Per fi ja hem passat el gran dia del Liceu! Tant temps preparant-lo i al final ens vam veure recompensats amb un espectacle que va ser genial. El públic ja va felicitar a tots els professors, als alumnes i a tothom que havia fet possible aquesta celebració.

Realment, va ser impressionant.

Veureu que aquest xafarranxo és molt especial. A part de celebrar el 10è aniversari de l’escola i ser un especial del Liceu, celebrem també que hem arribat al xafarranxo número 40!!!!!!!!!!

Per això mateix us adjuntem un caramelet.

Trobareu escrits de diversa gent que ha intervingut en l’espectacle.

Un dia vam anar tots els nens i les nenes de 1r al Liceu per conèixer-lo i fer una gravació per preparar la festa del 10è aniversari de l’escola. Primer vam pujar unes escales molt grans i precioses.

Vam descobrir que al Liceu hi havia una sala amb molts miralls enormes. En aquella sala vam fer unes preses. Els miralls eren molt alts i no arribàvem a veure’ns, per això vam saltar per poder-nos hi veure.

A dins, a la platea hi havia moltes cadires vermelles. Hi havia molts pisos, en vàrem comptar 5.

El Liceu era molt gran, el sostre era molt alt i hi havia pintures: cadires dibuixades, com un desert de cadires i altres coses.

Hi havia molts llums que penjaven dels balcons. Tenien forma de cara.

Hi havia un fossat a sota l’escenari per amagar l’orquestra el dia que fan una òpera. El dia que vàrem gravar no hi eren.

El dia de gravar primer varem seure a les cadires de platea després vam entrar en grupets de quatre a les llotges que són uns balconets petits. Allà les cadires estaven soltes i eren altes.

Era tot tan gran que ens va agradar moltíssim !

El dia de la festa a l’escenari hi havia una pantalla molt gran on van passar el nostre vídeo i també el de 2n i 3r.

A la classe ens van agradar les actuacions del Liceu tant les de música com les de dansa. També ens va agradar la filmació de 2n, que vam tenir molta feina a preparar-la.

Quan vam entar al Liceu ens va semblar molt gran i hi havia molta gentada però ens ho vam passar molt bé. Molts alumnes tocaven i ballaven, ho feien molt bé!

“A mi em va agradar molt la música perquè tocava la meva germana i la cantata era molt bonica.

La meva germana estava molt emocionada perquè era el primer cop que tocava al Liceu.

Jo em vaig sentir vergonyós quan sortia a l’audiovisual però quan em van gravar no en tenia ni un pèl.”

“Uns dies abans d’anar al Liceu vam fer la gravació tot era nervis i emoció. Va venir un noi molt simpàtic que es deia Nico a gravar-nos. Vam fer el ball un parell de cops perquè desprès miressin quin havia quedat millor. Quan vam fer la definitiva en Nico ho va gravar un cop per dalt un altre per el mig, un altre pel costat, un altre per baix i per fi es va acabar. Ens vam cansar molt!

Per fi va arribar el gran dia, el dia 11 de febrer a la tarda vam anar al Liceu.

Ens va quedar força bé i tots estaven molt contents.”

“Jo quan vaig anar al Liceu era de luxe. Els seients eren molt tous i tot era molt net i polit, els lavabos eren molt luxosos i feien bona olor i hi havia un munt e coses més.

Jo em vaig sentir alegre perquè va venir tota la meva família.

Em vaig sentir mol orgullosa de mi mateixa pel que vaig fer de l’audiovisual i quan es va acabar el liceu em vaig sentir feliç!”

Estic molt nerviosa i tinc por d’equivocar-me, perquè sóc una de les que estic al centre i si m’equivoco es veurà bastant, quedaré en ridícul i no vull.

Ja em toca sortir!!! Quins nervis!!

Estic tant nerviosa que en aquest primer tros perdo una mica l’equilibri.

Ara estic parada perquè els nois estan saltant, i ara ve una part més difícil perquè és molt ràpida i quasi no dóna temps, són les “glissades”, les “assamlees” i els “sissonnes”.

Mentre salto em fan molt mal els bessons i se’m bufa el tutú, però m’agrada molt perquè és la primera vegada que porto un tutú tan bonic.

Anem cap el pas a dos, un ball en parelles; és la part en què em sento més còmoda. Ja estem al final, saltem, els nois ens treuen de l’escenari i saludem al públic.

Tot i que vaig estar molt nerviosa, em va sortir tot bé menys alguna cosa.

Em va encantar!!!