Per fí, el 21 de desembre hem començat els descans nadalenc, després d’aquest boig mes de desembre. Sembla mentida, tothom preocupant-se de les hores que dediquen els nostres fills i filles a l’estudi i a ningú preocupa un mes que té una setmana on es fa festa el dimarts i el dijous. Sembla increïble, tots preocupats per aquelles fàbriques on s’han d’engegar i parar les màquines i ningú diu res dels trasvals que represent això per les més de 30 persones que es poden trobar reunides en una aula. Esta clar que els criteris educatius no predominant en la nostra societat, els que dominant són els estrictament industrials i comercials. Fixeu-vos que sempre parlem de conciliar l’horari laboral i l’escolar prò realment el que fem es conciliar l’horari escolar amb el laboral. Tots treballem les mateixes hores i la conciliació s’aconsegueix fent que els nostres noies i noies estiguint en els centres les mateixes hores que els seus pares a les indústries i als comerços. Això es conciliació! Ja. Jo crec que hauria de ser al revès, l’horari laboral s’hauria de conciliar amb l’escolar.

Fins l’anys vinent, que tornarem a les piles recarregades.

Estic sorprés. Fa poc hi ha hagut “grans” manifestacions en contra d’alguns aspectes de la LOE. I tothom ha dit quantes persones hi han assistit: milions segons alguns. (Els que demanen la “cultura de l’esforç”), mil·lers diuen altres etc. Sembla bastant evident que, o bé no saben comptar (I són els que proposen lleis!) o bé, en sabem però ens volen enganyar (i són els que proposen lleis!). Si consulteu la web http://www.contrastant.net/ podreu trobar informació i potser, tenir les coses una mica més clares.
Sembla clar que tots necessitem una mica més de matemàtiques a la nostra vida, sobre tot, per la part que fa referència a comptar. Allò que sembla tan senzill i a voltes, és el procediment més complicat de les mates. Per exemple, a primer cop d’ull, sabrieu dir-me quantes rajoles hi ha a la cuina de casa vostra?
I quants quadrats hi ha en la següent fotografia?

Aquests dies la llei d’educació (LOE) ha ocupat les portades dels diaris i dels tele i radionotícies. Els temes fonamentals que els ocupaven eren la religió i la lliure elecció de centre. I jo que pensava que parlaven d’educació! Només hi ha espai per aquestes qüestions. On és el debat sobre que ensenyar, sobre com ensenyar-ho, sobre quan ensenyar-ho i sobre tot, COM AVALUAR-HO. Alguns polítics del nostre pais sembla que això no els preocupa. Per cert, aquesta LOE deu ser la tercera reforma de l’ensenyament que he viscut com a professor, i només fa 18 anys que faig classe.
A banda d’això, vull tornar a allò que em sembla important, l’ensenyament (de les matemàtiques). L’altre dia em vaig preguntar:
Perquè quan un estudiant ha de resoldre un problema el primer que pensa és: