Bona nit i ben trobats/des,
Quan ens iniciem sobre un tema, és bo agafar un llibre o enciclopèdia, o alguna eina multimèdia…
http://ca.wikipedia.org/wiki/Lluna
I també aprofitar la recerca d’algun col·lega:
http://www.xtec.cat/~rmolins1/solar/cat/lluna.htm
Sense oblidar que un diari digital també ens ajuda:
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2746081
Però no ens posem massa científics… que el tema es mereix un tractamnet + poètic…
Selene, a la Viquipèdia
Selene, filla d’Hiperíon i de Tia, era la deessa de la lluna a la mitologia grega, anomenada Luna pels romans. Se la representa com una dona de rostre blanc que porta un carro amb l’astre, en paral·lelisme amb el carro del sol que condueix el seu germà Helios. Entre els seus amors, destaca la relació que va tenir amb el déu Pan. Gran part dels seus atribut van quedar absorbits per Àrtemis.
La lluna, guardiana nocturna dels nostres somnis, està present en molts mites, llegendes, històries de deus i herois llegendaris… A totes les cultures té un lloc notable… actualment la societat consumista viu d’esquenes a la Natura i de rebot a la Lluna, però encara és motiu d’inspiració de poetes i cantants …
Les primeres civililitzacions pensaven que el cel era el camp de batalla on la nit i el dia (la luna i el sol) tenien la seva eterna baralla. Aquest cicle ha donat lloc a la dualitat: foscor/llum… amb una pila de conceptes associats a la lluna i al sol. Era la demostració de l’equilibri entre el bé i el mal (representat el primer per la llum i el dia, i el segon per la foscor, la nit).
Gairebé totes les cultures el sol representava el masculí i la lluna el femení, i aquests deus sol i lluna adoptaven la forma d’home i dona respectivament.
Ara me’n recordodo… tota llei té la seva excepció… doncs en la mitologia bàltica, la deua solar Saule, la que va teixir el cel, tenia un marit que es deia Menesis, (la lluna, millor el lluna) gandul, “cantamanyanes” i irresponsable, ben al contrari d’ella que infatigable recorre el cel cada dia per a repartir llum, calor, curació i creixement. Aquesta original parella van engendrar una filla, Terra, i encara fan torns (dia-nit) per a cuidar-la com fan el pare i la mare amb qualsevol fill.
Bé tornem a tocar de peus a terra…
(pots clicar damunt la lluna…)
Ui… ara amb el tema de les fases i la seva importància en la vida de les persones i anomals ens allargaríem molt.
Abans d’anar a dormir és bo que t’expliquin un conte… i si no és possible escoltar un swing…
Acabem amb aquesta miniatura que correspon a una representació de la lluna que ens ajudarà a viure d’acord amb ella.
Abans de caure en la temptació de sortir a la galeria i mirar el cel a partir de la mitjanit i fins les 4… i arreplegar quelcom no desitjat… i demà haver d’anar a la consulta del dr. o que vingui ell a casa…
Un Petó.Net
Llorenç
Quanta màgia té encara la lluna pels humans i el que ens falta encara per descubrir d’ella. A les maternitats les llevadores saben que quan hi ha lluna plena, hi ha més naixements que en altres dies on la lluna esta en una altre fase. Les perruqueres et recomanen que et tallis el cabell en lluna plena, perquè diuen, creix més aviat i més fort, i totes les dones sabem, que la lluna ens influieix en l’estat d’ànim durant els nostres cicles hormonals. Dels llunàtics, potser parlar-ne un altre dia. Recomano passar una nit vora la platja i si pot ser, parlant amb un vell pescador, i ell, us explicará el joc que es tenen la lluna i el mar.