La vida va aparèixer a la Terra ara fa més de 3.500 milions d’anys. Sembla ser que les molècules inorgàniques que nedaven a l’oceà primitiu (molt calent, amb molts volcants, molts gassos i moltes descàrregues eléctriques) es van començar a associar formant molécules orgàniques (molècules que avui en dia trobem a les formes vives).
Després va venir el més difícil, les molècules que formen la vida, es debien ajuntar i protegir amb una membrana i després van aconseguir copiar-se per crear altres formes de vida com elles. De tot això ja no en sabem res ara mateix però el que si que sabem és que el resultat actual és meravellós: milions d’espècies ocupen tots els habitats de la Terra adaptant-se a qualsevol circumstància.
Però per molt diferent que siguin aquestes formes de vida, totes tenen en comú 4 aspectes: estan formades per cèl·lules, fan la funció de nutrició, de relació i de reproducció. La cèl·lula és la unitat de vida més petita que existeix, és funcional perquè pot fer totes les funcions vitals. Les cèl·lules primitives eren procariotes (membrana, citoplasma i material genètic no envoltat pel nucli). Aquestes van evolucionar cap a cèl·lules més complexes, les eucariotes, que ja tenien le material genètic protegit en un nucli. Poden ser animals (com un ou ferrat) o vegetals (amb parets més fixes i amb cloroplast per poder fer la fotosíntesis).
El funcionament de les cèl·lules és semblant siguin del tipus que siguin: fan el possible per nutrir-se, es relacionen amb el medi per sobreviure i quan les circumstàncies ho permeten es reprodueixen per bipartició, gemmació o esporulació.
Tot el que fan els organismes “superiors” com plantes o animals té a veure amb el que necessiten les seves cèl·lules. Mengem per aconseguir nutrients per les nostres cèl·lules, tenim sang per transportar els nutrients a les cèl·lules, respirem per aconseguir oxígen per tal que les cèl·lules puguin fer la respiració, …
Els organismes unicel·lulars fan el mateix (funcions vitals) però per estudiar-los necesiten de l’ajuda dels microscopis. Si fem una maceració de petals de flor amb aigua, podrem observar uns dies despŕes organismes com paramècium o vorticella.
Si fem una sembra de microorganismes en una placa de petri i els donem nutrients (agar) estarem aconseguint que es nutreixin i es reprodueixin. Passats pocs dies podrem veure la forma de les colònies que formaran.
