L’altre dia, no recordo si llegint un blog o mirant un vídeo, de manera activa evidentment,  em van arribar unes idees interessants que relacionaven l’aprenentatge i el videojocs.  Si, aprenentatge i videojocs, segons alguns unes idees completament antagòniques.

Els videojocs preparen un programa de recompenses a partir del primer moment del joc.  De fet, en un videojoc tot està planificat des del primer moment, les recompenses, les ajudes. Vaig pensar que aquesta era una idea interessant per començar, hem de tenir-ho tot programat, ajudes i recompenses. Penso que les recompenses són una bona idea, no les necessitem els adults per fer la nostra feina?

Però anaven apareixen idees, calen objectius a curt i llarg termini. Avui hem de fer 10 exercicis, que caldrà recompensar si estan ben fets. Objectiu  a curt termini. Col·laborar amb altres persones, penso que és un objectiu a llarg termini, igual que mostrar la feina feta a la resta de companys. La cosa promet, si més no, m’interessa i m’agrada el plantejament.

Però vaig pensar: “només haig de recompensar l’encert, no.”  Els intents en els videojocs també es valoren. Provar de fer les coses també és una bona iniciativa. Cal recompensar-ho.

Però això pot crear un cert avorriment, cal introduir també activitats  i recompenses desconegudes, que generin sorpresa en els estudiants-jugadors, o a l’inrevés jugadors-estudiants.

Un vídeo o lectura interessant, en un proper post ja l’hauré localitzat i el faré arribar.

He començat a provar aquestes estratègies en alumnes de BAT, i n’estic força content. Ho aniré explicant.