El procés…

Els alumnes són lliures de buscar a diferents fonts bibliogràfiques però se’ls anima a consultar les webs següents que han estat revisades prèviament per les mestres per comprovar la compleció de les dades:
Enciclopèdia.cat
idescat.cat
portaldecatalunya.cat
ikarakorum.com ( mapes imprimibles )
serbal.pntic.mec.es/ealg0027/mapasflash.htm ( jocs interactius de les comarques i el relleu )
google maps

Com es relaciona la nova informació amb els coneixements previs
Abans de la recerca, es comproven els coneixements previs dels alumnes. Alguns tenen coneixements més elaborats i altres menys, per tant, estan a punts de partida diferents.

A l’aula se’ls explica quina serà la tasca a realitzar i per tant, quina informació hauran de buscar per poder-la fer. Abans de buscar la informació se’ls planteja la tasca i se’ls demana que la realitzin parcialment fins allà on en sàpiguin; fins i tot alguns s’aventuren a anticipar possibles solucions ( hipòtesis ). Convidem els alumnes a fer les seves pròpies hipòstesis de per què les coses són com són. D’aquí se’n desprenen els seus coneixements previs sobre el tema i es crea una motivació per a la recerca. Així, quan busquen la informació, en realitat, estan comprovant les hipòtesis fetes a classe i alhora l’amplien en relació al que ja sabien.

A la següent sessió, després d’haver fet la recerca a casa, posen en comú la informació i, per tant, consideren que han trobat resposta als problemes plantejats a classe, en aquetses sessions manifesten molt interès a compartir les seves conclusions amb els altres.

Es comprova a la classe si els coneixements previs i les hipòtesis eren encertades, primer comparant els seus resultats amb altres companys, consultant les fonts anteriorment esmentades en el moment i, si cal, projectant la informació a la PDI.

Sovint tenen coneixements previs que fan referència a fets però els manca saber els motius o causes que provoquen aquests fets i les diverses perspectives que hi pot haver en l’anàlisi de l’entorn.

Com es relacionen i sistematitzen els resultats que van obtenint els alumnes per crear coneixement?
Des de diverses àrees es presenten continguts necessaris per al desenvolupament del projecte. El treball sistemàtic de diversos continguts es fa des de les altres àrees per tal que els apliquin quan sigui necessari al llarg del projecte.

Pel que fa a la competència matemàtica:
Es fa un treball sistemàtic de la numeració i càlcul (amb l’arrodoniment adient ) de nombres de fins a 7 xifres. Es plantegen exercicis i problemes matemàtics en context del projecte i també descontextualitzat per a assolir l’habilitat matemàtica necessària.
Es fa aquest treball sistemàtic de la numeració i càlcul per aplicar-lo a l’anàlisi demogràfic en termes de nombres d’habitants a diferents comarques treballades.

Pel que fa a la Competència d’aprendre a aprendre, l’autonomia i iniciativa personal , Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic,
Competència comunicativa lingüística i audiovisual
i Tractament de la informació i competència digital
Recerca d’informació
Un cop els alumnes coneixen diferents fonts fiables d’informació diferents entre elles depenent del tipus d’informació requerida i, atenent al context, poden cercar diferents temes de la mateixa categoria amb autonomia i de forma competent. També aprenen a recórrer a fonts en diferents suports: ordinadors, tauletes, llibres monogràfics, articles divulgatius i enciclopèdies.
En el cas de plantejar recerca en contextos semblants, els alumnes poden transferir les habilitats treballades per a la nova consulta.

La informació literal de la font ha de ser tractada. S’aboca a una graella, es reformula en forma de mapa conceptual, se’n fa un resum, etc. Aquestes estratègies estan descrites a continuació i a mida que es van repetint, els alumnes les fan seves i les transfereixen a altres situacions.

Estratègies per a la comprensió, anàlisi, interpretació i reformulació de textos:
Contextualització del text.
Observació de l’estructura a partir dels títols, subtítols i imatges.
Primera lectura i posteriors lectures del text.
Fragmentació del text en paràgrafs més curts i reformulació de la idea principal.
Utilització de la tècnica del subratllat.
Observació del lèxic no conegut. Deducció pel context, recórrer a la semàntica
per a la deducció del significat i consulta a diccionaris en diferents suports.
Elaboració d’un mapa conceptual.
Elaboració del resum del text ( per escrit o oralment ).

Se sistematitzen continguts específics de l’àrea de medi a partir del treball sistemàtic amb mapes i jocs interactius. Els alumnes fan seus aquests recursos i els fan servir més enllà de l’aula.

A partir d’anteriors treballs amb suport audiovisual ( iPad ) utilitzen el llenguatge audiovisual per elaborar una presentació interactiva en format “KeyNote”. Aquesta presentació té un objectiu final significatiu: servirà per enquestar els visitants el dia de la Fira Comarcal.
La utilització de les tauletes i del seu programari és molt intuïtiu i els alumnes adquireixen les habilitats necessàries amb rapidesa. A més, en aquest cas, es van donar les instruccions de com fer la presentació i les eines de l’aplicació “KeyNote” a un grup reduït d’alumnes i aquests les hi ensenyaven a algú altre i aquest alhora li ensenyava a algú altre fins que tots adquirien el coneixement requerit per fer la presentació proposada. Aquesta manera de transmetre instruccions és molt eficaç perquè els alumnes aprenen millor quan la informació prové d’un igual. Això és degut, d’una banda, a una millor disposició emocional quan l’ensenyant és un company i, d’una altra, al fet que els esquemes mentals, codis i estratègies dels nens són més semblants entre ells més que no amb els d’un adult.

Com s’autoregulen els alumnes?
La temporalització de la presentació de les tasques, la dedicació horària, etc. es consensua amb els alumnes a partir de les necessitats explicitades a les estones/ espais de debat, avaluació, etc. Però a més, a nivell intern de grups, els alumnes s’autogestionen i fan la seva pròpia temporalització: pacten qui fa cada tasca, pacten en quins espais la faran fora de les sessions de classe ( a casa, a la biblioteca escolar, etc. ).
Aquesta autoregulació es tracta també a la sessió de control del procés ja que d’una banda és molt positiu per a la seva autonomia però d’una altra, genera en ocasions, conflicte entre els membres del grup.
Escolten l’avaluació que li fan els altres companys. Es fa debat-reflexió a partir d’això i el propi alumne i els seus companys proposen canvis si convé.

Com documenten el propi procés de producció?
Els alumnes tenen una llibreta on prenen apunts en brut, fan esquemes, resums, escriuen lliurement a mode de diari els continguts o impressions ( “Què he après avui”), dibuixos, planifiquen seqüències, apunten preguntes, etc. i en paral·lel passen a net allò que els servirà per a l’exposició de la Fira Comarcal per tenir només la informació resum que necessitaran per a aquell dia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *