El 883 o 884, els musulmans es van sentir amenaçats per l’expansió de Guifré el Pelós, que va voler establir la frontera entre els rius Llobregat i Segre, amb posicions al Bages (Cardona, per exemple), a Osona, al Berguedà i a la Vall de Lord (i algunes aprisions a la Vall de Cervelló al sud del riu Llobregat), i repoblant els territoris, construint i consolidant esglésies i monestirs, al voltant dels quals es fixava la població.

La frontera del comtat passava al nord de Solsona segurament per Besora, Tentellatge i Correà; la de Berga, per Sorba, Gargalla i Serrateix; i la d’Osona per Cardona, Manresa i Montserrat. Quan els sarraïns van fortificar Lleida, Guifré ho va veure com una provocació i va atacar la ciutat,  que estava governada pel valí de la família dels Banu Qasi, Ismail ben Musa. L’atac no va sortir bé. L’historiador Ibn al Athir diu que els àrabs van fer una gran mortaldat entre els atacants.

El successor d’Ismail,  Llop Ibn Muhammad, va  atacar Barcelona uns quants  anys després i Guifré va morir en la lluita l’11 d’agost de 897,  a la Valldora,  al Solsonès.  Les seves despulles romanen al monestir de Ripoll.