Ara mateix, mentre llegeixes aquestes línies, t’estas movent a una velocitat de 29,78 km/s al voltant del Sol. La llei de gravitació universal n’és la responsable i el resultat final és una volta completa de la Terra al Sol, seguint una òrbita elíptica, on el Sol ocupa un dels fócus d’aquesta el·lipse (fig.1)
Fig.1: La volta que fan els planetes al voltant del Sól no és circular sinó que és el·líptica.
Quan la Terra torna al mateix punt de l’òrbita, vol dir que han passat 365,25 dies, per tant un any. Ho sabem perquè en aquest camí que segueix la Terra va deixant a darrera seu una sèrie de constel·lacions. El camí es diu pla de l’eclíptica (fig2) i les constel·lacions que queden al darrere del pla de l’eclíptica s’anomenen constel·lacions del zodiac i n’hi ha 12, una per cada mes de l’any.
Fig2. Cada mes la Terra atravesa una zona de l’espai que està dominada per una constel·lació. Són les constel·lacions del zodiac.
Quan mirem el cel nocturn durant qualsevol moment de l’any podem descobrir el pla de l’eclíptica perquè és el camí que segueixen la Lluna i els planetes al voltant del Sol. És en aquesta zona del cel on hem de buscar les constel·lacions del zodiac per saber en quin mes estem de l’any.
A més d’aquestes constel·lacions també podem veure altres agrupacions d’estels. De totes, la més fàcil de reconèixer és el carro. A partir d’aquesta podem situar l’estel polar (que ens indica el Nord perquè és on apunta l’eix de rotació terrestre). La resta de constel·lacions (fig.3) les trobarem a partir d’aquests dos punts: el pastor amb l’estel arcturus, casiopeia, leo, etc.
Fig3. Constel·lacions circumpolars, les que veiem durant tota la nit i durant tot l’any.
Això és un altre fet que podem observar facilment al veure el cel noctur i és que els estels donen voltes amb la polar al centre. Això és degut al moviment de rotació de la Terra, responsable del dia i la nit.
Les estacions (i per tant els canvis en el clima per una mateixa regió del planeta) en canvi són deguts a que l’eix de rotació està inclinat. Això fa que una mateixa zona del planeta segons amb quina inclinació li arribin els rajos solars (fig.4) tindrà una llum més directa o menys fent que tinguem més o menys temperatura.
Fig4. Incidència dels rajos de Sol durant l’hivern a l’hemisferi Nord.
