LÍRICA TROBADORESCA

 


 

Qui eren?

 

Els poetes que integren la lírica provençal des dels segles XII i XIII, entre els quals es confonen els naturals del migdia de les Gàl·lies amb italians i catalans, són anomenats trobadors, i llur activitat literària és designada amb el verb trobar, el contingut semàntic del qual és paral·lel al del llatí invenire que significa “trobar” (una cosa) i “crear literàriament”. El nom de poeta era reservat a aquells que componien en llatí; i el de trobador s’estengué a les altres llengües per designar els autors de les poesies cultes en llengua vulgar: trouvère en francès, trovator en italià, trobador en castellà (després escrit trovador).

El trobador no tan sols redactava el text, o lletra, de la poesia, sinó que també componia la música amb la qual aquella havia d’ésser difosa per mitjà del cant. El trobador era, doncs, músic i poeta alhora; i els cançoners medievals ens han conservat bon nombre de notacions musicals de poesies trobadoresques. Aquesta necessitat de compondre musicalment exigia al trobador una elevada formació i una especialització determinada que, en principi, barrava el pas als mers diletants. La rígida tècnica poètica tampoc no permetia les improvisacions.

El trobador, des del moment que havia d’aprendre el seu ofici poètic i vivia mercès a ell, era un professional de la literatura. Un Bernat de Ventadorn, un Giraut de Bornelh o un Arnaut Daniel vivien de l’acolliment i de les recompenses que rebien a les diverses corts que freqüentaven. Però ja de bon antuvi hi hagué grans senyors reis, prínceps sobirans, barons feudals que conrearen la poesia provençal i esdevingueren trobadors, com ara el més antic d’obra conservada, Guilhem de Peitieu (o sigui Guillem, duc d’Aquitània i comte de Poitiers), Ricard Cor de Lleó o Raimbaut d’Aurenga (comte d’Orange), exemple que fou seguit per altres senyors pertanyents a graus inferior de la jerarquia feudal. I, així com la cavalleria era una institució que feia germans d’armes tots els qui la professaven, la poesia provençal establí una certa germandat entre els trobadors, qualsevulla que fos la classe o l’estament a què pertanyien. Es tracta d’un interessant fenomen, que avui anomenaríem social, que trobà ressò a Catalunya, on un rei com Alfons I va debatre poèticament amb el trobador llemosí Giraut de Bornelh, d’humil llinatge, i Pere Salvatge (si no és que es tracti de la mateixa persona). Cal fer notar, emperò, que a Catalunya abunden més els trobadors que foren senyors feudals o vassalls de certa categoria (Berenguer de Palol, Guerau de Cabrera, Guillem de Berguedà, Ponç de la Guàrdia, Guillem de Cabestany, Huguet de Mataplana, Jofre de Foixà, etc.) que no pas els de baixa condició i exclusivament professionals de la poesia, com ara el cas de Cerverí de Girona, dit també Guillem de Cervera. El que importa és que el trobador, només pel fet d’ésser-ho, així que reunia certs mèrits literaris i aconseguia prestigi, adquiria una categoria que li permetia d’ocupar un lloc a les corts, aconsellar els grans senyors, portar a terme ambaixades i participar en altres empreses, com les croades d’Orient.

Martí de Riquer, Antoni Comas, Joaquim Molas, Història de la literatura catalana (Barcelona: Ariel)

L’amor cortès

És una literatura d’homes: és el món tal com el veien els homes. Aquest món és masculí. Només els homes compten: les úniques dones que apareixen pertanyen a la família de l’heroi (mare, germanes, esposa, filles). La dona ocupa un paper marginal, no té paraula; tots els diàlegs són masculins. Elles ploren, es desmaien… interpreten el paper que convé a l’ordre femení. Sembla que les dones no anaven als torneigs tan sovint com es creu. Quan hi van hi són per excitar els guerrers a una més gran valentia: es combat millor sota la seva mirada; la guerra, o el simulacre de guerra, pren l’aspecte d’una competició de mascles, d’una d’aquestes “bravates eròtiques” que entren en joc en el més elemental dels mecanismes de la vida.

Joan Campàs i Cèsar Carreras, Portal de la Vall de Boí (Barcelona, UOC, 2002)

SEGUEIX INFORMANT-TE’N:

http://www.xtec.es/~malons22/trobadors/trobadors.htm

ACTIVITAT: Després de llegir la informació d’aquest article entra a l’opció comentari i fes dues accions

1. Respon a la pregunta que formula l’últim participant

2. Formula tu una nova pregunta en relació al tema trobadoresc i que no hagi aparegut en cap dels comentaris anteriors 

10 thoughts on “LÍRICA TROBADORESCA

  1. mterol Post author

    Pregunta: Quina diferència hi havia entre trobador i poeta?

    M. TEROL

  2. Paloma

    El poeta era aquell que componia poemes en llatí, en canvi, el trobador era l’autor de poesies cultes en llengües vulgars (català,francès,italià,…).

    Pregunta: Perquè els trobadors eren músics i poetes alhora?

    P.Zhang

  3. Ariadna Martínez

    La diferència entre trobador i poeta era, principalment la llengua amb la que componien les seves obres; el poeta feia ús del llatí en les seves poesies i els trobadors utilitzaven la llengua provençal.

    Perquè en el segle XIII, el prestigi i la difusió de l’art dels trobadors es troben en decadència?

  4. Ariadna Martínez

    Els trobadors no solament feien poesia sinó que també componien la música/partitura amb la qual aquella havia d’ésser difosa per mitjà del cant. I és per això que eren músics i poetes alhora; havien de tenir coneixements lírics i coneixements musicals, ja que eren ells i no els joglars els qui componien la música i la partitura, a part de fer la lletra de la poesia.

    Perquè en el segle XIII, el prestigi i la difusió de l’art dels trobadors es troben en decadència?

  5. Ariadna Martínez

    A partir del s. XIII, alguns trobadors es queixaven de la manca de prestigi que tenien, del fet que no eren acollits com anteriorment a totes les corts; la guerra contra els albigesos i la batalla de Muret suposà també un entrebanc important en la difusió del seu art, etc.

    Pregunta: Gràcies a què avui dia tenim, encara que poc contrastada i fiable, informació sobre els trobadors que no eren reis ni gran senyors?

  6. Marina Coronado

    L’informació que tenim dels trobadors que no eren reis ni grans senyors prové dels Cançoners, documents que estaven dividits en tres apartats, en el primer s’explicava la vida del trobador, el segon les raons per les quals havia escrit determinat poema i el tercer era el poema. Encara que d’alguns trobadors únicament s’incloïen les poesies sense cap altra referència.

    Pregunta: Quina és la diferència entre el joglar i el trobador?

    Marina.C

  7. Aleix Torras

    Ho sabem gàcies a la poesia provençal que establí una certa germandat entre els trobadors, qualsevol que fos la clase o l’estament a què pertanyien.

    Pregunta: A partir de quan, un trobador era considerat un professional de la literatura?

  8. Daniel de la Cruz

    El trobador era professional a partir del moment en el que va aprendre el seu ofici poètic i vivia mercès a ell.

    Pregunta: Perquè el amor cortès era una literatura d’homes i no de dones?

    D. de la Cruz

  9. Marina Pascual

    A partir del moment que havia d’apendre el seu ofici poètic i vivia gràcies a ell.

    Pregunta: Què havien d’incloure els trobadors en la seva poesia, a més a més del text redactat?

  10. Bengi Carrera

    Havie d’incloure una partitura amb una melodia.

    Pregunta: Com es deien els que delataven el Trobador al Gilós?

Leave a Reply