La reunió del 21 de febrer ens ha fet reflexionar sobre la complexitat de trobar una pregunta que realment sigui motivadora i generi l’esperit de descoberta en l’alumnat. Inicialment les preguntes que ens sorgien no eren prou “originals” i estaven allunyades a la vida quotidiana dels nens i les nenes.

Finalment hem trobat la solució i això ens ha obert un ventall d’idees per seguir treballant durant la següent sessió. A partir del menjar que porten els nens per esmorzar averiguarem de quina localitat i de quina comarca prové cada un dels aliments. D’on ve el fuet del teu entrepà/ iogurts que ens donen al menjador?
Són productes d’origen català i, per tant, ens facilita la posterior connexió amb el treball més profund de les comarques de Catalunya.

A partir de productes alimentaris que es consumeixen a l’escola o que consumeixen les famílies, es cerca el lloc de fabricació d’aquest aliment; és així que comencem a parlar del concepte de comarca i dels sectors econòmics.

Per arribar a comprendre per què a una regió s’hi desenvolupen determinades activitats econòmiques cal tenir en compte, prèviament, els factors condicionants: extensió del territori, característiques del relleu, hidrografia, climatologia, demografia, interrelació entre diferents sectors econòmics, vies de comunicació, tradició històrica, etc.
Totes aquestes qüestions van sorgint gradualment: a mida que cerquem resposta a una pregunta se’n generen de noves.

Per tant i enconclusió, hi ha una relació prou sòlida entre la pregunta inicial i el projecte.

Una de les primeres sessions es dedica a explicitar els coneixements previs dels alumnes sobre l’aliment que ha originat l’interès inicial, sobre les qüestions relacionades amb la seva fabricació i sobre la comarca productora. En aquesta sessió sorgeixen altres productes catalans i s’amplia el focus a tota la comunitat autònoma. A continuació, se’ls demana un petit treball de recerca amb l’ajuda de la família sobre quins altres productes s’elaboren a Catalunya ja siguin alimentaris o d’altre tipus i ubicar en el mapa el municipi i comarca on es fabriquen.

A sessions posteriors es distribueixen els alumnes en grups petits i se’ls anima a plantejar-se preguntes i qüestions que els agradaria saber sobre alguna comarca i sobre quines activitats econòmiques s’hi desenvolupen.

Sovint els alumnes s’interessen per una comarca determinada per motius personals; per exemple, perquè la seva família prové d’aquella comarca, perquè hi van sovint o hi han anat recentment, perquè són consumidors d’algun producte fabricat en aquella zona, etc.

A més, durant la realització del projecte sorgeixen curiositats i preguntes per part dels alumnes que no s’havien previst. En aquests casos, se’ls dona la llibertat d’investigar aquell aspecte que vulguin saber i se’ls ajuda a trobar la informació i a fer.ne el posterior tractament.

Sovint els alumnes s’interessen per una comarca determinada per motius personals; per exemple, perquè la seva família prové d’aquella comarca, perquè hi van sovint o hi han anat recentment, perquè són consumidors d’algun producte fabricat en aquella zona, etc.
Els continguts de les diverses àrees que contribueixen al projecte són dades i informacions reals que en ocasions requereixen contactar amb alguna entitat per demanar informació. ( No s’ha fet però seria interessant ).

Les àrees implicades en aquest projecte són coneixement del medi natural i social, matemàtiques, llengua catalana i l’àmbit artístic ( música i plàstica ). Les mestres implicades es coordinen setmanalment per planificar la presentació dels continguts i les tasques a fer. Se seleccionen els continguts propis de cada àrea per a treballar-los en el context d’aquest projecte. Es preparen materials en diferents suports, es cerquen fonts d’informació fiables i es dissenyen activitats i dinàmiques diverses.