LA VOLTA A LA TERRA AMB L’ADRIÀ – presentació del projecte

QUI ÉS L’ADRIÀ?

  • Exalumne de l’escola
  • Fa la volta al món des de fa 3 anys.
  • Ens permet el feedback vivencial i motivador.
  • Experiències reals i no entorns ficticis.
  • Els alumnes poden fer el seguiment a través de la web
  • El projecte evoluciona a mesura que l’aventura de l’Adrià avança. És un projecte obert.  

Resultat d'imatges de adrià homs

EL PROJECTE:

VISITA INICIAL: VISITA ADRIÀ

  • ACTIVITAT INICIAL
  • MOTIVACIÓ DELS ALUMNES
  • CADA ALUMNE ESCULL QUÈ VOL INVESTIGAR/APROFUNDIR

PRIMERA PART DEL PROJECTE: TREBALL D’INVESTIGACIÓ 

  • CADA ALUMNE/GRUP REALITZA EL SEU PROPI GUIÓ A PARTIR D’ALGUN ASPECTE MOTIVADOR
    • ILLA DE PASQUA
    • Quins són els trens més llargs del món?
    • Per què a Zanzíbar hi ha marees?
    • Com es van construir els moais?
  • GUIÓ ACORDAT ENTRE:
    • Alumne
    • feedback Adrià
    • Mestre

SIM-170037317050914580_0001

  • RECERCA D’INFORMACIÓ: ajustem l’ajuda a les necessitats de cada nen:
    • Alguns recerquen de manera autònoma
    • Altres els ajustem els llocs on recercar la informació
    • A alguns fins i tot els donem el guió elaborat
    • Elaborem una pauta d’orientació comuna de com ha de ser una bona presentació.

PRESENTACIONS ORALS:

  • AVALUACIÓ PER PART DELS ALUMNES A PARTIR D’UNA RÚBRICA
  • GENERACIÓ DE NOVES PREGUNTES PER PART DELS COMPANYS DE CLASSE.
  • REFORMULACIÓ/AMPLIACIÓ DEL TREBALL.

 

SEGONA PART DEL PROJECTE: COM ÉS EL TEU PUPITRE?

  • A TRAVÉS DE VÍDEOS DOCUMENTALS
  • PARTIM DE MATERIAL REAL I NO FICTICI
  • GENERA MÚLTIPLES PREGUNTES ALS ALUMNES

 

ELS VÍDEOS DOCUMENTALS ENS PERMETEN: 

  • TREBALLAR LA GEOGRAFIA MUNDIAL
  • COMPRENSIÓ ORAL – visionem els reportatges i en debatem.
  • EXPRESSIÓ ESCRITA – elaboració d’un reportatge escrit per part de cada alumne basat en una pauta d’orientació.
  • SORGEIXEN PREGUNTES RELACIONADES AMB ELS REPORTATGES:
    • PER QUÈ TENEN DIFERENTS TONS DE PELL? – esclavitud
    • QUINS SÓN ELS PAÏSOS MÉS POBRES? – geografia
    • PER QUÈ PARLEN PORTUGUÈS O ESPANYOL? – colonialisme
    • QUANTES PERSONES VIUEN A L’AMAZONES? – percentatges
    • D’ON VÉNEN ELS PRODUCTES QUE COMPREM? – estadística
    • SÓN POBRES ELS NENS DE TIPISCA? – valors, concepte ric/pobre

LA CLOENDA DEL PROJECTE

  • VISITA DE L’ADRIÀ
  • INTERCANVI DE IMPRESSIONS RESPECTE AL TREBALL QUE HEM ANAT REALITZANT AL VOLTANT DE LA SEVA AVENTURA.
  • … OBERTURA DEL TREBALL A ALTRES CURSOS O A LES FAMÍLIES

EL PROJECTE VIST DES DE DINTRE: 

ELS OBJECTIUS QUE ENS PROPOSEM:

  • TREBALLAR COMPETENCIALMENT: potenciar el treball de competències en comptes del treball de continguts.
    • Competència comunicativa lingüística i audiovisual
    • Competència artística i cultural
    • Competència del tractament de la informació i competència digital
    • Competència matemàtica
    • Competència d’aprendre a aprendre
    • Competència d’autonomia i iniciativa personal
  • CANVI METODOLÒGIC basat en el treball globalitzat.
  • CONFLUÈNCIA MOTIVACIÓ ALUMNAT/CURRÍCULUM

L’AVALUACIÓ: 

  • L’avaluació suposa un gran repte perquè combina la qualitativa amb la quantitativa.
  • Combinem l’autoavaluació, l’avaluació entre alumnes i l’avaluació individual.
  • És contradictori el sistema d’avaluació que ens demana avaluar de manera fragmentada: llengua, medi, matemàtiques,… quan intentem treballar de manera transversal i global.

EL PAPER DE L’ALUMNAT:

  • Els alumnes tenen un paper protagonista.
    • A través dels seus interessos o preguntes els hem generat activitats per aconseguir treballar les competències que ens interessava treballar. GENEREN LA PREGUNTA I FAN LA RECERCA.
    • Després de la investigació són els que PREPAREN LA  INFORMACIÓ  I LA TRANSMETEN als companys.
    • S’AVALUEN: a ells mateixos o als companys.
    • I finalment són els que GENEREN NOUS DUBTES per seguir investigant.

EL PAPER DEL MESTRE:

  • PRESENTACIÓ DEL PROJECTE: és la mestra qui fa la presentació de l’Adrià i els anima a investigar a partir de les aportacions d’aquest.
  • DURANT ELS TREBALLS D’INVESTIGACIÓ dóna l’ajut ajustat a les necessitats de cada alumne.
  • DURANT LA SEGONA PART (VÍDEOS) proposa reptes als alumnes i sobretot, selecciona de les idees que van sortint, aquelles que se’n pot extreure més “suc” i poden esdevenir un treball més global i ajustat al nivell dels alumnes.
  • AJUDA A PREGUNTAR-SE als alumnes més que no pas dóna respostes.

COORDINACIÓ/AGRUPAMENTS,…

  • Feedback amb l’Adrià
  • Diferents agrupaments. Hem potenciat molt les activitats orals.
  • Ha mancat obrir el projecte al centre/famílies.

PUNTS FORTS: 

  • MOLTA MOTIVACIÓ per part dels nostres alumnes.
  • FEEDBACK
  • PROJECTE EN UN CONTEXT REAL I ACTUAL.
  • TREBALL GLOBALITZAT. Trencament amb els horaris, les matèries, … que era el que se’ns demanava a nivell d’escola.

PUNTS FEBLES:

  • NECESSITAT DE SELECCIÓ per part del mestre. No podem acceptar treballar-ho tot.
  • DIFICULTAT D’ESTABLIR LÍMITS a l’hora de decidir FINS ON investigar o COM investigar determinats temes.
  • NO OBERTURA DEL PROJECTE fora dels límits de l’aula.
  • AVALUACIÓ. Treballem de manera global però no sempre sabem avaluar de manera competencial.
  • POC RECULL D’EVIDÈNCIES I REGISTRE D’INFORMACIÓ.

QUÈ HEM NECESSITAT PER TREBALLAR AIXÍ?

  • Invertir el procés: són els alumnes els que proposen i nosaltres els que facilitem eines que els ajudin en el seu procés d’investigació.
  • Treballar dia a dia. Oblidar-nos de programar amb antelació i seguint una programació rigorosa! Hi ha d’haver lloc per a la improvisació.
  • Reduir la quantitat i (intentar) augmentar la qualitat.
  • Tenir clar que treballem unes competències i no pas uns continguts.
  • I tenir ganes de millorar…. i sobretot, d’equivocar-nos i rectificar.

 

COM AVALUEM?

Durant el projecte l’avaluació ens ha suposat tot un repte:

Hem aconseguit, si més no aquesta és la nostra impressió, fer un projecte globalitzat. Aquest era de fet un dels nostres principals objectius, iniciar-nos en el treball globalitzat.

A l’hora d’avaluar, però, ens hem trobat amb diversos dilemes:

  • Per una banda, comencem a treballar de manera globalitzada fent que una mateixa activitat tingui elements propis de llengua, matemàtiques, medi social, medi natural, valors, etc. Com podem parcelar una realitat que és global? 

Això ens duu a un embolic important a l’hora de registrar les evidències o els aspectes relatius a cada una de les matèries perquè totes formen part d’una mateixa activitat. Pensem doncs que hauríem de poder fer unes avaluacions molt més obertes i no tan emmarcades en unes matèries concretes i tancades.

Pel que fa als tipus d’avaluació que hem utilitzat, n’hem fet servir diversos:

  • Avaluació individual.
  • Avaluació entre companys.
  • Avaluació a un company a través de rúbrica.
  • Autoavaluació.

Amb tot, pensem un cop més que el volum d’evidències i el registre que hem realitzat, podria ser molt més ampli i concís però d’això ens n’hem adonat a posteriori, un cop analitzades les activitats realitzades.