El passat 11 de novembre vam fer una visita al Mas Les Planeses, que es dedica a la producció agrícola usant mètodes d’agricultura regenerativa. A continuació exposem alguns dels conceptes que ens van explicar.
L’agricultura regenerativa busca restaurar la vida i la fertilitat de la terra a partir d’un coneixement profund de la biologia del sòl viu i fent servir els recursos de l’entorn. Les tècniques de l’agricultura regenerativa ens permeten:
o Reduir els costos variables reduint la dependència de la compra de fertilitzants, tractaments sanitaris i consum de petroli
o Augmentar el rendiment amb produccions més grans en menys espai
o Oferir productes de qualitat econòmicament més accessibles
o Treballar amb la natura, respectant-la i aprofitant els seus beneficis
o Que el pagès pugui tenir el control de la seva terra.
Terrenys del Mas Les Planeses.
Primerament ens van parlar dels BIOFERTILITZANTS. Els biofertilitzants són substàncies que contenen microorganismes vius que colonitzen l’interior de les plantes i en promouen el creixement. Són una alternativa a l’ús dels adobs químics.
Els biofertilitzants tenen diferents usos:
– Complement de menjar per al bestiar.
– Introducció del bio fertilitzants als subministradors de rec dels camps, ja que són més fàcilment assimilables per les plantes.
– Ús directe sobre el sòl del camp.
Podem fabricar artesanalment llavors de microorganismes natius (en castellà SMN, Semillas de Microorganismos Nativos) amb una preparació bàsica utilitzant bidons a casa:
– Es barregen l’humus extret del bosc amb el sègol d’arròs.
– Es mescla amb una pala fins que el material queda homogeni.
– S’afegeix la melassa a la mescla barrejant-la amb les mans.
– Per acabar s’introdueix la mescla compactada dins un bidó i es tanca hermèticament, deixant-lo un plaç de 30 dies.
– Després d’aquest període ja es podrà utilitzar com a biofertilitzant o els seus usos derivats.
De fet, durant la visita vam fer una mescla per a obtenir SMN, aquí en tenim diverses fotos:
Agafant mostres d’humus al bosc.
Mescla de l’humus recollit, sègol d’arrós barrejats i afegint melassa.
Ficant la mescla dins un bidó que quedarà tancat hermèticament durant 30 dies.
Vam veure també un petit compostador. El COMPOSTATGE és un procés de transformació de la matèria orgànica per obtenir compost, un adob natural.
Aquesta transformació es porta a terme en qualsevol casa mitjançant un compostador, sense cap tipus de mecanisme,cap motor ni cap despesa de manteniment.
Les escombraries diàries que es generen a les llars contenen un 40% de matèria orgànica, que pot ser reciclada i retornada a la terra en forma d’humus per a les plantes i cultius.
De cada 100kg de brossa orgànica s’obtenen 30 kg de compost.
el mètode del compostatge s’utilitza més quan tens un espai gran on fer-lo i es poden utilitzar aliments de més tamany.
Una altra possibilitat és la tècnica de la VERMICULTURA es basa en la utilització d’algunes espècies de cucs de terra per transformar residus orgànics en vermicompost. En el procés, els cucs de terra no només fan servir els microorganismes que creixen en els residus per a la seva nutrició, sinó que també propicien l’activitat microbiana en el vermicompost produït. Normalment es fan servir els “cucs vermells”.
El vermicompostatge és una bona eina per treballar en espais petits com pisos ja que té unes dimensions més reduïdes i no sol tenir jardí ni terreny on realitzar el compostatge tradicional. Amb aquest mètode s’aconsegueix un hummus de major qualitat.
Com a curiositat, direm que ens van donar uns quants cucs per a poder fer un petit vermicompostador a l’institut. A veure si ens en sortim!
Vermicompostador.
També ens van introduir dins un concepte nou per nosaltres: la Planificació i la Gestió Holística. Es tracta de professionalitzar el sector agrícola alternatiu a l’industrial per poder viure dignament del treball del camp, regenerant i enfortint alhora els enllaços comunitaris, la sobirania alimentària i les economies locals, oferint noves possibilitats d’ocupació agrícola i millorant la qualitat de vida dels que viuen del camp.
Com per exemple:
o Gallines: Tenir gallines en un petit terreny alimentant-se només de vegetals i pinso. Els deixaven en el terreny perquè anessin fertilitzant el sòl. Amb més espai també es podrien utilitzar vaques per a fer el mateix procediment.
o Els micronutrients (microorganismes natius) s’obtenen a partir de la barreja d’humus, sègol d’arròs i melassa. Desprès es comprimeix dins d’un pot amb tancat hermètic. Finalment es posen en un entorn més càlid per aconseguir més activitat dels microorganismes. Llavors es deixa reposar uns quants mesos.
Gestió Holística de gallines.
Els 10 principis de la Gestió holística, és a dir l’essència d’aquest tipus de gestió, són els següents. Comprendre’ls i situar-los en pràctica és el primer pas per assolir els resultats desitjats per el nostre terreny.
-La naturalesa funciona com un tot
-Entén l’ambient que estàs manejant
-El bestiar pot millorar la salut de la terra
-El temps és més important que el nombre d’animals
-Defensa que és el que estàs manejant
-Defineix què és el que vols
-El sòl nuu és l’enemic públic
-Juga amb totes les cartes
-Revisa les teves decisions
-Monitoritza els teus resultats.
Pensem que les explicacions van ser molt interessants amb una gran aportació de coneixements, tot i que vam trobar a faltar una visita general de la finca per poder veure les diferent maneres de treballar l’horta, i quines funcions pot tenir en l’agricultura regenerativa. En general ens va sorprendre positivament el seu estil de vida, considerem que té algunes contradiccions tot i que pensem que és una manera de viure molt sostenible amb el medi.
Creiem que han encarat la gestió holística d’una manera molt beneficiosa pel sòl, però no han tingut en compte el benestar dels animals en l’aspecte de l’espai però sí en la qualitat de l’aliment.
Com a conclusió destacaríem que és una sortida molt recomanable on és toquen molts conceptes i es veu un estil de vida diferent al nostre, més sostenible i possible de fer.
