L’altre fet que la Terra tingui l’eix inclinat és que hi ha estacions i això crea zones on la temperatura és més elevada i zones on és més freda. Que la temperatura sigui més elevada o més baixa fa que l’aire estigui més calent o més fred i a la vegada això incideix amb la pressió a la que es troba l’aire.
Quan l’aire atmosfèric es troba a pressió elevada parlem d’anticicló (Altes pressions, A als mapes del temps). Quan l’aire té pressió més baixa parlem de depressió (Baixa pressió o D). La pressió atmosfèrica es mesura amb un baròmetre i l’unitat de pressió és el bar. Quan tenim pressions de més de 1012 mbars tenim un anticicló, quan en tenim menys seria una depressió. Quan representem en un mapa els punts amb una mateixa pressió atmosfèrica creem un mapa d’isobares (línies amb una mateixa pressió atmosfèrica). Són molt útils perquè ens permeten predir el temps que farà a curt termini.

Per exemple, l’aire es mou de les zones d’alta pressió a baixa pressió i això dona lloc al vent. El vent es mesura amb anemòmetres (velocitat en m/s) i penells (direcció del vent). Quan més juntes són les isòbares més vent tenim.

Si a aquestes dades li afegim la humitat (quantitat d’aigua que hi ha a l’aire, es mesura amb un higròmetre i la seva unitat són g/cm3 o %) també podrem deduir on pot ploure. Per tal que plogui necesitarem aire humit que s’enlaire i al descomprimir-se que es formin els núvols. Als mapes representem amb els fronts aquestes masses d’aire que es mouen i xoquen amb altres masses d’aire amb diferents característiques. Els fronts poden ser freds i calents i tenen pluja associada sempre.


A Catalunya cada tardor tenim situacions on masses d’aire humit i calent que venen del Mediterrani i xoquen amb masses d’aire fred que venen del Nord d’Europa. S’anomenen llevantades i es crea una situació amb molt de vent, precipitacions fortes i localitzades acompanyades de temporal de mar.
Durant les llevantades protecció civil fa campanyes amb recomanacions per tal que ningú prengui mal. Entre les situacions podem tenir onades que envaeixen el passeig marítim o que s’emporten la sorra de la platja, arbres de les pinedes caiguts, torrents desbordats, etc.

