Per valorar si heu assolit els coneixements necessaris d’aquest tema us proposo crear un comic des del moment en que es crea l’Univers fins a l’actualitat. El còmic es titularà com el tema: “Del Big Bang a la platja de Gavà” i el que volem aconseguir és ensenyar en unes poques vinyetes els moments claus de la història de l’Univers que han permès que es crei la platja tal i com la tenim avui en dia.
Aquí us deixo un resum de les 20 vinyetes claus que hem treballat a classe totes aquestes setmanes. Bona sort i recordeu que d’aquest tema no hi ha examen sinó que l’examen és el còmic en si.
- El no res. Abans del Big Bang no sabem que hi havia. La majoria d’alumnes heu decidit que el no res. Una pàgina en negre. Ni llum, ni matèria, ni espai ni temps.
- La gran explossió o el Big Castanya o el Castanya Bang com el vam batejar a classe. Sabem que fa uns 13.700 ma tot el que és l’Univers avui en dia estava concentrat en un sol punt d’infinita densitat. En el moment que explota es crea la matèria, l’energia, l’espai i el temps. La prova que demostra tot això està en el fet que totes les galàxies s’allunyen unes de les altres i que es pot detectar una radiació de fons a l’Univers que prové dels moments inicials del Big Bang.
- La creació dels primers àtoms. Uns 300.000 anys segons després de l’explosió es comencen a crear els primers àtoms lleugers d’Hidrogen i d’Heli.
Posible representació d’un àtom de Carboni segurament. Font: Artigoo
- La creació de galàxies fa 12.700 ma anys. Estudis actuals han descobert galàxies molt més antigues (dels primers 300 ma de vida de l’Univers). Un cop tenim galàxies tindrem estels i al voltant dels estels els primers sistemes planetaris. Les galàxies, estels i planetes no són eterns i immutables sinó que neixen, evolucionen i moren com ho demostren les supernoves, grans explosions d’un estel que fa que aquest estel brilli durant un temps al cel amb màxima intensitat.
La nostra galàxia amb forma d’espiral i els sistema solar en un dels seus braços. Font: google imatges
- La teoria nebular. Fa uns 4.600 mil·lions d’anys una nebulosa va començar a girar i a concentrar la matèria al seu interior. Al centre de la nebulosa es va ajuntar tanta matèria que aquesta va començar a cremar formant el que coneixem com protosol. En un moment determinat aquest sol primitiu va deixar anar una gran quantitat de vent solar que va sortir en totes direccions. El vent solar va escombrar totes les particules de la nebulosa que eren més lleugeres enviant-les a les parts més allunyades del núbol de gas i pols. Aquestes particules més lleugeres van anar xocant entre elles a mida que feien voltes al Sol i finalment van donar lloc als planetes exteriors o gassosos. Molt grans, poc densos i amb anells al seu voltant. Més a prop del centre es van quedar les particules més pesades i aquestes al girar i xocar van formar els planetesimals. Els planetesimals van continuar xocant fins a formar els planetes interiors o rocallosos. Planetes petits, molt densos i amb atmosferes molt ténues degut a la seva baixa gravetat.
La formació dels planetes a partir de la nebulosa de gas i pols. Es veu al fons planetes petits escombrant particules al seu pas per fer-se més grans encara. Font: Lint Media
- La Terra bola de foc. Fa 4.550 ma. Tots els xocs de particules van fer que s’alliberes molta energia i que tota la Terra fos com una gran bola de foc. Al ser la temperatura tan elevada tots els materials estaven fossos i això va fer permetre que la Terra quedes dividida en capes concèntriques (nucli, mantell i escorça) de diferent densitat. Els elements més densos van viatjar al nucli (Ferro i Niquel) i els més lleugers van quedar a la superfície (silicats).
- Xoc de Theia (mare de la Selene a la mitologia grega) i de la Terra. Fa 4.500 mil·lions d’anys. Theia era un planeta que girava molt proper a la Terra i algun moment van impactar. Com a resultat del xoc, el nucli de Theia i la Terra es van fusionar i una part de la part més superficial de la Theia va sortir disparada a l’espai exterior. Aquesta és l’explicació que la Terra tingui un satèl·lit molt més gran del que li pertocaria i també explica perquè la Lluna està feta de materials tan lleugers.
Font: biolulianews
- Refredament de l’escorça. A mida que la Terra va anar perdent calor, la part que estava més a prop de l’espai es va anar tornant sòlida. En aquell moment (Fa 4.200 ma) la Terra tenia unes plaques continentals flotant sobre material fos que continuament s’empassa part de les mases continentals.
Font: astronet
- Formació dels oceans. Atmosfera primitiva. Fa uns 4100-4200 milions d’anys. Tot el gas alliberat pels volcans s’anava acumulant a l’atmosfera. Aquesta atmosfera no tenia oxígen i era molt diferent a l’actual. Estava molt calenta per exemple i tenia molta pressió. En el moment que l’atmosfera va baixar prou de temperatura va poder començar a ploure i durant un temps grans quantitats d’aigua en forma de pluja van donar lloc als oceans.
Recreació de l’atmosfera primitiva i la formació del primer oceà. Font: acuentodelasmoleculas
- Aparició de la vida fa uns 3.500 ma. Les primeres formes de vida apareixen al voltant d’aquesta edad. D’abans no tenim restes fòssils i per tant no sabem si hi havia vida o no. Les primeres formes de vida eren cèl·lules molt senzilles que nedaven en l’oceà primitiu. Podem demostrar al laboratori com es poden crear les molécules sense vida que donen lloc a les cèl·lules però no sabem encara com es van ajuntar per forma una cèl·lula que comences a funcionar i que es pogués replicar per donar lloc a noves formes de vida. Com podeu veure la ciència no ho sap tot, i molts cops el que sabem no és del tot cert i s’ha d’anar modificant.
Experiment de MIller i Urey a partir de la teoria de Oparin que demostra com es va poder crear les molècules que donen lloc a la vida. Un primer pas. Font: xtec blocs
- Atmosfera oxidant. La vida va anar evolucionant i van aparèixer per exemple, organismes que tenien la capacitat d’aconseguir crear el seu propi aliment gràcies a l’energia del Sol. Aquests organismes eren fotosintètics i van alliberar grans quantitats d’oxigen a l’atmosfera. L’atmosfera que abans no tenia oxigen va canviar donant lloc a una atmofera oxidant (amb oxigen) que va ser tòxica per la majoria d’organismes que hi vivien llavors. L’oxigen atmosfèric quan es va juntar va formar l’ozó i l’ozó al proteginr-nos de la radiació ultravioleta va permetre que apareguessin formes de vida cada cop més complicades.
- Formació de Pangea. Fa 330 milions d’anys tots els continents estaven junts formant un supercontinent. Aquest continents es va trencar i les plaques tectòniques s’han anat desplaçant des de llavors donant lloc a la Terra que coneixem avui en dia.
- Separació de Gondwana i Laurasia. Fa uns 180 ma. El primer que va fer Pangea va ser separar-se en dos grans blocs, els continents del Nord (Laurasia) i els del Sud (Gondwana). Entre mig hi va quedar un oceà poc profun anomenat Tethys.
Imatge extreta de Wikipedia
- Extinció dels dinosaures. Fa uns 65 mil·lions d’anys. La vida no ha parat de canviar i adaptar-se al medi que l’envoltava. Això vol dir que continuament han aparegut noves espècies i d’altres han desaparegut. Les meves famoses segurament els dinosarues a prtir del xoc d’un gran meteorit que impactar amb la Terra a la zona de la peninsula del Yucatan. No només van desapareixer els dinosaures però com que aquests eren els dominants van passar de l’Era dels dinosaures a l’Era dels mamífers. A més del xoc del meteorit, també sabem que hi havia molta activitat volcànica i que tot plegat a provocar que es formes un barrera per la llum solar durant 2 anys sembla ser.
Imatge extreta de culturacolectiva
- Formació dels Pirineus. Fa uns 30 milions d’anys. Les serralades de montanyes es formen quan xoquen dos plaques tectòniques. Llavors el material es defoma i s’amontega i per sota es fon i pugen cap a la superfície grans volums de magma. Els Pirineus es van formar quan xocar la península ibèrica i Europa.
Vignemale a la cara nord dels Pirineus. Font: Rutespirineus
- Apareixen els homínids. Fa uns 4 milions d’anys els micos antropoformes evolucionen donant lloc a una espècie nova amb més capacitat cerebral, capacitat per caminar sobre dues cames deixant les mans alliberades, amb capacitat per crear eines i utlitzar-les, possiblitat per comunicar-se de forma abstracte. Tot això i més ens va fer humans i va permetre que conquerissim (per sort o per desgràcia) tots els espais del planeta.
Crani de Neandertal (especie ja extinta del gènere homo). Blog sapiens
- Formació del delta del Llobregat. Últims 1500 anys. El cicle de l’aigua treballant sobre els Pirineus i les valls va permetre la creació de rius, com per exemple el riu Llobregat. El riu Llobregat va erosionar les roques i minerals dels Pirineus , va transportar els materials i va dipositar-los al mar Mediterrani formant un delta. El delta ha anat agafant la forma actual els últims 1500 anys.
Evolució de la costa del delta al llarg dels darrers 1500 anys. Font: amics del prat
- La platja humana. Finalment, a l’actualitat els homo sapiens hem humanitzat les platges per donar-lis diferents usos: recreatiu, laboral, ambiental. Hem omplert la platja d’infraestructures fixes i temporals deixant només una mica lliure la platja que va de la línia de marea a la duna semimòbil.
