Estic sorprés. Fa poc hi ha hagut “grans” manifestacions en contra d’alguns aspectes de la LOE. I tothom ha dit quantes persones hi han assistit: milions segons alguns. (Els que demanen la “cultura de l’esforç”), mil·lers diuen altres etc. Sembla bastant evident que, o bé no saben comptar (I són els que proposen lleis!) o bé, en sabem però ens volen enganyar (i són els que proposen lleis!). Si consulteu la web http://www.contrastant.net/ podreu trobar informació i potser, tenir les coses una mica més clares.
Sembla clar que tots necessitem una mica més de matemàtiques a la nostra vida, sobre tot, per la part que fa referència a comptar. Allò que sembla tan senzill i a voltes, és el procediment més complicat de les mates. Per exemple, a primer cop d’ull, sabrieu dir-me quantes rajoles hi ha a la cuina de casa vostra?
I quants quadrats hi ha en la següent fotografia?

Aquests dies la llei d’educació (LOE) ha ocupat les portades dels diaris i dels tele i radionotícies. Els temes fonamentals que els ocupaven eren la religió i la lliure elecció de centre. I jo que pensava que parlaven d’educació! Només hi ha espai per aquestes qüestions. On és el debat sobre que ensenyar, sobre com ensenyar-ho, sobre quan ensenyar-ho i sobre tot, COM AVALUAR-HO. Alguns polítics del nostre pais sembla que això no els preocupa. Per cert, aquesta LOE deu ser la tercera reforma de l’ensenyament que he viscut com a professor, i només fa 18 anys que faig classe.
A banda d’això, vull tornar a allò que em sembla important, l’ensenyament (de les matemàtiques). L’altre dia em vaig preguntar:
Perquè quan un estudiant ha de resoldre un problema el primer que pensa és: