Avaluació del projecte “Som el que mengem”

Per nosaltres la part més important de l’avaluació és la regulació dels aprenentatges. És per això que al inici dels blocs d’aprenentatge es comuniquen els objectius als alumnes i al final es dedica una sessió a activitats de regulació que impliquen una reflexió sobre els propis errors i aprenentatges. És en aquest punt on la carpeta d’aprenentatge pren més importància.

Després de l’experiència d’aquest projecte ens hem adonat que aquesta metacognició dels aprenentatges els hi costa molt i per això de cara al proper curs ens plantegem diversificar els llenguatges per a que sigui més proper i motivador: vídeo, audio, conversa,… UN altra cosa que volem canviar és el suport de la carpeta d’aprenentatge ja que el Google Sites no ens acaba d’agradar de cara a estructurar les evidències d’aprenentatge.

En la fotografia adjunta podeu veure els criteris de qualificació i en aquest enllaç l’informe que s’entrega a les famílies.

Formació treball per projectes Institut Torrent d Alous Presentacions de Google

Que en fem amb tot allò que hem investigat?

Durant tot el procés ha hagut un acompanyament i observació acurat de la feina que anava fent cadascú en forma d’un dossier comú on s’anava registrant la informació obtinguda per a desprès traslladar al dossier, mural, etc… en ser grups petits ha estat fàcil fer un retorn de tot el procés als alumnes i s’han pogut fer les valoracions en contacte directe amb l’alumnat.

Igualment els mateixos han pogut valorar certes coses sobre el procés i el que ha representat per a ells de manera individual mitjançant un qüestionari.

  1. Què és el que més t’ha agradat de fer un projecte?
  2. Què creus que, com a mestres, hauríem de tenir en compte per posar-vos la nota del projecte?
  3. Què és el que més t’ha costat?
  4. Consideres que has après poc, normal o molt?

Perquè? (pots posar un exemple si vols)

  1. Si t’haguessis de posar una nota essent 1 (la més baixa) i 10 (la més alta) quna et posaries?

Perquè?

  1. Què hauries canviat a l’hora de fer el projecte si tu haguessis el mestre o la mestra?

Producte final

El producte final en aquest projecte ha estat bàsicament recollir la informació en diferents suports o formats que els alumnes de diferents maneres han compartit amb els companys, companyes, mestres i famílies en forma de dossier, mural i en alguns casos també exposició oral on han tingut l’oportunitat de compartir allò recollit als dossiers i murals.

Aquesta exposició oral (segons els casos perquè s’ha respectat allò que als alumnes els feia sentir més còmodes) ha estat encaminada principalment a respondre a la pregunta generadora, “pregunta-guia” o tesis inicial de la qual va partir el projecte.

Implementació

Des de el començament l’accés a la informació ha estat molt divers i flexible. S’han fet servir recursos de tot tipus. En qualsevol cas hem optat per oferir tota mena de fonts des de les més tradicionals fins a les més “tecnològiques” (internet).

Per començar a buscar resposta de les tesis inicials sorgides dels coneixements previs que els alumnes tenien i que son les que les han motivades, es van oferir llibres de la biblioteca municipal i una selecció d’articles o textos que podien respondre a les tesis inicials des de diferents perspectives o parcel·les de coneixement. Les estones de cerca d’informació van ser eminentment a l’escola i en alguns casos i per decisió pròpia de cadascun dels grups van dedicar estones fora de l’escola però des de l’escola vam oferir l’accés a la informació i els recursos de manera igualitària.

A mesura que s’ha avançat en la investigació, i, a partir de les estones de revisió i reflexió de grup ha permet als alumnes anar configurant els nous camins a seguir eliminant o generant nous itineraris tenint sempre en compte el mapa inicial on van anar situant les tesis proposta en funció dels seus coneixements previs.

Per a documentar el procés de producció propi els alumnes, durant la fase d’organització, van dedicar una sessió a decidir de quina manera volien recollir tot allò que configuraria la part documental del projecto. D’aqueta manera van tenir total llibertat per triar el format, suport i naturalesa dels continguts. Alguns van triar fer murals i altres un dossier il·lustrat amb fotografies, etc…

 

Com ho hem fet?

La temporalització del projecte ha abastat unes 4 setmanes dedicant unes 4 hores setmanals (més o menys en funció de les necessitats de cada grup) a final del tercer trimestre.

A partir de configurar amb el grup classe el mapa amb les diferents incògnites o tesis vam deixar llibertat a l’hora d’organitzar-se per fer desenvolupar-lo, individual, parelles, petit grup. L’assignació de tasques ha estat un fet amb poca transcendència ja que el nombre màxim d’alumnes per grup ha estat de 4 alumnes i no ha revertit cap mena de conflicte.

A nivell metodològic sempre s’ha seguit el mapa fet inicialment a la pissarra general de l’aula però els alumnes van decidir fer un registre individual del mapa per tal de tenir-ho present.

Tota la feina portada a terme per cada grup ha tingut moments de posada en comú en funció de com anàvem responent a les diferents incògnites per tal de veure com avançava cada grup en la investigació i així revisar o marcar noves fites. Així mateix durant aquests moments de reflexió – revisió i per tal de afavorir la tasca de reflexió s’han plantejat activitats a nivell de grup-classe en les que cada grup aportava la seva solució o proposta i amb la valoració de totes hem arribat al consens trobant així el camí per continuar la investigació. Els moments d’inflexió han estat fomentats pels mestres responsables dels projectes sempre generant preguntes que permetessin a l’alumnat generar respostes i arribar a conclusions de manera completament autònoma.

Com hem començat?

A l’Escola Roser Capdevila hem encetat dos mini projectes a 6è de primària. En tots dos casos es va acordar deixar lliure la proposta mitjançant la formulació de preguntes que responguessin d’alguna manera a inquietuds dels propis alumnes.

El tema a estat triat a partir d’una pluja d’idees, que en ambdós casos ha estat un context real, en un cas ha estat la relació – comunicació amb animals domèstics (els gossos)  i l’altra  la presència de les piràmides en diferents cultures a la llarg de la història de la humanitat fins a l’actualitat: construcció, permanència, simbolisme, etc… i    finalment es van vehicular en forma de pregunta generadora de coneixement a partir de la qual es va iniciar la investigació.

            – Perquè no poden parlar els gossos?

            – Perquè existeixen les piràmides?

Enguany el treball dels continguts que pertanyen a les diferents àrees han sorgit segons ha anat avançant el desenvolupament del projecte. Han abastat principalment les àrees de Coneixement del medi, llengua, matemàtiques i educació artística en el cas de “perquè no poden parlar els gossos? i Coneixement del medi social, matemàtiques, llengua, matemàtiques i educació artística en el cas de “perquè existeixen las piràmides?

Ens hem adonat que un cop triada la “pregunta generadora” calia fer una mena de mapa de preguntes o tesis inicials que marquessin un mica el camí inicial i els diferents aspectes que sobre els que els alumnes havien d’investigar.

EL NOSTRE HORT ESCOLA PERICH I VALLS

El projecte l’està portant a terme el grup de 1r de la nostra escola, Joan Perich i Valls.

Per avaluar ens basem en l’observació directa del dia a dia, en la recollida d’informació dels treballs realitzats. Hem fet alguna rúbrica, hem treballat en parelles i petit grup, i cada activitat ens ha portat a una avaluació diferent segons l’objectiu que tenia.

Els interessos, la motivació i les vivències del dia a dia ha anat reconduint una part del projecte.

L’anàlisi de dades ha anat marcant el desenvolupament del projecte.

Els alumnes intervenen en l’avaluació a partir de converses espontànies i immediates. A més, s’han realitzat algunes rúbriques per a què ells es puguin avaluar en determinats aspectes del projecte.

Tenim evidències que els aprenentatges han estat significatius perquè, en molts moments espontanis, els alumnes parlen d’aspectes del projecte amb sentit i encert, transferint els seus coneixements a altres contextos.

QUÈ HE APRÈS SOBRE LA PREPARACIÓ DEL TERRENY

AUTOAVALUACIÓ INVESTIGADORS

VALORACIÓ FINAL

 

 

El nostre HORT ESCOLA JOAN PERICH I VALLS

El projecte l’està portant a terme el grup de 1r de la nostra escola, Joan Perich i Valls.

La informació ha estat regulada per part de la tutora, i ella ha tingut assessorament sempre que han sorgit entrebancs o dubtes al llarg del procés per part d’uns experts en el tema de l’hort.

També s’ha demanat als nens/es que cerquessin informació a partir d’uns textos triats per la mestra i adequats a la seva edat.  Els alumnes han hagut de triar les paraules clau per a elaborar murals.

Cada vegada que s’introdueix nova informació es recorden els coneixements treballats, i sempre s’explicita la connexió entre un coneixement après i el que es pretén aprendre.

Totes les vivències han quedat representades de formes diferents: dossier de treball, murals, entrades al bloc, lapbook, article per la revista de l’escola…

Cliqueu a l’enllaç per veure el  resum del projecte.