La llegenda de les Quatre barres explica que en el temps de Guifré el Pelós, al s. IX, Catalunya era una terra de frontera entre l’imperi carolingi (de l’emperador Carlemany) i l’imperi musulmà (de l’Al-andalus àrab). En una batalla, van ferir Guifré, que era comte de Barcelona. Carlemany va posar quatre dits a la ferida i els va escampar sobre l’escut daurat del comte. Segons la llegenda, aquest  és l’origen de la bandera de Catalunya.