Estic molt nerviosa i tinc por d’equivocar-me, perquè sóc una de les que estic al centre i si m’equivoco es veurà bastant, quedaré en ridícul i no vull.

Ja em toca sortir!!! Quins nervis!!

Estic tant nerviosa que en aquest primer tros perdo una mica l’equilibri.

Ara estic parada perquè els nois estan saltant, i ara ve una part més difícil perquè és molt ràpida i quasi no dóna temps, són les “glissades”, les “assamlees” i els “sissonnes”.

Mentre salto em fan molt mal els bessons i se’m bufa el tutú, però m’agrada molt perquè és la primera vegada que porto un tutú tan bonic.

Anem cap el pas a dos, un ball en parelles; és la part en què em sento més còmoda. Ja estem al final, saltem, els nois ens treuen de l’escenari i saludem al públic.

Tot i que vaig estar molt nerviosa, em va sortir tot bé menys alguna cosa.

Em va encantar!!!