Any

Esdeveniment

Neix el 9 de juliol, al carrer del Carme de Lleida, núm. 40, a les 5 de la tarda.

Al desembre neix la seva germana Montserrat. Es trasllada, juntament amb la seva família, a una torre amb jardí situada on després es va aixecar l’Escola del Treball.

Es muden al número 24 del carrer Democràcia de Lleida. Estudia, durant cinc anys, al col·legi dels germans Maristes del carrer d’Anselm Clavé.

Es traslladen al número 15 de la rambla de Ferran (on actualment hi ha l’Audiència).

Fa l’examen d’ingrés i cursa el 1r de batxillerat a l’Institut de Lleida.

Cursa el 2n de batxillerat a l’Institut de Lleida. Comença a fer revistes juvenils manuscrites que il·lustra ell mateix.

Cursa el 3r de batxillerat a l’Institut de Lleida.

L’estiu, el passa a Sant Martí de Maldà a casa dels padrins paterns. És allí on, al juliol, el sorprèn l’inici de la guerra civil. Porten el seu avi patern, d’idees conservadores, a la presó de Lleida. El pare de Josep Vallverdú aconsegueix que sigui alliberat, i l’avi torna a casa i s’amaga al pis de Lleida, a Puiggròs i a Bellpuig.

Acaba el 4t de batxillerat. Ell i la seva família, a causa de la imminent entrada a Lleida de les tropes del general Franco i la delicada salut de la seva mare, decideixen anar-se’n i refugiar-se fora de la ciutat. Viuran alternativament a Puiggròs, Bellpuig i Sant Martí de Maldà.

Al final de la guerra civil torna a Lleida amb la seva mare i la seva germana, on viuen amb certes penalitats. El seu pare, republicà, després d’ésser acomiadat de l’empresa, en lloc de tornar a Lleida se’n va a Barcelona per por a les represàlies. Cursa a Lleida el 6è de batxillerat.

Es traslladen a Barcelona al número 82 del carrer del General Mola. El seu pare, obre una botiga de teixits al carrer de València. És a Barcelona on cursa el 7è de batxillerat a l’Institut Menéndez y Pelayo (antiga Escola Blanquerna).

A l’octubre ingressa a la facultat de Filosofia i Lletres de Barcelona, on fa noves amistats i coneix Isabel Arqué.

Mor la seva mare als 43 anys, mentre ell estudia el primer curs de carrera.

Segueix estudiant fins que acaba l’especialitat de Filologia Clàssica i se li atorga el Premi Extraordinari. A l’estiu fa milícies al campament de Santa Fe del Montseny.

Del 1945 al 1946 fa el servei militar i s’està, successivament, a Manresa, Sant Llorenç de Morunys, Berga, Martinet, Bellver, Puigcerdà i altre cop a Martinet.

Entre el 1946 i el 1948 dirigeix el Liceo Garcigoy de Barcelona.

Fa classes particulars i comença a traduir llibres per a les editorials Seix Barral i Arimany.

Inicia un treball, com a becari de postgraduat, amb el doctor Jordi Rubió i Balaguer, al qual considerarà un mestre. Es reuneix de tant en tant amb uns quants amics (Víctor Seix, Octavi Carulla, Lluís Soler, Josep Pereña i Magí Gonzalez Vilanova) al cafè Tèrminus, cantonada Aragó i Passeig de Gràcia, per parlar de temes culturals.

Es trasllada a Sant Feliu de Guíxols on obre i dirigeix una delegació de l’acadèmia d’ensenyament EDESA. Primerament s’està en una fonda i després a dispesa.

Participa en la revista «Áncora» i realitza les primeres conferències.

Coneix Agustí Calvet, Gaziel. Deixa l’acadèmia EDESA i es posa a treballar en el despatx d’una fàbrica de suro.

Al gener es casa amb Isabel Arqué. S’instal·len al carrer de la Pilota, de Sant Feliu de Guíxols, núm. 3.

Al febrer neix el seu fill Eloi. Es traslladen al xalet del carrer de la Penitència de Sant Feliu de Guíxols, núm. 27, on hi havia hagut l’acadèmia que havia dirigit durant dos anys.

Rep el primer premi literari en presentar-se a un concurs estatal de novel·la juvenil d’aventures convocat per l’editorial Marfil d’Alcoi (Las cinco vidas del Nereo, premi Mossén Chusep).

Al novembre mor el seu pare.

A l’abril mor el seu avi. Es trasllada a Sant Martí de Maldà, a la casa pairal, per fer-se càrrec de la hisenda; però aviat es convenç que no li agrada encarregar-se de les finques i finalment s’instal·la a Balaguer, on ell i la Isabel treballen a l’Institut com a professors interins. Col·labora a la revista «Labor» (des del 1956 fins a la seva desaparició, el 1958), on s’apleguen els primers escriptors i intel·lectuals ponentins de la postguerra: Enric Farreny, Dolors Sistac, Guillem Viladot, Ton Sirera, Miquel Lladó, Francesc Porta, Jaume Sánchez Isaac…

Arimany li publica La imatge, un guió per a un curtmetratge mut.

Al maig d’aquest any, al Palau de la Música Catalana es representa Nerta, una adaptació escènica que Josep Vallverdú fa d’un poema de Frederic Mistral que també havia estat adaptat per Jacint Verdaguer. Es trasllada a Lleida al número 3-6 del carrer del Comte de Santa Marta, on viurà deu anys. Treballa a l’Institut de Lleida. Intensifica la seva amistat amb Ton Sirera.

Viatja per primera vegada a l’estranger, concretament a Anglaterra, amb la seva esposa, a propòsit d’una beca de l’Anglo-Catalan Society.

Apareix la revista «Cavall Fort», de la qual serà un constant col·laborador, sobretot amb la publicació de contes.

Deixa l’Institut de Lleida i entra a treballar al Col·legi Sant Jordi de la mateixa ciutat. Emprèn una etapa d’intens treball de traduccions. Neix Edicions 62, una editorial que li donarà feina com a traductor de novel·les policíaques; al mateix temps, l’editorial Herder li encarrega traduccions de llibres religiosos.

Participa en les Jornades de traductors catalans. Oriol Vergés li proposa d’escriure el text dels llibres de Catalunya Visió, que han de reflectir un viatge per tot Catalunya. Josep Vallverdú s’encarregarà de fer la part literària i Ton Sirera, la fotogràfica. Aquests sis anys de treball comú consoliden llur amistat.

Es trasllada a viure a Puiggròs.

Participa en la fundació de l’Escola Alba, que dirigirà la seva esposa fins a l’any 1988.

Deixa el Col·legi Sant Jordi i entra al Col·legi Mare de Déu de Montserrat de les Borges Blanques, on treballarà durant deu anys.

Forma part del jurat del premi Folch i Torres. Ingressa a Òmnium Cultural com a membre de la Junta Consultiva.

Forma part de la secció universitària de Lleida, on imparteix classes d’Història de la Llengua Catalana, Literatura Medieval i Literatura del segle XX.

Mor el seu amic Ton Sirera.

Apareix el diari «Avui», on comença a col·laborar.

Obté el títol de professor de català. Forma part de la Junta de la Universitat i de les Diputacions. Viatja a l’Alguer per primera vegada.

S’incorpora com a professor al nou Institut de les Borges Blanques. Viatja a Praga per recollir el diploma per haver estat nomenat a la Llista d’honor del Premi Andersen.

Entra com a conseller numerari a l’Institut d’Estudis Ilerdencs. L’editorial Teide li encarrega de fer llibres de text de català per a batxillerat.

Aprova les oposicions a professor agregat de batxillerat.

Accedeix a la càtedra de Llengua i Literatura Catalanes de l’Institut de Batxillerat de les Borges Blanques. A l’octubre, a Lleida, se celebren les XV festes populars de cultura Pompeu Fabra, en què Josep Vallverdú és homenatjat. Òmnium Cultural publica L’espill del prestatge, una autobibliografia comentada pel mateix autor. L’Ajuntament de Lleida crea el Premi d’Assaig Josep Vallverdú. Ingressa a Òmnium Cultural com a jurat del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Viatja a Grècia. Torna a l’Alguer com a president del jurat del concurs literari de les festes Pompeu Fabra.

L’Institut d’Estudis Ilerdencs publica Miscel·lània. Homenatge a Josep Vallverdú.

Es trasllada a la nova casa de l’Espluga de Francolí. Es jubila. És candidat al premi Andersen. Al desembre la Generalitat de Catalunya li atorga la Creu de Sant Jordi.

Al maig és proclamat Escriptor del Mes.

Ingressa a l’Institut d’Estudis Catalans com a membre numerari.

L’editorial La Galera inicia la publicació de la seva obra completa juvenil anomenada Biblioteca Vallverdú, de la qual apareixen els volums 1 i 2.

Es publiquen els volums 3 i 7 de la Biblioteca Vallverdú.

Es publiquen els volums 6 i 11 de la Biblioteca Vallverdú.

Es publiquen els volums 4 i 8 de la Biblioteca Vallverdú.

Es publiquen els volums 9 i 10 de la Biblioteca Vallverdú.

Rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes al Palau de la Música Catalana. Homenatge a Josep Vallverdú a l’Institut d’Estudis Ilerdencs. La Universitat de Lleida li concedeix la Medalla d’Or. A la tardor s’estrena a la Televisió Catalana (TV3) una sèrie de dibuixos animats, adaptació de la seva novel·la Rovelló, produïda per Ocon Films.