Els seus ulls em recorden al mar,

els seus cabells a la nit,

i els seus llavis enrogits,

em fan un bes adormit.

Al mirar la seva cara m’emociono,

i l’ estimo tant,

que no ho puc expressar,

ni parlant, ni cantant.

No te’ n vagis, amor meu,

no em deixis sol,

no marxis, per favor,

o no tindré consol.

Els seus ulls em recorden al mar,

els seus cabells a la nit,

i els seus llavis enrogits,

em fan un bes adormit.

La mar blava, 3r B