Ahir vam parlar amb tots els primers sobre que era i que no era ciència. Deien els alumnes que ciència era el que feien els científics i que un científic era el que feia ciència. Per sortir del cercle viciós que es va crear, jo vaig afegir que un científic era qui aplicava el mètode científic.
Com que això de mètode científic els quedava una mica lluny, vam descriure el que segons la seva imaginació era un científic: bata blanca, experiments amb fum i explosions, ulleres, cabell rinxolat i gris…. Quina llàstima que aquesta definició de científic no sigui la de: nen/nena que estudia a les escoles i que veu el món amb curiositat i a partir d’aquí es fa preguntes que intenta respondre.
Amb aquesta definició resulta que tinc aquest any 90 científics a primer d’ESO. Joves amb curiositat i ganes d’aprendre que fan preguntes, formulen hipòtesis, planifiquen experiment i els porten a terme per demostrar o no les seves hipòtesi sense defallir.
Per tant, tots som científics, els nens i joves més que els grans. Apliquem doncs el mètode científic…
Font: metodelaura.blogspot
