(és un indi apatxe, saludant i fent el signe de la pau)
“VAIG NÉIXER EN LES PLANÚRIES ON EL VENT BUFAVA LLIURE I NO HI HAVIA RES QUE PARÉS LA LLUM DEL SOL.
VAIG NÉIXER ON NO HI HAVIA NI TANQUES NI FRONTERES.
LI RESAVA A LA LLUM I A LA FOSCOR, A DÉU I A LSOL, QUE EM DEIXESIN EN PAU AMB LA MEVA FAMÍLIA”
Gerònimo… Goyathlay
Què? una mica sorprès ??
En qualsevol enciclopèdia podríem trobar unes dades sobre ell:
Gerónimo (1829-1909) fou un cabdill dels apatxes bedonkohes, una fracció dels chiricahues, el nom del qual era Goyathle, “el que badalla”.
El 1880 es va escapar de la reserva índia dels xiricaues i s’establí a la frontera amb Mèxic.
Des del 1883 es va enfrontar amb Crook, i el 1884 va tornar a la reserva.
Es va tornar a escapar el 1885 però fou obligat a rendir-se el 1886. Fou confinat a la reserva de Fort Marion (Florida) fins el 1894, quan fou traslladat a Fort Still (Oklahoma), on va morir.
Podem saber una mica + de la seva trajectòria a,
I pels col·legues que volgueu practicar una mica d’anglès…
http://www.snowwowl.com/nativeleaders/goyathlaypg1.html
(no oblideu visitar la plana 2… és per arrodonir la informació)
En aquella época les màquines de fotografiar eren molt primitives i s’havien de retocar les imatges… i els ianquis ja se sap…
Penso que seria bo refrescar la memòria amb unes dades de com vivien aquests apatxes… entre ells gerònimo, que era un líder espiritual… que va haver d’acabar agafant les armes per a defensar la Natura i la seva pròpia vida.
Els indis APATXES de l’Oest creien en l’equilibri. Els homes caçaven en abundància però amb seny i mai consumien tanta carn com per espantar i fer emigrar els animals del seu territori. Conreaven vegetals però no tants com per no tenir confiança en les seves collitesque els proveien al llarg de tot l’any.
Els campaments dels indis APATXES de l’Oest estaven al Sud al llarg de l’hivern i quan arribava la primavera es movien cap a la muntanya a sembrar, caçar i recollir productes silvestres com pinyons. cereals i baies de “junípero”.
La collita es feia des de finals d’agost a octubre, moment en que retornaven a les seves terres d’hiverno.
Les seves “granges” eren petites. Segons un proverbi: «Els APATXES mai sembraven massa cereal, sinò el just, ni masses carabases… cinc o sis… sols el necessari per a la família”.
Queda clar que aquest món consumista actual… no era ni és el seu món. I encara volem ser ecologistes!
Llàstima no tenir gaire temps…
Us proposo fer una ullada a aquest mapa que ens ajudarà a entendre una mica millor encara aquest poble… del que podem aprendre tant…
M’agradaria que recordéssiu al Gerònimo com un l’ider espiritual que va conduir al seu poble a defensar les seves terres i la seva manera de viure enfront d’una mal anomenada “civilització moderna” que ja veiem que ens està portant…
Vet ací una imatge del 1898,
Fa molt de temps, un pare de família molt rica, va portar el seu fill a fer un viatge pel camp, amb la intenció de que el nen veiera amb els seus ulls “lo pobres” que són la gent que viu al camp, i que comprengui el valor de les coses, així com la sort que tenia d’haver nascut amb una família rica.
Ara seria bo parlar de Creixement personal: Canvis sense crisis…
