bé.

Dins un equip professional de ràdio, sempre hi ha d’haver les peces següents: presentador/director, subdirector/segona veu, productor, guionista/redactor i tècnic de so.

27.03.2019 Guió radiofònic

La setmana passada ja ens vam distribuir les feines que farà cada grup. Avui parlarem del guió, de com ha de ser el guió específic de cada secció, i quin format ha de tenir el guió de tot el programa en general. Recordeu que treballarem en grups, però per acabar fent un programa tots plegats. Per tant, hem de seguir les mateixes pautes, perquè sigui un guió que pugui entendre tothom.

L’estructura del guió sencer:

  1. Introducció general
  2. Seccions. Les seccions poden anar separades per una música, i cada una d’elles ha de tenir la seva mini introducció i el seu comiat.
  3. Comiat del programa.
  4. Crèdits

 

3.04.2019 Documentació i producció

Què vol dir fer producció?

Quan plantegem un programa de ràdio hem de comptar amb gent per entrevistar que ens ajudin a respondre les preguntes a les que volem donar resposta. Però abans que res, necessitem saber si podem disposar d’aquesta gent o no. La producció consisteix en fer les gestions necessàries per saber si els convidats que volem poden venir o no. En cas que ens diguin que sí, cada grup ja pot començar a documentar-se.

Per què necessiten documentar-se?

Per fer un bon programa de ràdio hem d’assegurar-nos que els alumnes estan molt ben informats del tema que estem tractant. Per això és bàsic avaluar si s’estan fent moltes preguntes, i intentar trobar les respostes -amb l’ajuda del professor-guia, per després, exposar-les als oients. Cada gènere radiofònic necessita una documentació específica, i diferent entre sí. No és el mateix documentar-se per una entrevista que per un informatiu.

 

13.04.2019 Documentació i producció

Continuem amb les tasques de documentació i producció. Cada grup cooperatiu té clar de quina manera ho han de fer segons les seccions:

Com ens hem de documentar per fer cada secció?

Tenim a l’abast una font d’informació molt gran: internet. Però no sempre tota la informació que circula per internet és fiable ni certa. Per això hem de saber contrastar tota la informació que trobem, per estar segurs que no ens estem equivocant, i saber buscar les fonts correctes.

INFORMATIU. Per fer un bon informatiu hem de buscar notícies relacionades amb el tema que tractem. Per saber si les notícies són certes, hem d’haver-les trobat almenys a tres mitjans diferents.

REPORTATGE. Per fer un bon reportatge hem de buscar moltes fonts diferents, i tenir molta informació sobre la taula per després seleccionar la que més ens interessi. Hem de trobar testimonis que expliquin el seu cas, notícies relacionades, reportatges, documentals, etc. Tot el que tinguem a l’abast.

ENTREVISTA. Hem de buscar tota la informació relacionada amb el personatge que entrevistarem. Encara que ens sembli informació poc útil, guardem-la. En una entrevista no sabem mai quan haurem de fer servir la improvisació, i val la pena saber el màxim de coses possibles, per tenir una conversa rica. Si la persona a qui entrevistem ens parla d’alguna cosa que no tenim al guió, ni en tenim ni idea, no podrem contra preguntar.

DEBAT. Hem de tenir tota la informació a favor i en contra del tema a tractar. És com si haguéssim de fer una entrevista, però amb més d’un entrevistat. És molt important anar seguint el que els ponents van dient, per poder corregir-los si s’equivoquen, o per anar contextualitzant el que diuen.

 

23.04.2019 Visita a Catalunya Ràdio

Vam destinar aquest dia per visitar Catalunya Ràdio i fer la gravació allí d’un possible butlletí de notícies. Aquí en teniu un exemple:

 

Butlletí informatiu (Catalunya Ràdio)

 

24.04.2019 Prova de gravació de seccions

Cada grup va fer una primera prova de gravació de secció per poder acabar enregistrant un programa complert.

 

Antonio Angulo, Noèlia Aranda i Eva Cotet

INSTITUT VILAMAJOR. Producte final. Projecte GEP: “El sistema financer en JOC” en llengua anglesa.

Aquest projecte d’aproximació al sistema financer comença a tercer de l’ESO dins de l’optativa d’emprenedoria, però és a quart de l’ESO en l’optativa d’Economia quan realment arribem a fer un anàlisi més acurat dels diferents elements que el composen:

Els bancs, els serveis i productes bancaris, l’estalvi, les inversions, les assegurances, the money, …

Els alumnes un cop acabat el bloc destinat a l’estudi del sistema financer, han de ser capaços de generar les fitxes d’un Memory per poder jugar amb els companys.

Les fitxes que s’han d’aparellar, han de ser frases curtes i coherents i una de les fitxes ha de contenir un verb i l’altre un adjectiu o una acció, aquestes frases es redacten íntegrament en anglès, ja que dins d’aquest bloc, la part que fem amb metodologia AICLE és l’apartat dels diners, The Money.

Els alumnes realment fan amb aquesta matèria una primera aproximació al sistema financer que fins ara estava fora de la seva realitat propera.

Aquesta aproximació al sistema financer comença a tercer quan els alumnes han d’investigar com pagar als comerços del poble i on poder treure diners, també han de cercar productes financers en una institució comarcal o provincial.

Els alumnes prenen consciència dels diferents tipus de pagaments i de la multitud d’entitats financeres que no coneixen.

A quart de l’ESO la immersió en la realitat és encara més potent ja que necessiten començar a entendre com el sistema financer forma part de les unitats familiars i de les entitats públiques.

Sense obtenir cap dada familiar (per preservar la intimitat) ens aproximem als pressupostos familiars, les necessitats, les preferències, les despeses, l’estalvi, les inversions,els deutes, els mitjans de pagament, entre altres conceptes que fins ara estaven fora del seu abast. El feedback dels alumnes és molt significatiu ja que alguns veuen com se’ls obre la porta a poder mantenir una conversa en l’escenari adults amb coneixement i criteri, la qual cosa els genera molta satisfacció.

També s’inicia una activitat sobre pressupostos generals d’alguna entitat pública (estatal, autonòmica o local) on poden observar que existeixen partides financeres significatives. Als alumnes els sorprèn molt veure que les entitats públiques també recorren a l’endeutament ja sigui amb l’emissió d’emprèstits o utilitzant fons del sistema financer. Aquesta activitat té continuïtat en el següent bloc de macroeconomia en l’apartat dels comptes de l’Estat.

Els ha sorprès veure l’estructura d’uns pressupostos generals, les partides i els imports i hem estat comparant diferent ens locals de la comarca.

Tot plegat ha sigut una experiència enriquidora i gratificant per a tots els participants fent ús de la llengua anglesa.

Mayte González

INSTITUT VILAMAJOR. Producte final. Projecte GEP: “Fira científica” en llengua anglesa.

El passat 28 de maig els alumnes de 3r d’ESO, dins la matèria de Física i Química, van preparar la fira científica en el marc del Dia de la Ciència per als alumnes de 1r d’ESO fent ús de la llengua anglesa en el marc del Projecte GEP del centre.

Aquest projecte es duu a terme al llarg de 3 setmanes i consisteix en l’elecció d’un experiment, elaboració del guió pertinent per dur-lo a terme, dissenyar el cartell explicatiu en llengua anglesa i exposar-lo en una paradeta de la fira científica perquè els alumnes de 1r d’ESO puguin avaluar-lo.

Cada paradeta de la fira contenia el cartell científic en anglès, on s’indicava el nom de l’experiment i el material, finalment l’explicació científica del fenomen observat.

Els joves científics van realitzar una demostració en directe de l’experiment, acompanyada d’una explicació del fenomen perquè els alumnes de 1r d’ESO poguessin entendre i explicar utilitzant les seves pròpies paraules el que estaven observant.

Va ser una jornada on tots van poder gaudir d’una manera molt propera de la ciència, aprenent el funcionament d’alguns fenòmens espectaculars fent ús de la llengua anglesa i compartint una estona amb els companys i companyes d’altres cursos.

Laura Vicente i Noèlia Teruel.

INSTITUT VILAMAJOR. Metodologia. Projecte GEP: “Vine i Explica’ns” en llengua anglesa.

Per tal de fomentar l’ús de l’anglès al centre, més enllà de les classes reglades, es va proposar a les famílies la seva participació. La idea era fer xerrades sobre temes diversos comptant amb la col·laboració dels membres de la comunitat educativa, ja que estem en un entorn social i cultural molt ric i amb famílies molt implicades amb el centre.

En la reunió d’inici de curs, els tutors van donar una fitxa als pares i mares per omplir si volien participar en el projecte. Se’ls proposava venir a explicar la seva experiència personal en 3 àmbits possibles: experiències acadèmiques/professionals, vitals i lingüístiques.

A partir de les fitxes es va fer un buidat de les propostes, vàrem decidir començar el projecte només en dos cursos. Per una banda, a 2n d’ESO perquè hi ha un nombre important de familiars que es van oferir i, per altra banda, a 4t d’ESO per poder treballar l’orientació (els itineraris formatius i professionals).

Excepte la taula rodona d’orientació de 4t d’ESO, que es va portar a terme amb 5 persones, la resta de xerrades es va fer en anglès en el grup classe.

A continuació resumim com es van desenvolupar les diverses sessions.

Xerrades a 2n d’ESO

2n A i 2n E. La mare del Nicolas va venir a explicar la seva experiència que des de jove va anar a estudiar i, després, treballar en diferents països. L’experiència de viure en diversos llocs i les seves anècdotes.

2n B. La mare del Lucas va explicar que havia treballat a Anglaterra i actualment encara utilitza l’anglès a la feina ja que treballa en una empresa catalana que ven paracaigudes a diversos països. Fins i tot va portar un paracaigudes perquè els alumnes el poguessin veure.

2n C i 2n D. La tieta de la Ruth ens va explicar que havia viscut a Anglaterra. Va anar-hi a estudiar i s’hi va quedar a treballar. La seva feina era (i continua essent) amb persones que han perdut alguna extremitat i porten una pròtesis. A més va portar algunes de les pròtesis i sensibilitzar sobre aquesta problemàtica.

Els alumnes han valorat molt positivament les xerrades. Tots han entès el missatge bàsic en anglès. També cal dir, que si calia, el professor els ajudava a comprendre algunes paraules. Entre les idees per millorar el projecte el curs vinent els alumnes van proposar que l’activitat es fes en grups reduïts.

Xerrades a 4t d’ESO

A 4t d’ESO van venir dues mares que han viscut i treballat en països anglòfons i encara ara utilitzen l’anglès en la seva feina. Ambdues han explicat en anglès la seva feina i la seva experiència de treballar en un altre país.

Donat que a 4t d’ESO s’aprofundeix molt en l’orientació acadèmica i professional, també hem valorat que els joves puguin escoltar experiències laborals internacionals.

4t A, B i C. La mare de la Mar que treballa en projectes d’investigació aeroespacial, va explicar el projecte de construcció d’una nau espacial i el treball d’equip amb científics de diversos països del món.

4t D. La mare de l’Eudald que treballava com a correctora i traductora, va explicar algunes de les novel·les que ha traduït i van poder experimentar les dificultats de traduir un fragment real d’una novel·la.

Des del punt de vista dels alumnes va ser una experiència positiva. La majoria van ser capaços de seguir les explicacions en anglès sense problemes i, pocs, van necessitar ajut per comprendre. Alguns van ser capaços de fer les preguntes en anglès.

Els professors implicats en el projecte considerem que han sigut sessions molt interessants ja que han situat l’anglès en un context pràctic. És una manera de treballar la comprensió oral amb persones que no són habituals a l’institut, i a més té gràcia que siguin familiars dels alumnes.

Va ser una experiència per poder comprovar que l’expressió oral no cal que sigui perfecta per poder fer-se entendre, però és la clau per poder comunicar-se i «anar pel món» . A la vegada es van poder fer conscients de que com més es fa servir una llengua més fluida és l’expressió i per tant cal aprofitar tots els espais per poder practicar-la.

Creiem que l’experiència ha estat molt positiva tant per les famílies com pels joves, com pels professors. És una manera de potenciar el sentiment de comunitat educativa i l’ús de l’anglès al centre.

Esperança Roca i Maria Tallà

 

 

INSTITUT VILAMAJOR. La veu de l’alumnat. Projecte Solidaritat.

No és el mateix que veure-ho per la TV…

Els alumnes de 2n d’ESO de l’Institut Vilamajor, dins de l’Espai tutoria, desenvolupen un projecte sobre la solidaritat. Una part d’aquest consisteix en conèixer diferents ONG i les iniciatives que desenvolupen. Cada grup d’alumnes tria una opció diferent, investiga, prepara una presentació per a la resta de companys i un cartell per penjar a la seva aula. A més, han tingut la visita d’una d’elles: Proactiva Open Arms. Finalment, es va organitzar un esmorzar solidari, organitzat pels alumnes, on la recaptació va anar destinada a Proactiva Open Arms.

Hem realitzat una entrevista a tres d’aquest grups i els hem preguntat per l’experiència. Se’ls ha preguntat diferents punts. Molt breument les seves respostes van ser:

  • L’ONG triada

El primer grup va triar a l’Associació Violeta, el segon a el projecte Còmic Relief, i el tercer grup entrevistat va triar als  Amics de la gent gran.

  • La tasca que desenvolupa

L’Associació Violeta lluita contra la violència de gènere, el segon projecte és una jornada de solidaritat al Regne unit per la lluita contra la pobresa i la desigualtat i finalment, la darrera ONG acompanya la gent gran.

  • El motiu pel que l’han triada

Tots els alumnes coincidien, amb matisos,  en que són temes molt importants, com el primer, o bé que els hi va sorprendre la magnitud de la jornada, o el record de la seva gent gran.

  • La feina que van desenvolupar

Aquí, tots van explicar, gairebé de la mateixa manera, com havien fet la seva presentació i el cartell. Preguntats sobre la reacció del seus companys i la seva pròpia davant d’aquesta presentació, no va haver-hi resposta. “Normal” diu una de les alumnes. És a dir, estan molt acostumats a fer aquest tipus de treball i no ho valoren prou.

Com a part del projecte van assistir a una xerrada en el centre per part d’un voluntari d’Open Arms. Aquí, sí que tots estaven molt contents i la valoraven molt positivament.

  • L’opinió i les propostes de millora

Aquí, va ser on més enriquidores van ser les entrevistes als alumnes. Ariadna ens diu que “si no s’explica i es visualitza la violència de gènere no s’és conscient i el problema creix”. Gisela ens diu que “les ONG no son només per immigrants i que n’hi ha moltes més” La Joana conclou que “nosaltres som el futur (…) no som tan nens i podem aportar alguna cosa”. Ariadna acaba l’entrevista demanant més xerrades per conèixer més problemàtiques.

El segon grup comença dient que la jornada que han estudiat els va sorprendre molt, i com a proposta de millora demanen més xerrades d’altres temàtiques perquè, com diu la Irene, se senten importants i que poden ajudar.

Finalment, el darrer grup va valorar també molt positivament la feina feta i la xerrada. L’Albert ens diu “no és la típica (animals) i fan feina important”. Open Arms els va impactar perquè con diu l’Albert “no és el mateix que veure-ho per la TV (…) a la TV desconnectes, perquè sempre és el mateix ”.  Com a proposta de millora proposen fer un esmorzar solidari al mes, com a mínim, i destinar els diners a diferents causes.

Fede Veguillas