Quan el curs passat els alumnes de 3r d’ESO havien de triar les optatives pel curs següent , els professors que impartim les diferents matèries vam fer una exposició de que treballarien, com funcionava la classe i vam respondre als seus dubtes. Un tutor, crec que com una broma, va parlar del llatí com una llengua morta i avui recordant la frase també he recordat la conferència que el professor Miraglia va fer a les IV Jornades de Didàctica de les Llengües Clàssiques i on en un moment va dir que el llatí no era una lingua morta sed lingua aeterna. Si una llengua morta és aquella que no es parla, el llatí no ho és. Us deixo aquest vídeo on el llatí compleix amb la primera funció d’una llengua: comunicar.
Què heu entes?
no he entes res. jeje
Pero apart d’aixo es una llengua bonica.
in mente, dificultat, insula,erant enigmatis,Ariadne…entre d’altres coses!
Tot i que pronuncia força bé i té una veu agradable només he entés algunes paraules soltes.
P.D. Ja em deixa comentar, debia ser que l’altre enllaç ja havia caducat.
Algunes paraules que he sentit són aquestes: inmensum, dificultat, noctu, miti, impacable, lingues, indicam, gramaticas, ipsi, erant, imagmitis, enigmatis, Ariadne.. Després d’haver vist això (que em pareix extraordinari) no crec que el llatí estigui tan morta com diuen.. si en aquesta conferència tant els receptors com l’emissor s’entenien sense cap dificultat. El llatí és una llengua molt difícila de parlar i per això crec que la gent no es motiva gaire per a parlar-lo, que sinó seria una llengua com qualsevol altra.