El proppassat 23 d’octubre va presentar-se a Lleida, a l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Finestra i espill, un recull de 85 articles de premsa (bàsicament publicats des del 1988 al 2007) que pretenen ser una mostra de la vitalitat i la idiosincràsia de Josep Vallverdú, com s’esmenta a la contraportada, “preocupat per la llengua catalana i pel seu poble, per l’educació dels joves i pel respecte dels més grans; respectuós amb les tradicions nostrades però també condescendent amb les noves modes que assenyalen un canvi en els costums i en la manera de ser dels catalans”.L’acte va anar a càrrec de Joan J. Busqueta, director de l’IEI, Jordi Pàmias, escriptor, Joan Cornudella i M. Carme Calderó, curadors del volum, Josep Gelonch, editor, i el mateix Josep Vallverdú.En la presentació, el poeta Jordi Pàmias llegí una poesia que encapçala el llibre i de la qual n’és l’autor, on se’ns fa un retrat “autèntic” de Josep Vallverdú: de la seva història vital, del  seu  tarannà, saviesa, inquietuds i constància en el treball. Hi destaca la fidelitat a la terra i a la llengua pròpia. Seguidament féu una lúcida i vasta anàlisi de diversos dels articles seleccionats en aquesta obra.Font: Servei d’Audiovisuals IEI, Josep Ignasi RodríguezJoan Cornudella i M. Carme Calderó llegiren diversos fragments d’un parell dels articles recollits. Finalment, la curadora, tot parlant en nom de tots dos, va comentar que, a Finestra i Espill, Vallverdú hi palesa una fina ironia, un judiciós divertiment, una sàvia experiència i una proposta clara: viatjar pel seu singular camí, per la vida col·lectiva, per la història del poble català i per la nostra llengua. Tot amb la voluntat del que a ell més li agrada: escriure per explicar, explicar-se per donar a entendre, fer entenent per ensenyar, il·lustrar o alliçonar.Josep Vallverdú elogià la feina feta pels curadors de Finestra i espill, i esmentà la dificultat que se’ls presentà a l’hora d’haver de triar entre els més de cent articles que ell els havia proposat.Josep Gelonch parlà de la coneixença que féu de Josep Vallverdú, de com li suggerí l’edició d’alguna obra seva a l’editorial Fonoll, i  de com aquesta proposta no caigué en sac foradat.Joan Busqueta féu al·lusió a la jovenesa dels editors, i lloà l’existència d’una joventut amb afany emprenedor.