Em sento bé. Lliure.

És genial aquest moment: a la platja, asseguda a la sorra I contemplant el mar. Estic sola, però em sento bé.

M’agrada estar sola. M’agrada no pensar en ningú i saber que ningú està pensant en mi.

Sé que faci el que faci no afectarà a ningú.

Sóc lliure per fer el que vulgui. Estic sola i em sento bé.

El vent em despentina els cabells i els raigs de sol sobre la pell em produeixen una escalfor agradable.

Passen les hores i jo continuo aquí. No sé per què, però m’agrada aquest lloc.

Potser és per l’olor de mar que m’ajuda a oblidar. El què? No ho sé. Però m’ajuda a oblidar.

Passen les hores. El sol comença a pondre’s. Encara no ha vingut ningú.

Començo a tenir fred. Hauria d’haver agafat la jaqueta.

El vent continua embullant-me els cabells i comença a ser molest.

Passen les hores i encara no ha vingut ningú. Per què? És que ningú se n’ha adonat, que no hi sóc?

Sóc lliure, he de sentir-me bé. Alguna cosa freda m’humiteja les galtes.

Són llàgrimes.

Potser és que necessito saber que per a algú sóc important. Potser necessito que algú vingui i em porti una jaqueta i em digui que no estic sola. Potser així s’acabarien les llàgrimes.

L’olor de mar m’ajuda a oblidar. M’ajuda a oblidar com estic de sola.

4t ESO

 

EL POEMA ESCOLLIT PEL JURAT VA SER EL SEGÜENT:

Quan la tarda cau 

Sobre la terra terrosa

El mantell de la tarda va caient…

Ombres d’arbres que s’allarguen

Com gegants moguts pel vent.

Grapats d’ocells en bandades

Xisclant passen tot volant

Travessant el rogent esvaït cel

Buscant lloc per descansar.

Un ratolinet de bosc

Romancejant pels sembrats

Amb ses ulls vius i rodons

S’amaga dins d’un forat

Frescor tranquil·la que arriba…

Misteri d’ombres dansant…

Màgic encís, nit serena

Quan la foscor es va filtrant.

La tarda cau…tanca els ulls,

Tot reposa al seu voltant…

Tan sols trenca aquell silenci

Un grill que apareix cantant.

Pseudònim:  Boig per tu

Curs: 4t d’ESO